Nou revés judicial per a la Generalitat. Aquest cop ha estat el Tribunal Suprem qui li ha tret la raó en el decret de plantilles, una mesura molt polèmica que els professors volen derogar i que està inclosa en la llista de reivindicacions dels sindicats. El Suprem ha desestimat el recurs que havia presentat la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia anul·lat dos articles d’aquest decret de plantilles.
La decisió del TSJC anul·lava l’article que defineix com eliminatòria l’entrevista amb els directors que han de passar els professors per accedir a les places públiques i el que permetia l’acomiadament dels docents únicament amb una avaluació negativa. A partir d’ara, amb la confirmació del Suprem, no es podrà accedir a una plaça pública a partir d’una entrevista ni ser acomiadat per un mal informe del director.
Tres anys després de la decisió del TSJC arriba la confirmació del Suprem
L’inici de tot va ser un recurs de l’Associació de Catedràtics de Catalunya (ACESC) i el sindicat de professors de secundària (Aspepc-Ssps), que consideren que amb aquest decret de plantilles els directors tenen massa poder sobre els docents, el que deixa els professors en situació de vulnerabilitat. El TSJC va anul·lar ara fa tres anys, el 2019, aquests dos articles que ara també ha anul·lat el Suprem a partir de la ratificació de la sentència del TSJC. Segons l’alt tribunal l’entrevista “atempta contra el principi de mèrit i capacitat”.
“Actituds autoritàries” de les direccions i “por” en els interins
En una entrevista amb El Món, la portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, assenyalava que el decret de plantilles permet que els directors escullin els docents amb criteris “molt subjectius”. “Aquelles places que s’han de cobrir per ordre de borsa s’acaben cobrint amb criteris subjectius, que normalment són perquè em cau bé o perquè no em planta cara”, denunciava. Segura anava més enllà i assenyalava que això ha desembocat en “actituds autoritàries i de cacic” en les direccions. “Els interins que necessiten treballar i tenen por a que no els nomenin l’any següent callen i abaixen el cap“, lamentava en aquesta entrevista anterior a que el Suprem confirmés l’anul·lació d’aquests dos articles.
6 
4 