La consellera d’Educació, Esther Niubó, es troba en una tempesta des que ha començat el curs acadèmic. Encara superant la ressaca de la manifestació massiva del 15 de novembre, en què els docents van deixar clares les seves reivindicacions, se li ha obert un altre front. Aquesta vegada, pels mecanismes amb què s’avalua el sistema educatiu. Aquesta setmana, el Departament d’Educació i Formació Professional ha introduït oficialment alguns canvis significatius en les proves de competències bàsiques, conegudes tècnicament com a avaluacions de final d’etapa. A partir d’aquest curs, aquestes proves ja no es faran a tots els alumnes de sisè de primària i quart d’ESO censats en el sistema educatiu, sinó que només es duran a terme en 69 centres educatius que s’escolliran, segons asseguren, per representar tots els perfils d’alumnat possible. És a dir, les proves passaran de ser censals a ser mostrals, un mecanisme que ja aplica l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a les proves PISA, però que fins ara encara no s’havia implementat al sistema educatiu català.
El nou plantejament de la conselleria per a les avaluacions de final d’etapa genera molts dubtes entre els diferents agents de la comunitat educativa consultats per El Món: “Crec que la consellera Niubó ja disposa de prou informació per veure que les mesures que s’estan aplicant no estan funcionant. Quan entres en una espiral negativa és molt difícil revertir-la”, argumenta l’historiador, docent i articulista d’aquest diari, Xavier Diez. Els experts consideren que el pas de sistema censal al mostral és un “error” perquè permet fer una anàlisi menys exhaustiva sobre la situació que es viu en cada centre educatiu: “Crec que és un error, perquè amb les proves censals pots veure quins centres tenen bons resultats i quins no. El canvi és una manera d’ocultar la informació als mateixos centres”, afegeix Diez. En aquesta línia, l’expert en ciències de l’educació i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Jordi Perales també apunta que fer les proves censals permetia fer una “radiografia exacta” de l’estat del sistema educatiu: “Em sobta perquè un dels grans objectius de la consellera era millorar els resultats, i ara es carreguen la prova estandarditzada [és a dir, censal] que tenien per avaluar-los. Si agafes centres que ja tenen bons resultats habitualment, els resultats de les proves també seran bons”, argumenta.
Els sindicats es mostren crítics
El darrer moviment del departament també ha generat moltes reticències entre els sindicats de docents: “L’opinió que ja se sent entre els docents és que amb el nou sistema d’avaluació agafaran la mostra per ocultar mals resultats, que és el que intenten fer els últims quinze anys“, assevera el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, que creu que, amb aquesta decisió, “el departament el que vol és ocultar mals resultats en lloc d’avaluar el conjunt de centres”. Per la seva banda, la portaveu d’USTEC, Iolanda Segura, no qüestiona si les proves són mostrals o censals, però sí que expressa els seus dubtes sobre la tria dels centres que s’avaluaran de les competències: “Qüestionarem si els centres triats per la mostra ho estan de forma interessada per obtenir uns resultats manipulats, i no de forma aleatòria tenint en compte les diferents tipologies de centre que tenim”, adverteix la portaveu del sindicat majoritari del sector. Amb tot, doncs, els canvis de la conselleria amb les competències bàsiques generen molts dubtes entre els docents.
Una estratègia més política que educativa
Els experts apunten que el darrer moviment de la conselleria d’Educació respon a una estratègia més política que no pas pensada per millorar el sistema educatiu. En concret, Xavier Diez sospita que es tracta d’un moviment per “guanyar temps” i preparar-se per als pròxims resultats, que no es preveu que mostrin un gran canvi de tendència: “Quan Niubó feia de consellera a l’ombra del PSC, durant l’època d’Anna Simó, ja va veure que el que més va desgastar la seva predecessora va ser l’informe de les PISA [dut a terme quan Simó encara no era consellera], que va provocar una gran tempesta mediàtica. Niubó sap que, per mantenir la seva posició al consell executiu, com menys soroll millor. Ara, la consellera ja s’està preparant per al pròxim informe PISA”, reflexiona l’expert. De fet, des del seu punt de vista, és per aquest motiu que la responsable de la cartera d’ensenyament s’ha decantat per replicar la metodologia d’anàlisi de l’OCDE.
Per la seva banda, Jordi Perales també lamenta que el nou funcionament de les competències bàsiques no permet als centres analitzar-se internament: “Quan fas estudis amb una mostra aleatòria, és important poder replicar l’estudi després i, en aquest cas, no hi haurà la possibilitat de rèplica. En canvi, amb les dades censals, sí que es podien fer estudis independents”, argumenta el professor col·laborador de la UOC, que considera que amb el canvi de funcionament “es perd l’oportunitat de tenir un estudi extern” als resultats que ofereix la conselleria. “Als centres, aquestes proves els servien per autoregular-se. És contradictori”, afegeix. Una idea que també comparteix Marc Martorell: “Els centres utilitzen també aquestes proves per a fer diagnòstics, i ara no tindran aquest indicador importantíssim”, apunta el portaveu de la Intersindical, que critica durament la decisió de la conselleria.
“Obsessió” per l’OCDE i les metodologies “que no funcionen”
Els experts també lamenten l’obsessió dels responsables de l’administració catalana amb l’OCDE i les seves recomanacions, ja que consideren que no sempre aporten resultats positius per al sistema educatiu: “A la conselleria tenen una obsessió molt gran amb els criteris de l’OCDE, i no sempre són favorables”, apunta Jordi Perales. De fet, aquest mateix mes de gener el president de la Generalitat, Salvador Illa, va signar un acord amb aquesta organització, molt criticada pels principals sindicats, que en teoria busca “identificar mesures destinades a millorar el rendiment de l’alumnat en competències bàsiques i així assolir la reversió dels resultats educatius a Catalunya”. D’aquest acord, doncs, neixen els canvis en el mecanisme d’avaluació de les proves, reduint el nombre d’alumnes que les faran. En aquest sentit, Perales també sospita que aquestes darreres decisions de la conselleria poden anar relacionades amb els canvis de càrrecs que s’han produït al departament, com ara el recent nomenament de l’exalcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, com a nou secretari de millora educativa.
Xavier Diez també es mostra molt crític amb l’OCDE: “Els països que els fan menys cas, sempre tenen els resultats menys dolents”, ironitza. Per a l’expert, aquesta estratègia de la conselleria també respon a la fixació per “mantenir metodologies que no funcionen”: “És una manera de protegir el treball per projectes, que aporta uns resultats mediocres en el rendiment dels alumnes”, assevera Diez, que apunta que Niubó manté la mateixa dinàmica de les anteriors legislatures a conseqüència del pacte d’investidura amb els republicans. Una dinàmica que, a parer seu, també es manté dins la mateixa organització del departament: “Durant l’època de Josep González Cambray van entrar molts perfils vinculats a entitats com la Fundació Bofill que han apostat molt per aquestes noves metodologies, i encara hi segueixen”, argumenta.
Aquest és un dels motius que ha aguditzat el malestar dels docents amb els responsables de la cartera d’ensenyament. “El treball per projectes és caòtic. Tot aquest conjunt de metodologies és el que ha sobrecarregat molt els professionals”, reflexiona Diez. De fet, segons el darrer estudi elaborat per USTEC a partir de les respostes de 10.400 mestres i professors, només un 35% dels docents enquestats està d’acord amb les metodologies impulsades per la conselleria. Els professionals del sector consultats coincideixen que l’única manera viable de millorar els resultats educatius és invertir “molts més diners” al sistema: “Parlem de ràtios, salaris, recursos per a l’escola inclusiva…”, manté el portaveu de la Intersindical. Un plantejament compartit per la resta d’organitzacions sindicals del sector. La consellera Niubó s’enfronta al malestar creixent dels docents i, de moment, tots els moviments que planteja per millorar el sistema educatiu xoquen frontalment amb les crítiques del sector.
