La pandèmia de Covid-19 ha tingut moltes conseqüències i una d’elles és que ha augmentat l’addicció al sexe. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi de l’Associació Catalana d’Addiccions Socials (ACENCAS) que assegura que aquesta és la conducta addictiva que més s’ha vist créixer en els darrers dos anys, sobretot per l’augment del consum de pornografia. Es tracta de la falta de control sobre el comportament sexual que fa que els pacients vegin el sexe com una necessitat per fugir de la seva realitat.
Aquest desig inevitable i constant deteriora les relacions familiars, afectives i socials dels qui la pateixen, ja que no poden evitar deixar-se portar per aquest trastorn. El perfil de les persones addictes al sexe és un home d’entre 30 i 40 anys que necessita constantment el contacte amb una altra persona o la masturbació per sentir-se tranquil.
El confinament va provocar que aquesta addicció es disparés per l’excés de consum de pornografia. Aquests trastorns s’han agreujat amb la pandèmia perquè els pacients veuen el sexe com una manera d’alleujar les emocions negatives que ha portat la Covid a la seva vida. A partir de la pràctica sexual, els pacients passen de l’eufòria a la tristesa i després a la culpabilitat molt ràpidament. I tornar a començar.
El nombre de pacients es multiplica per set
Del total de pacients que té ACENCAS, 72, un 10% són addictes al sexe. L’any passat només hi havia un pacient addicte al sexe en tractament, mentre que en pocs mesos el nombre ha crescut fins a set. El president del centre, Francesc Perendreu, preveu que el nombre de pacients encara augmentarà: “Una addicció no és instantània. Una conducta tarda entre dos i tres anys en establir-se com addicció, pel que preveiem que d’aquí a un any arribi el gruix de pacients”. Actualment, explica, l’Associació tracta les persones que es van enganxar al sexe l’any 2020, en ple confinament.
7 dels 72 pacients en tractament a ACENCAS pateix addicció al sexe, sis més que fa només un any
La pandèmia va portar la necessitat de distanciar-se de la resta de la població, el que fa complicat mantenir relacions amb persones desconegudes. El fet que l’oci nocturn hagi estat tancat, a més, ha provocat que costi molt més conèixer gent nova. “Hi ha molta por i la gent s’ha refugiat als xats eròtics, que tenen un cost molt alt, i a les pàgines de pornografia gratuïtes”, explica Perendreu, que assenyala que fins a un 30% dels pacients recorren a xats eròtics on es deixen molts diners.
Què busca un addicte al sexe?
Tot i el que pot semblar, Perendreu assegura que un addicte “no és un buscador d’ejaculacions”. “El que busquen és l’excitació que permet oblidar els problemes reals una estona”, explica. Per trencar amb els prejudicis, afegeix que hi ha pacients casats que també pateixen aquest trastorn. “Hi ha persones casades que tenen una rutina sexual estable però busquen altres fantasies. S’embarquen en un viatge de cerca de fantasies tot i que molts cops ni ells mateixos saben què busquen”, assegura l’expert.
El tractament per deixar aquesta addicció és encara més complicat que en altres trastorns. En el cas de la ludopatia, una de les claus és l’autoprohibició d’entrar a sales de joc o a webs i el control econòmic que pot fer la família. En el cas del sexe, però, els terapeutes no tenen aquest recurs, per la qual cosa han de demanar als pacients que els permetin entrar periòdicament als seus dispositius per veure l’activitat que han tingut. “Bona part de la nostra feina és no creure tot el que ens diuen”, explica Perendreu, que acota el període per superar aquesta addicció a aproximadament un any.
La pornografia, el gran enemic
Perendreu es mostra especialment preocupat amb l’augment del consum de pornografia i la seva tipologia. “En la pornografia que utilitzen l’home ordena i la dona obeeix i és submisa”, assenyala abans d’explicar que l’inici del consum de pornografia, segons les dades que han analitzat, són els 11 anys. “Els nens entenen el sexe veient un model de submissió i agressivitat cap a les dones i no tenen capacitat per entendre que les dones no desitgen això”, lamenta. Així és com Perendreu creu que naixen “les manades” de violadors, ja que els nens es queden amb aquestes imatges d’agressions i ho volen portar a la pràctica.
L’expert assegura que l’addicció al sexe ha existit sempre, però assenyala que la facilitat en l’accés a la pornografia “agreuja el problema”. El lliure accés a aquestes pàgines també es reflecteix a l’enquesta del CIS sobre relacions socials i afectives en pandèmia. Segons el CIS hi ha hagut un augment en la masturbació i paral·lelament en la consulta de pàgines porno. Del 20% d’enquestats que van admetre visitar webs d’aquest tipus un de cada quatre assegurava que hi va accedir diverses vegades a la setmana durant el confinament.
El joc, la gran addicció des de fa dècades
En paral·lel a aquest augment de l’addicció al sexe també han augmentat altres tipus de trastorns. Segons Perendreu, la pandèmia ha agreujat “absolutament totes les addicions” i ha portat un augment de l’ansietat i les depressions.
Actualment a ACENCAS reben tres sol·licituds setmanals de tractament d’addiccions, i un 60% són addiccions al joc. Perendreu va fundar ara fa trenta anys la primera associació de ludopatia de Catalunya i poc després va fundar ACENCAS per incloure-hi altres tipus d’addiccions socials. Ell, de fet, es defineix encara com a ludòpata, tot i que fa més de trenta anys que no juga. Perendreu, ara dedicat a ajudar altres addictes, és l’únic exjugador que forma part del Consell Assessor de Joc Responsable del Ministeri d’Hisenda.
La pandèmia ha exacerbat aquestes addiccions i les ha situat per a moltes persones com l’única via per desconnectar de l’estrès i l’ansietat que ha generat la Covid-19. Els trastorns de la conducta han augmentat exponencialment en els darrers dos anys i ara podríem estar a les portes d’una setena onada més perillosa que la resta, la de la salut mental.
