Catalunya acull 208 refugiats de l’Afganistan en el marc de l’Operació Antígona

Famílies nombroses i joves, perfil mitjà de les més de 1.700 persones evacuades

Catalunya acull a 208 refugiats procedents de l’Afganistan en el marc de l’Operació Antígona i del programa de Protecció Internacional del govern espanyol. Per províncies, Barcelona ha acollit a 145 persones; Girona, 48 persones, i Tarragona, 15 persones, segons un comunicat de la delegació del govern a Catalunya aquest dijous. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha assenyalat que el dispositiu temporal de trànsit de Torrejón va atendre 2.181 persones evacuades de l’Afganistan, que han arribat a través de 17 vols durant 9 dies.

El perfil mitjà de les 1.723 persones acollides per Espanya després de la seva evacuació de l’Afganistan són famílies nombroses i joves, segons ha informat aquest dijous el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en una roda de premsa en la qual ha explicat l”‘Operació Antígona”, desplegada per a rebre als ciutadans afganesos després de l’arribada del règim talibà al país asiàtic.

Les dades facilitades pel ministre assenyalen que entre les més de 1.700 persones que es quedaran al país després de la seva sortida de l’Afganistan hi ha 420 famílies que, de mitjana, compten amb uns cinc membres. La mitjana d’edat dels refugiats és de 22 anys i, segons ha apuntat Escrivá, un terç d’elles és menor de 15 anys. Quant a sexe, la majoria de les dones que han arribat a Espanya des del país asiàtic, un total de 726, són nenes: 281 del total són menors de 15 anys.

A tots ells, així com als 428 que van aterrar en la base aèria de Torrejón (Madrid) però amb altres destins —UE, els Estats Units i Portugal— van ser atesos en el campament provisional que l’UME, ha destacat Escrivá, va muntar en unes 24 hores i que, a més, va haver de ser adaptat sobre la marxa. Al principi estava preparat per a 400 i, finalment, es va ampliar a 800 amb possibilitat d’acollir fins a 1.000.

En total, ha recordat el ministre, han estat més de 2.000 persones les que han passat per Torrejón: 1.645 ‘reclamades’ per Espanya; 335 a petició de la UE, encara que 25 es quedaran a Espanya també per formar part de la quota corresponent al país; 132 del contingent estatunidenc; 50 de l’OTAN que també es queden al país; i altres 19 que han estat traslladats a Portugal.

Una mitjana de 45 hores a Torrejón

En la roda de premsa, Escrivá ha agraït la labor de la UME i les ONG que han col·laborat amb el seu departament en tota aquesta operació i ha fet valdre, a més, la coordinació entre els ministeris que tenien competències en aquesta: Sanitat, Exteriors, Interior, Defensa i Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Gràcies a aquest treball, ha indicat, s’ha pogut millorar l'”ambiciós” pla que tenia el govern espanyol per a reduir al màxim el temps que els refugiats anaven a estar en el campament de Torrejón. Al final, ha declarat el ministre, la mitjana d’estada dels evacuats que s’han quedat a Espanya ha estat de 45 hores i en el cas d’altres contingents 67 hores.

Aquesta coordinació i aquesta reducció en les hores, ha indicat Escrivá, “és el que ha permès absorbir a tantes persones” i que l’aeroport espanyol hagi pogut convertir-se en ‘hub’ en aquesta situació.

Quant als quals han sol·licitat protecció a Espanya, el responsable d’Inclusió ha explicat que han estat atenent per 71 funcionaris del seu Ministeri, encarregats, al costat de Creu Roja, de realitzar les entrevistes personals que, ha apuntat Escrivá, són “fonamentals” per a determinar la derivació al sistema d’acolliment. En total, ha indicat Escrivá, els funcionaris han realitzat fins a 1.500 hores d’aquestes entrevistes.

Només Canàries no ha rebut refugiats

La informació obtinguda d’aquests contactes ha permès la inclusió en el sistema de més de 1.700 persones i unes 320 famílies, segons dades de Migracions. Totes elles han estat traslladades a recursos de la xarxa estatal.

D’elles, 249 persones estan en recursos de Castella i Lleó, 208 en els de Catalunya, 188 a Andalusia, 179 a Aragó, 167 en la Comunitat de Madrid, 99 a Galícia i 96 a Astúries. A País Basc i Comunitat Valenciana s’han acollit a 85 persones en cadascuna, i a Castella-la Manxa i Múrcia 68, també en cadascuna d’elles.

Cantàbria amb 43 persones acollides, Balears amb 33, La Rioja amb 25 i Extremadura, amb 18, completen aquest repartiment. L’executiu espanyol no ha enviat a ningú als recursos a Canàries, ja que, com ha explicat Escrivá, aquesta comunitat ja té “molta tralla” amb la immigració.

Sistema d’acolliment i integració

Aquesta derivació s’ha realitzat sobre la base de tres criteris, segons ha apuntat el ministre: la disponibilitat de places, les entrevistes personals realitzades pels experts –que poden determinar la vulnerabilitat dels refugiats– i les xarxes familiars pròximes. En aquest cas, no obstant això, Escrivá ha explicat que aquest últim punt no és rellevant perquè “no hi ha molts afganesos a Espanya”.

Una vegada als recursos d’acolliment estatals, els refugiats passaran per dues fases. Una primera d'”acolliment”, que dura entre sis i nou mesos des de la seva arribada, en la qual es fa un acompanyament integral d’aquestes persones; i una segona de “preparació a l’autonomia”, en la qual reben ajudes i suport per a la seva integració.

Aquí es treballa amb “amb itineraris d’integració individualitzats, que s’avaluen i adapten al beneficiari” i que es tradueixen en una sèrie de prestacions com a allotjament i manutenció, informació i orientació social, intervenció social, ajudes econòmiques, assistència jurídica, assistència psicològica, traducció i interpretació i orientació i formació per a l’ocupació.

Sobre l’escolarització dels menors arribats a Espanya, Escrivá ha indicat que s’està treballant amb els ajuntaments per a agilitar el tràmit i es reforçarà amb els centres l’aprenentatge del llenguatge d’aquests nens. En aquest sentit, el ministre ha explicat que la joventut de la majoria de refugiats és una bona notícia de cara a aquesta integració, ja que, segons ha explicat, els més joves tenen una “capacitat superior” per a això.

“Reforçar el sistema”

A pesar que el ministre s’ha felicitat de com s’ha realitzat tot aquest procediment, que ha permès acollir a més de 1.700 persones en deu dies quan, ha explicat, el Ministeri fa en un any (segons dades de 2019) uns 1.300 acolliments, Escrivá també ha reconegut la necessitat de “reforçar el sistema”.

En concret ha assenyalat la necessitat de millorar el “patrocini comunitari”. Es tracta de convenis entre l’Estat i ajuntaments, autonomies o administracions territorials que s’involucraran en el procés d’acolliment, així com ONG i altres organitzacions, amb l’objectiu de crear una ‘comunitat’ i derivar a persones amb protecció internacional de la xarxa estatal a altres recursos que aquestes administracions i organitzacions tinguin.

Amb aquest conveni, els nous responsables dels refugiats han de complir unes condicions que estableixi l’Estat i que, en aquest cas, serien les mateixes que s’apliquen en els centres estatals.

Comentaris

    Però contents que es com millor ens trobem 02/09/2021 6:47 pm
    208 persones per aigualir una mica més la nostra llengua.

Nou comentari