Les modificacions en el currículum de batxillerat de cara al curs vinent, anunciades per la conselleria les últimes setmanes del passat mes de desembre, han revoltat la comunitat educativa i l’oposició política, que ha creat un front comú per una vegada -cadascú amb els seus arguments- contra les directrius de l’executiu català. D’entrada, el desgavell sobre el futur de la literatura, tant catalana com castellana, en les aules de secundària obligatòria, va posar el sector docent i literari en peu de guerra: van deixar molt clar des del primer moment que consideraven que els canvis en el currículum anaven clarament en detriment de la qualitat del sistema educatiu. La conselleria, però, va acabar reculant i ha optat finalment per mantenir la literatura com a assignatura obligatòria en algunes modalitats a segon de batxillerat -tot i el requeriment del govern espanyol alertant que la planificació de batxillerat actual a Catalunya no seguia l’establert a la llei estatal LOMLOE, que és la raó de les modificacions de cara al curs vinent. Independentment de les crítiques de la comunitat educativa, però, el departament que lidera la consellera Esther Niubó ha mantingut els canvis en les matèries de ciències. És a dir, a partir del curs vinent, física i química s’agruparan en una sola assignatura, i biologia, geologia i ciències ambientals, també.
Per tal d’intentar pal·liar el malestar dels docents i les direccions de batxillerat, la conselleria d’Educació i Formació Professional (FP) ha convocat aquest dijous les entitats científiques, els professors de ciències i tecnologia, les direccions de centres de secundària i la Inspecció a la seu del departament per abordar els canvis en el currículum de batxillerat. Una trobada, però, on no participaran els rectors de les universitats -un dels principals agents afectats pels canvis en la secundària postobligatòria–, que no han estat convidats.
Durant aquesta jornada, tal com ha anunciat el departament, es duran a terme diverses reunions de treball per “debatre” les variacions en el currículum i intentar que aquests canvis afectin el mínim possible als estudiants que es decanten per les modalitats de ciències de la postobligatòria. A partir d’aquestes trobades de debat, l’objectiu de la conselleria és elaborar una proposta per aplicar les modificacions en el currículum amb el “màxim consens possible” de la comunitat educativa i evitar que es perdin hores lectives en aquestes especialitats.
La proposta inicial de la conselleria d’Educació
En aquests moments, la proposta elaborada pel Ministeri d’Educació espanyol, en mans de la ministra Pilar Alegría, planteja fusionar diverses assignatures de la modalitat de ciències. A partir del curs vinent, a primer de batxillerat els alumnes cursaran biologia, geologia i ciències ambientals en una única matèria -mentre que, fins ara, biologia era una única assignatura i geologia i ciències ambientals una altra. A banda, física i química també es fusionaran en una sola assignatura. L’agrupació d’aquestes matèries comporta, doncs, una gran reducció horària setmanal en aquests camps.
Concretament, el decret 171/2022 -que s’aplica des del curs 2022/23 i que encara és vigent-, estipula 3 hores a la setmana per física, tres per química, tres per biologia i tres més per geologia i ciències ambientals -menys hores de les que s’aplicaven amb l’anterior decret sobre l’ordenació curricular del batxillerat. Amb la modificació prevista pel curs vinent, només es cursarien tres hores de física i química, i tres hores de biologia, geologia i ciències ambientals. És a dir, els alumnes passarien de fer dotze hores de ciències a la setmana a només sis. Ara bé, per tal d’intentar evitar la reducció de les hores lectives d’aquestes temàtiques, la conselleria treballa per articular fins a cinc itineraris amb assignatures optatives que han de permetre completar l’oferta i mantenir la càrrega lectiva que hi havia fins ara en aquests àmbits -els quals dependran, directament, de les direccions de cada centre.
Aquesta proposta inicial, la qual la conselleria està oberta a reconsiderar i adaptar, ha posat a la comunitat científica i educativa en peu de guerra. De fet, la plataforma de professors Ciències en Perill -la qual es va constituir la penúltima setmana de desembre a causa de l’anunci d’Educació- alertava aquest diumenge a través d’un comunicat que la intenció d’agrupar aquestes matèries podria acabar agreujant “l’estat precari” l’ensenyament de les ciències: “Amenaça la qualitat de la formació dels alumnes”, apunten des de l’entitat de docents. Una idea força similar a la qual ha deixat clara l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) des del moment de l’anunci dels canvis, els quals han carregat contra les directrius de l’executiu de Salvador Illa: “La formació de l’alumnat de batxillerat ha d’assegurar en tot moment la seva capacitació en els diversos àmbits del saber i en les matèries científiques corresponents. Cal garantir, així, una formació sòlida que prepari les generacions futures com a professionals crítics i competents”, argumenten. És precisament aquest malestar del sector el qual ha obligat la conselleria a maniobrar d’urgència per intentar reformular les modificacions curriculars d’aquestes matèries de l’educació postobligatòria.
La primera prova de foc per apaivagar el malestar dels docents
Ara, doncs, amb la comunitat educativa esquerdada, la consellera d’Educació s’enfronta aquest dijous a la primera prova de foc per intentar apaivagar el malestar dels docents i configurar unes modificacions en el batxillerat que satisfacin, mínimament, a tots els afectats. Des de la comunitat científica han deixat clar des de l’anunci que la seva línia vermella és la reducció del pes lectiu de les assignatures, especialment en termes horaris, a causa de l’agrupament d’assignatura. Ara bé, des de la conselleria no han obert la porta a recular i tornar a separar les matèries fusionades pel curs vinent: “Del batxillerat científic, el que estem fent tant amb Inspecció com amb les direccions és trobar itineraris formatius, siguin en modalitat o optatives, que ens permetin mantenir el mateix nombre d’hores de les matèries que ara s’estan impartint”, va argumentar la titular de la cartera en una entrevista a la Cadena SER el passat 19 de desembre.
Aquests canvis, però, no només han d’acontentar a la comunitat educativa, sinó que també han de seguir les directrius marcades per la llei espanyola impulsada pel PSOE i Comuns -la qual va tirar endavant amb el vot d’ERC i l’abstenció de Junts-, ja que si no seria la segona vegada en menys d’un mes que esquiva parcialment el requeriment del seu homòleg espanyol, també en mans socialistes. La consellera, doncs, comença el 2025 amb el primer objectiu de combatre les queixes de la comunitat educativa i intentar posar fi al malestar amb els canvis en el batxillerat, cosa que ha desfermat la primera crisi de la consellera des que s’ha posat al capdavant de la cartera.
