Els sindicats han celebrat la reclassificació laboral del personal d’atenció educativa, la majoria amb titulacions de Formació Professional, després de set anys de batalla amb les administracions. El Parlament ha blindat el canvi per llei, que ara haurà d’aterrar-se a les meses de Funció Pública i suposarà increments salarials que poden arribar als 300 euros mensuals. La regulació actua sobre 4.000 professionals, la majoria tècniques d’infantil, d’integració social i personal d’educació especial. Els fisioterapeutes i els logopedes també canvien d’escala per complir amb la normativa.
La responsable d’assumptes laborals de la USTEC, Eva Costa, celebra un canvi que van començar a lluitar el 2019, “després d’haver estat menystinguts durant vint anys”. Set anys i tres presidents després, de tres colors polítics diferents, el canvi ha d’ajudar a revertir una crisi que comença a notar-se a les borses, cada dia més buides. “En alguns serveis territorials només hi ha tres o quatre tècnics d’educació especial inscrits a les llistes i la d’integradors també comença a anar a la baixa”, avisa Costa.
En aquest sentit, la reclassificació hauria de suposar un pas endavant perquè aquestes tasques deixin de perdre atractiu. Una enquesta interna de la USTEC ja apuntava l’any 2024 que el 85% del personal d’atenció educativa es planteja deixar la feina a les escoles. “És una feina molt vocacional, feminitzada, que fins ara no estava reconeguda com tocava i la gent se’n cansa”, els defensa Costa. “Els nostres sous no ens permeten arribar a final de mes, tenint en compte que som en una de les comunitats més cares de tot l’Estat”, conclou.
Externalització de les tasques educatives
Sense personal a les borses i una complexitat a l’aula en creixement, el departament ha apostat per externalitzar alguns d’aquest servei. “És molt perillós, perquè estem parlant d’una privatització de l’escola pública”, remarquen des de la USTEC. “Si alguna cosa ha de servir la regulació, és perquè el departament cuidi els seus professionals i freni d’una vegada aquesta dinàmica”, detalla Costa.
L’externalització del servei també havia rebaixat l’exigència i qualitat docent a l’aula, tenint en compte que moltes de les empreses que assumien les vetlladores o altres tasques d’acompanyament ho feien a través de professionals amb titulacions inferiors. La majoria monitors de lleure. L’altra contradicció, detalla la USTEC, és que les entitats no contracten personal a jornades completes, sinó que ho fan per hores, malgrat que la complexitat a l’aula va en augment i hi ha alumnes que es queden sense referent unes hores a la setmana.
Pendents d’aterrar els canvis al conveni
A efectes particulars, la reclassificació reconeix el personal d’atenció educativa com a professionals amb estudis superiors –tal com exigia una llei estatal del 2006 que la Generalitat incomplia– i incrementarà les nòmines, amb el que això suposa de cara a una futura pensió de la jubilació. La mesura integra milers de professionals, però està pendent de redactar la lletra petita i encara no té una dotació econòmica concreta. Costa remarca, en tot cas, que l’impacte econòmic de la reclassificació és “mínim” per al Govern.
El canvi, impulsat per ERC i aprovat per cinc dels set grups polítics, arriba després d’haver-se negociat en diferents mocions i sessions parlamentàries, però ara serà efectiu perquè s’integra a la llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic. “El Govern i els sindicats han d’aterrar com es farà, perquè s’ha d’actualitzar el conveni i adaptar les taules salarials, però l’hem blindat perquè s’hagi d’aplicar tant sí com no”, detalla a El Món el portaveu republicà Jordi Albert. L’administració s’ha de posar d’acord amb els sindicats com implementa els canvis, encara que el pacte parlamentari també blinda el caràcter retroactiu de l’increment a partir de l’1 de gener.
