Nou curs, mateix problema. Més de 70.000 estudiants han començat el nou curs de formació professional (FP), 10.000 més que l’any passat segons les xifres ofertes per la Conselleria d’Educació. Una xifra “rècord” molt celebrada pel Govern de la Generalitat, ja que des que Esther Niubó va accedir al càrrec, ha centrat bona part dels seus esforços a potenciar aquesta modalitat d’ensenyament, antigament invisibilitzada. Ara bé, tot i el “salt històric” que celebren des de l’executiu de Salvador Illa, hi ha qüestions cronificades cada inici de curs. El ball de números ofert pel departament, comparant les dades de matriculació i de preinscripció tant en cicles mitjans com superiors, mostra que encara hi ha unes 12.000 places que no s’han pogut cobrir. En paral·lel, hi ha diversos centres que tenen les llistes d’espera per aquest mateix curs. Es torna a repetir, un cop més, la paradoxa crònica de la formació professional: alumnes sense plaça, i places sense alumnes.
Per exemple, a l’Institut Caparrella de Lleida, segons apunten des del centre a El Món, en aquests moments tenen alumnes en llista d’espera als graus de cicle mitjà de preimpressió digital, de sistemes microinformàtics i xarxa (SMX), d’electromecànica de vehicles i de carrosseria. En aquest mateix centre, per a cicle superior, també tenen llista d’espera per al grau en administració de sistemes informàtics i xarxa; i pel grau en automoció. És a dir, hi ha alumnes de Ponent que no han pogut accedir a aquests graus perquè totes les places han quedat cobertes. Ara bé, del grau de sistemes microinformàtics i xarxa, per exemple, hi ha centres que no han pogut cobrir totes les places. El mapa d’FP amb les vacants publicat pel departament -el qual s’actualitza cada dia- mostra que a l’Institut de l’Ebre, de Tortosa, han quedat 32 places vacants per aquest grau, mentre que a l’Institut Lluís Companys de Tordera també hi ha trenta vacants per aquest tipus d’estudis.
El desajust de places que deixa alumnes sense plaça i places sense alumnes no afecta només els graus d’informàtica o d’aspectes relacionats amb l’automoció. Per exemple, des de l’Institut Torrevisens de Lleida també assenyalen que tenen llista d’espera per cicle mitjà en els graus de cures auxiliars d’infermeria i el d’emergències sanitàries, i en el cas de cicle superior pels graus d’imatge clínica, anatomia patològica i imatge clínica. Del grau de cures auxiliars d’infermeria de cicle mitjà, en tota Catalunya, tal com es desprèn dels últims registres publicats per la conselleria d’Educació, hi ha 102 places vacants. És a dir, que no s’han pogut cobrir. La fotografia general del mapa de l’FP, doncs, mostra que, malgrat que s’ha aconseguit ajustar força l’oferta a la demanda dels alumnes, encara hi ha milers de places que no s’han pogut omplir, i milers d’alumnes que s’han quedat sense poder cursar els seus estudis desitjats.
Una oferta desajustada o una orientació insuficient
Els sindicats de docents consultats per El Món apunten a diverses casuístiques que justifiquen aquesta paradoxa. El portaveu de la Intersindical, Marc Martorell, atribueix el desajust de places a una “mala planificació” de l’oferta de cicles d’FP per part de l’administració catalana: “Cal planificar l’oferta en funció de la demanda”, argumenta el portaveu sindical. Des de la conselleria d’Educació defensen que és precisament aquest el camí el qual han seguit enguany per ajustar l’oferta de places, ja que l’any passat van quedar més de trenta mil places sense cobrir el primer dia de curs. Malgrat la millora, però, les dades mostren que l’oferta encara es pot afinar més perquè no quedin places buides i alumnes sense plaça: “Les xifres parlen per si soles. L’ajustament que s’ha fet és insuficient”, emfatitza Martorell.
Per la seva banda, el representant de la formació professional d’USTEC, Ramon Roy, assenyala que el problema que ocasiona aquest desajust és la manca d’orientació: “Un dels grans problemes que tenim és que encara no hi ha una bona orientació”, argumenta el representant d’FP del sindicat majoritari del sector educatiu, que recorda que l’oferta de formació professional a Catalunya és “molt àmplia” i que, per tant, s’ha de garantir que els estudiants tinguin coneixement del ventall d’oportunitats en què poden escollir. Si bé és cert que en els últims anys la conselleria d’Educació ha començat a potenciar l’orientació des del final de la secundària obligatòria per guiar als estudiants des d’un punt de vista més professional, Ramon Roy considera que l’orientació encara és insuficient: “Només hi ha dotze orientadors contractats. L’ideal seria que n’hi hagués, com a mínim, un per centre d’FP i un per centre de secundària”, reflexiona el representant d’USTEC, que considera que la conselleria té la capacitat de dotar de centenars d’orientadors el sistema educatiu per millorar el salt cap a la formació professional. “També és una manera d’evitar l’abandonament escolar”, afegeix.
Tot i així, algunes direccions apunten a aquest diari que enguany el procediment ha funcionat de manera més efectiva que en anys anteriors: “No tenim vacants i hem pogut començar amb molta normalitat, aquest any el procediment de preinscripció ha funcionat molt millor”, comenta Montse Blanes, directora de l’Institut Hospital del Mar. Una opinió que també comparteix el director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), Alberto Vila, que també remarca que han pogut cobrir totes les places abans d’arribar al mes de setembre, cosa molt positiva a l’hora de configurar el nou curs d’FP. “Se’ns genera algun forat d’algun estudiant que també s’havia prematriculat a la universitat, i que finalment hi acaba entrant, però sempre passa el mateix”, apunta. Ara bé, no tot són flors i violes.
El nou curs d’FP encara arrossega mancances enquistades
En el cas de l’ITB no han tingut problemes per omplir les aules, però sí per trobar professors que puguin fer tots els graus que ofereixen al centre: “Ara mateix tinc dues mitges vacants [el curs passat en tenia tres]. També hi ha moltes persones que estan agafant la reducció de jornada, i no sé com les podré cobrir perquè falta gent a les borses”, lamenta Alberto Vila, que assegura que falta molt personal de substitució per poder cobrir els forats de professorat. Aquest, però, no és l’únic cas de centre d’FP en què hi ha dificultats per cobrir totes les places de docents per aquest curs ja en marxa: “A l’Institut El Palau [de Sant Andreu de la Barca] continuen després de tres anys amb vacants de professors sense cobrir”, exemplifica Marc Martorell.
El director de l’ITB també augura un any complicat de cara a aconseguir que tots els estudiants puguin fer les pràctiques empresarials que els pertoquen: “És una estructura [de pràctiques] igual per a tots els sectors, i no tots tenim les mateixes necessitats”, argumenta Alberto Vila, que preveu complicacions per trobar pràctiques per als estudiants de cicle superior -mentre que fins ara la major part de les complicacions les tenien només a cicle mitjà. Una enquesta recent elaborada per la Intersindical ja posava sobre la taula les dificultats de les direccions de centres d’FP per gestionar les estades de pràctiques dels seus alumnes. De fet, segons els resultats d’aquesta enquesta, en què van participar més de 600 docents del sector, més d’un 87% dels professors asseguren tenir “dificultats greus per coordinar i garantir places per a tot l’alumnat en un mateix període de temps, especialment en territoris amb escassetat d’empreses del sector”.
Aquests dos aspectes no són nous d’aquest curs, sinó qüestions que fa anys que s’arrosseguen dins el sector de la formació professional. Malgrat els aspectes que ha consolidat l’administració catalana en relació amb aquest tipus d’estudis, Educació ha d’acabar de polir alguns aspectes organitzatius per afinar -encara més- l’organització del pròxim curs i trencar amb el cicle crònic d’alumnes sense plaça, i places sense alumnes.
