Els detinguts per agressions sexuals han augmentat de forma evident en els últims cinc anys. El 2017 es va detenir 121 persones per agressions sexuals, mentre que el 2021 la xifra de detinguts ja arriba a 184. Però això no és el més preocupant. Segons les dades a les quals ha tingut accés El Món, durant el 2021 es van produir 48 detencions per agressions sexuals a menors de 16 anys, un increment del 37,1% respecte del 2017. Per tant, en cinc anys s’ha produït un augment important de les detencions per aquest delicte i la mitjana d’edat dels agressors no supera els 34 anys.
Cal tenir en compte que aquestes xifres inclouen detencions per agressions a menors de 16 anys en tots els àmbits, és a dir, també s’hi inclouen els casos de violacions en l’àmbit familiar, agressors en manada i els autors d’agressions perpetrades per menors. De fet, el cap de setmana passat va sortir a la llum una agressió sexual a una nena de només 10 anys a mans d’un altre menor d’edat de 15 anys i dimecres es va conèixer la detenció d’un entrenador de l’UE Sants per haver abusat de tres jugadores, dues de les quals menors d’edat.
Els detinguts augmenten, però és difícil quantificar l’augment dels casos
La professora de dret i directora del grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona, Encarna Bodelón, assenyala que quan s’analitzen dades de denúncies o detinguts no es pot afirmar si els casos han augmentat o no. En el cas dels menors encara és més difícil establir quants casos s’han produït, perquè no es pot fer un estudi de victimització per preguntar-los si han estat agredits. “És difícil saber si han augmentat els casos”, insisteix.
Bodelón situa la xifra negra d’agressions sexuals, les no denunciades, al voltant del 80% en el cas de les dones adultes, i assegura que en el cas de menors s’estima que deu ser “igual o més alta”. Del total d’agressions sexuals que arriben al jutjat, un 60% de les sentències són relatives a agressions a menors, cosa que indica que tenim “una problemàtica molt greu”. “L’univers de casos ha de ser molt gran, perquè denunciar casos de menors és molt difícil i tot i així veiem que el 60% de les sentències són per casos amb menors com a víctimes”, assenyala. L’experta insisteix que és difícil saber quants casos es produeixen perquè molts menors no ho expliquen o tarden un temps en dir-ho, pel que molts cops és difícil obtenir proves.
La classificació dels casos que fa la policia “distorsiona” la realitat
El catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona Antonio Andrés Pueyo coincideix amb la seva companya que “ningú pot conèixer la magnitud d’aquest fenòmen”. “Només tenim algunes dades que són estimacions del que passa”, insisteix. Pueyo assenyala que els casos de menors no haurien d’haver augmentat perquè hi ha menys menors que ara fa deu anys, però insisteix que és molt complicat poder tenir dades concretes.
En paral·lel, Pueyo és crític amb el fet que les dades sobre les denúncies estiguin disgregades per tipus de fets, perquè pot “distorsionar” la realitat. La policia inclou en un mateix paràmetre les denúncies per agressions sexuals, abusos i ciberdelictes sexuals, el que complica la interpretació de les dades perquè no totes augmenten per igual. “Les de ciberdelictes augmenten molt més perquè és un àmbit on succeeix freqüentment i la policia pot detectar-ho amb molta més facilitat.
Un 60% del total de les sentències sobre agressions sexuals són relatives a menors
El canvi de sensibilitat social explica que hi hagi més casos d’agressions sexuals als mitjans
Bodelón creu que la percepció social que hi ha més casos es deu al fet que abans les dones eren agredides però no sortien a les notícies perquè no s’hi donava importància. “Ara hem posat aquest tema al centre del debat i amb els casos greus ens escandalitzem”, explica abans d’afegir que sempre s’han produït molts casos d’agressions sexuals i violacions grupals, però mai han sortit tant a la premsa.
“Hi ha hagut un canvi molt gran de sensibilitat social i a més tenim moltes més dades. Abans no es visibilitzaven aquests casos”, insisteix l’experta, que lamenta que molts cops no es denunciaven les agressions. Pueyo assenyala que la policia refereix més denúncies perquè la tendència a denunciar és més gran per la “quantitat de campanyes de prevenció” que es fan a nivell institucional i el “canvi en la visió de la culpa” sobre la víctima.
La directora del grup Antígona celebra que ara es comentin i es facin notícies de sentències judicials “repugnants” o de casos d’agressions “brutals”. Quant a la implicació judicial en aquesta problemàtica social, Bodelón no es pot estar d’assenyalar que ara, en ple 2022, és el primer cop que el Consell General del Poder Judicial fa un informe positiu sobre una llei d’agressions sexuals.
La pornografia, una part del problema
L’experta en feminisme a l’àmbit digital Isabel Villegas assenyala que la pornografia és una part del problema de l’augment d’agressions sexuals en grup i perpetrades per homes cada cop més joves. Tot i així demana no criminalitzar la pornografia, sinó reconsiderar-la. “Hi ha molts tipus de pornografia i moltes formes d’erotitzar, i fer continguts sexuals no té per què tenir a veure amb la violència contra la dona o el no consentiment”, assegura abans d’afegir que s’ha d’entendre com un “producte del masclisme” i no com l’origen del masclisme.
Villegas sosté que una part del problema pot ser que els joves consumeixin pornografia en edats cada cop més baixes i que el primer contingut que veuen sol ser pornografia en què s’humilia la dona, se la sotmet o fins i tot es simulen violacions. Ara bé, Villegas adverteix que les agressions sexuals també es donen per la hipersexualització de les xarxes socials.
“Hem d’anar en compte a l’hora de parlar de la pornografia perquè no podem renunciar al desig només perquè el construeixi el patriarcat”, remarca. L’experta demana distingir clarament entre el desig i el poder per poder fer pornografia amb altres valors sense eliminar-la del tot. “Les violacions no van de desig, sinó de poder”, insisteix.
“Els homes busquen poder en veure que perden privilegis”
Per tot això, Villegas considera que els casos d’agressions sexuals es deuen a una combinació entre la hipersexualització de la societat i la por dels homes a l’empoderament femení. “L’avenç del feminisme que es reflecteix cada cop més a les institucions genera un efecte rebot, i és que els homes se senten presumptament culpables i amenaçats perquè perden els privilegis”, defensa l’experta.
Villegas destaca que gran part de les violacions que s’estan produint són “amb nois molt joves i en grup”, el que considera que té a veure amb la sensació que tenen que són “culpables sense haver fet res” i van perdent privilegis a poc a poc. “Això genera ànsies de rebel·lió”, insisteix. Considera que ho fan en grup perquè d’aquesta forma es produeix una “unió entre homes” que ajuda a construir una “masculinitat més patriarcal”.
La falta de recursos ofega l’entitat de referència per a aquests casos
Davant aquest perill que incrementin exponencialment els casos d’agressions sexuals les polítiques governamentals haurien de parar-hi més atenció i destinar-hi recursos, però precisament això és una de les coses que està fallant. Ho demostren casos com el de l’entitat barcelonina d’atenció a dones agredides sexualment (AADAS), que està al límit per falta de finançament.
L’asfixia d’aquesta entitat és tan gran que gairebé totes les treballadores que fins ara cobraven un sou mantenen les seves funcions però únicament com a voluntàries. La coordinadora de l’entitat, Maria Sellés, en culpa el sistema de subvencions públiques, que fa entrar en una “roda de precarització” tot el tercer sector. “Està pensat d’una forma que precaritza totalment”, insisteix abans d’assenyalar que les resolucions per les subvencions surten entre juliol i setembre i actualment només hi ha una de l’Ajuntament de Barcelona per al 2022.
“La resta de subvencions per al 2022 no s’han convocat, entre elles les de l’Institut de les Dones i el Departament d’Igualtat i Feminismes, i les que sí que ho han fet no s’han resolt”, explica abans d’afegir que això els empeny a avançar diners sense saber amb quants en comptaran finalment.
Un error tècnic posa en perill un servei que utilitzen centenars de dones agredides
“Qualsevol problema extra com la denegació d’una subvenció, un endarreriment o un error fa que t’enfonsis”, denuncia. La coordinadora d’aquesta entitat lamenta que aquest any un error tècnic els hagi condemnat a quedar-se sense una de les subvencions més importants. “Hem fet una crida a les institucions per donar suport a la nostra feina, que ben mirat és la seva responsabilitat”, explica.
Aquest error humà ha provocat que la Generalitat no hagi acceptat la seva sol·licitud de subvenció d’IRPF, però la denúncia que fa l’entitat és que “no pot ser que un servei com el nostre depengui únicament d’una subvenció”. “Els vam explicar que sense la subvenció no podem sobreviure i els és igual”, es queixa, tot i que l’any passat l’estratègia de pressió que van fer a través dels mitjans els va servir perquè ho reconsideressin.
Fonts del departament d’Igualtat sostenen que són conscients que les subvencions no poden ser la solució per a aquests serveis bàsics, però assenyalen que estan treballant des que va començar la legislatura per buscar altres vies. El departament no ha aclarit per què no s’han convocat encara les subvencions, tot i que esperen fer-ho “aviat”. Mentrestant, recalquen, treballen per “escurçar terminis” i buscar alternatives per aquestes entitats.
Llista d’espera per rebre suport psicològic
La falta de diners i la precarització d’aquesta entitat ha fet que a partir d’aquest dimecres 1 de juny ja no estiguin en actiu i treballin únicament com a voluntaris. La protecció jurídica que ofereix l’advocada sí que es manté, perquè el finançament arriba per una altra via, però el servei d’AADAS està aturat. Des de fa dues setmanes s’ha habilitat una llista d’espera -on ja hi ha 9 persones apuntades- perquè per ara només poden permetre’s atendre les dones que ja havien entrat a l’entitat. “Fem un esforç per mantenir el servei per a les víctimes que ja hi havia, però no podem acceptar nous casos”, lamenta la coordinadora de l’entitat.
AADAS atén dones que arriben derivades dels Mossos d’Esquadra i d’hospitals, per tant, de la xarxa pública, pel que exigeixen que la Generalitat cobreixi aquest servei “bàsic i de salut pública” perquè no hagi de dependre de l’acceptació o no d’una subvenció. En els darrers dos o tres anys, l’entitat ha notat que les dones “trenquen més el silenci” i els arriben més casos. “No és que hi hagi més agressions sexuals sinó que ara se’n parla”, insisteix.
L’entitat AADAS rep dones derivades dels Mossos i dels hospitals públics
Segons l’advocada de l’entitat, es denuncien al voltant d’un 10% de les agressions sexuals que es produeixen, pel que hi ha moltes dones que han de ser ateses però que no consten a les estadístiques perquè no es veuen amb cor de denunciar. “Principalment es deu a la poca confiança que tenen en el procés judicial”, resol.
Les dades d’un dels hospitals que deriven dones a aquesta entitat, l’Hospital Clínic, avalen aquesta tesi. L’informe recull que les dones joves tenen menys intenció de denunciar que les més grans per la falta de confiança en el sistema. En paral·lel, l’informe assenyala que el 50% de les dones que arriben a urgències per agressió sexual són menors de 25 anys.
