Carles Guillot: “El problema no són només les bales de goma, és la impunitat policial”

El fundador d’Stop Bales de Goma demana “despertar la consciència col·lectiva” per acabar amb el “corporativisme policial”

Carles Guillot és una de les cares visibles de la nova campanya d’Irídia per a la prohibició de les bales de goma a l’estat espanyol. L’activista, fundador de l’entitat Stop Bales de Goma, va ser un dels afectats del que ell considera “brutalitat policial” l’any 2001, quan una pilota de goma va fer que perdés l’ull. En aquesta entrevista, incideix en la necessitat de posar el debat sobre la taula no només quan hi ha un nou mutilat. Per aconseguir-ho, assegura, s’ha de treballar per despertar una consciència social que acabi per sempre amb la impunitat de la policia, que s’aprofita del “rèdit de la por” en utilitzar aquest armament. 

És possible que alguna persona no recordi el teu cas. Com va ser el moment en què vas perdre l’ull?

El 17 de juliol del 2001 hi va haver un assalt il·legal de la Policia Nacional a la casa ocupada La Muntanya, a Gràcia. Nosaltres hi vam anar a donar un cop de mà després d’haver estat a un desnonament amb ordre que hi havia a prop. De darrere d’una furgoneta policial va sortir un agent de la Policia Nacional que ens va disparar pilotes de goma a mi i a la resta de la gent que anàvem cap a La Muntanya. En el primer moment vaig perdre la consciència pel cop. Un dels nois amb el que anava em va recollir i em van aconseguir refugiar a una casa del costat. Després d’una estona prudencial em van portar directament cap a l’hospital. Allà em van enviar directament a quiròfan i em comuniquen que perdré l’ull. La Policia Nacional mai es va presentar a l’hospital. 

Vuit anys després de perdre l’ull vas crear l’entitat Stop Bales de Goma. Què et va moure a crear-la tants anys després?

La vaig fundar juntament amb el Nicola Tanno, l’Òscar Alpuente i altres afectats. Entre el 2007 i el 2010 hi va haver diverses persones a Barcelona que van perdre l’ull per trets de pilotes de goma dels Mossos d’Esquadra. Sobretot es va produir en celebracions futbolístiques: l’Eurocopa, el Mundial, celebracions del Barça… Vam fundar llavors Stop Bales de Goma perquè veiem que es seguien produint aquests casos per culpa de les pilotes de goma. A més, quan a mi em passa això el 2001, encara hi havia la sensació que quan t’atonyinava la policia era culpa teva. Quan hi ha tot aquest degoteig de casos en tan poc temps ens posem en contacte els afectats i fundem l’entitat per visibilitzar aquest greu problema.

Aquesta idea de la societat que si perds un ull en una protesta és culpa teva encara es manté?

Potser passa a la resta de l’estat, però a Catalunya no. Aquí hi ha hagut un canvi de consciència social en part pel treball que hem fet nosaltres i Ojo Con Tu Ojo, el col·lectiu que dona suport a Ester Quintana. Tot això barrejat amb imatges de violència policial extrema per part dels Mossos, amb una direcció del cos en mans de consellers amb una política molt dura i amb el cas de Juan Andrés Benitez al Raval crea un caldo de cultiu en la societat catalana. La societat veu que la policia ha de ser una institució fiscalitzada, no pot ser que es produeixin aquests casos i mai els passi res. En les darreres manifestacions per Pablo Hasél o després de la sentència de l’1-O la percepció de la policia disparant a tort i a dret contra els manifestants no s’accepta. No pot ser que hi hagi una repressió generalitzada sense conseqüències.

El 2013 vau aconseguir que el Parlament canviés les bales de goma per foam. Creus que s’aconseguirà la seva prohibició a escala estatal?

La nostra idea no era en cap cas que substituïssin uns projectils per uns altres, sinó que eliminessin les bales de goma i s’obrís un debat sobre el model policial. Aquest debat, com que va estar conduït bàsicament per polítics amb una forta pressió dels sindicats policials va acabar en què una arma que ja teníem, les bales de foam, fossin les substitutes de les de goma. Ara continuem lluitant perquè es prohibeixin les bales de foam, perquè no ens satisfà aquest model policial.

Ara ets part d’una campanya d’Irídia per reivindicar també la fi d’aquestes bales. Són igual de perilloses?

Sí, són igual de perillosos i està demostrat. Quan els Mossos les utilitzen també rebenten ulls. No és menys perillosa ni innòcua. Com a Stop Bales de Goma, juntament amb Irídia, hem començat aquesta campanya per mirar de prohibir les bales de goma a tot el territori de l’estat. No sabem si ho aconseguirem. El 2009 quan vam començar amb la campanya a Catalunya tampoc teníem cap certesa que s’anessin a prohibir aquí. S’ha de fer un treball de conscienciació de l’opinió pública i la societat civil perquè vegin que no val aquest model policial. No és un problema exclusivament de les bales de goma, és un problema de la violència, brutalitat i impunitat policial. Això és el que ha d’acabar, i per fer-ho s’ha d’acabar amb la impunitat de què gaudeix la policia. S’ha de donar un toc d’atenció als poders judicials i polítics.

La polarització de la societat ha contribuït a augmentar-ho?

És un problema endèmic dels cossos policials tal com estan dissenyats i formats des de l’acadèmia. Si es tractés d’un policia que se li escapa la mà hi hauria una manera de fer net dins del cos policial. En el moment en què quan se’ls crida a judici es cobreixen els uns als altres, és una qüestió de corporativisme policial. Aquest és el problema, ningú veu res, ningú parla del company que ha apallissat un detingut… Estem parlant de l’època en què vam aparèixer. En una manifestació a Tarragona per la vaga general la policia atonyinava la gent que passava pel carrer fossin o no menors. Parlem de Mossos, no de BRIMO ni ARRO, de les patrulles ciutadanes que maten Juan Andrés Benitez a la porta d’un local. No és un individu. Hi ha un sistema judicial que empara aquesta policia, perquè com no ets capaç de reconèixer el policia que t’ha disparat no pots denunciar-ho. No ho pots fer perquè en aquell moment la conselleria d’Interior no obligava a portar un número d’identificació. I al principi quan el van posar el van dissenyar perquè fos una combinació de lletres i números impossible de recordar. Repeteixo, no és el cas d’un policia, sinó una qüestió sistèmica.

La policia defensa que el seu ús està justificat

No entro en el debat sobre la legitimació de la utilització de la violència per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, però hi ha una realitat: quan utilitzen aquestes armes algú surt greument ferit. Aquest algú la majoria de les vegades és una persona que no té un judici en contra seu. És a dir, em disparen, diuen que ho han fet pels meus actes, però a mi ningú m’ha denunciat. Jo vaig estar quatre dies a l’hospital i a mi cap policia em va acusar de cap mena d’aldarulls. Sóc una víctima col·lateral de la brutalitat policial. Això no pot ser, no pots utilitzar unes armes que no tenen cap mena de control. En el cas de les bales de goma està més que demostrat, i no ho diem nosaltres sinó un informe d’Irídia que recull jurisprudència de tota Europa, que hi ha morts. En un estat de dret en què la policia no pot justificar de cap manera les vexacions ni els maltractaments a detinguts, menys encara ho pot fer amb manifestants. No hi ha cap justificant legal. Per més que estiguessis cremant un contenidor no et poden rebentar un ull, això no va així. Et detindran i hi haurà una pena, però en cap moment serà física. En el moment que disparen la bala de goma i aquesta surt del fusell, és incontrolable. La disparen cap a una multitud, que no és un ens jurídic sobre qui puguis fer res. No té sentit que continuïn aquestes armes.

Per quin motiu les utilitzen?

Mentre ells utilitzen aquestes armes i saben que generen por perquè la conseqüència d’utilitzar-les és que han deixat bornis onze persones. L’única cosa que se m’acut és que les volen seguir utilitzant perquè els dona el rèdit de la por. Amb la por intenten que no hi hagi protesta social, que tinguem por de sortir al carrer a protestar per si disparen i ets un nou afectat. Aquesta és l’única explicació.

Enguany s’ha reobert el debat de les bales de foam després de protestes per l’empresonament de Pablo Hasél. Esperes que en aquesta legislatura canviï l’ús d’aquestes armes?

Farem tot el possible perquè sigui així. Quan va sortir tot el tema després d’aquestes manifestacions i amb la constitució del nou Govern es va posar sobre la taula la necessitat de revisar el model policial. No hi havia ni tan sols un protocol clar. Ràpidament la conselleria se’n va treure un de la màniga per justificar la utilització d’aquest armament, que és de precisió. A diferència de les bales de goma, que tenen una trajectòria caòtica, les de foam són de precisió, és a dir, on apunta el policia és on va la bala. Si encara que siguin de precisió segueixen havent-hi persones ferides amb pèrdues d’ulls significa que estan disparant a la cara, a zones on ho tenen prohibit. L’argument de la policia per justificar això, de fet de la conselleria, és que el protocol és disparar només a les extremitats. Si tens un braç aixecat com si anessis a llançar alguna cosa et poden disparar als braços. El que vol dir a la pràctica és que poden disparar a qualsevol alçada del cos. La pressió dels sindicats policials serà molt forta. És lamentable que s’engeguin aquests debats només quan hi ha mutilats, perquè sembla que fins que no hi hagi un altre no es tornarà a posar la qüestió sobre la taula. S’ha d’abordar a tots els nivells. Tots els mecanismes que té l’Estat tenen altres organismes independents que els fiscalitzen. Això a la policia no existeix. No pot ser que només hi hagi una divisió d’assumptes interns formada per policies del mateix cos que investiguen els fets.

Esteu en contacte amb la conselleria?

Aquesta campanya l’hem iniciat amb Irídia, a través de la qual estem en contacte amb tots aquells que volen escoltar-nos. Com Stop Bales de Goma volem incidir en què la societat reflexioni sobre el tema i hi hagi consciència social sobre la brutalitat policial. Vam anar al Parlament el 2013 per prohibir les bales de goma i anirem si cal per prohibir les de foam.

Nou comentari