Barcelona fa anys que està amb el mercat de l’habitatge al límit. El lloguer mitjà a la ciutat ja supera els 1.300 euros mensuals davant dels 700-800 euros de la segona corona metropolitana, que inclou comarques com el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, segons dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB).
Una bretxa que no ha deixat de créixer i que està empenyent molts compradors cap a les comarques de l’entorn, on el sòl més assequible i opcions com les cases prefabricades a Barcelona com les de Sodo comencen a dibuixar-se com una alternativa real al model tradicional.
Dels més de 700.000 habitatges registrats a la ciutat, el 38,5% ja es destina al lloguer, i d’aquest parc, el 36% està en mans de grans propietaris, segons el mateix organisme. Aquesta concentració de l’oferta en poques mans, sumada a la manca d’obra nova assequible i a l’esgotament del sòl finalista a la capital, ha traslladat també la pressió al mercat de compravenda, amb pujades que en les zones més demandades superen el 20% interanual.
L’habitatge en propietat passa per viure fora de Barcelona
El resultat és un desplaçament progressiu de la demanda cap a l’àrea metropolitana i més enllà. Comarques com el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Baix Llobregat estan absorbint una part significativa d’aquest flux de compradors que ja no troben a Barcelona un accés viable a la propietat.
La bona connexió ferroviària amb la capital, combinada amb un preu del sòl encara més competitiu, converteix aquests territoris en un destí perfecte per a famílies i parelles que no renuncien a la proximitat amb la ciutat però sí al cost que implica viure-hi.
Aquest canvi de mentalitat arrossega també una transformació en el tipus d’operació que es busca. El comprador que arriba a aquestes comarques no sempre busca un pis en un bloc: una part creixent explora la compra de sòl per construir. És una operació més complexa, però que permet controlar el pressupost i obtenir un habitatge que el mercat barceloní fa temps que ha deixat d’oferir a preus raonables.
L’Ajuntament ja explorava la construcció sostenible
Barcelona fa anys que aposta per aquest mateix model des del sector públic. L’Ajuntament ha impulsat al Poblenou i la Verneda blocs d’habitatge públic construïts amb fusta i metodologies industrialitzades, que redueixen els terminis d’execució i la petjada de carboni. El projecte APROP, que va transformar contenidors marítims reciclats en allotjaments modulars, va ser una altra expressió d’aquesta mateixa lògica: construir més ràpid, amb menys imprevistos i amb més eficiència energètica.
Aquest model, que el sector públic va assajar com a resposta urgent a l’emergència habitacional, és ara el que comença a guanyar visibilitat entre particulars que busquen construir en sòl propi a les comarques de l’entorn.
Les cases prefabricades en Barcelona i el seu àmbit metropolità permeten ajustar pressupostos i complir amb les exigències energètiques que la normativa europea endureix any rere any, arguments que ressonen amb força entre compradors que arriben a les comarques sense marge per a imprevistos.
Al mateix temps, construir en sòl propi permet dissenyar l’habitatge segons les necessitats reals de cada família i, en molts casos, accedir a una superfície que a la ciutat seria directament inassumible.
Un mercat que es reorganitza
El resultat és un reequilibri metropolità que planteja preguntes incòmodes. Estan preparats els municipis del Maresme, el Vallès o el Baix Llobregat per absorbir aquesta demanda sense reproduir els problemes que van expulsar els nous veïns de Barcelona? La pressió sobre els serveis, el transport i el propi preu del sòl comarcal ja comença a notar-se als municipis millor connectats.
Barcelona, mentrestant, continua buscant fórmules per retenir els veïns que perd. Però mentre les polítiques públiques d’habitatge assequible avancen més lentament que el mercat, les comarques de l’àrea metropolitana es consoliden com la vàlvula d’escapament d’una ciutat que fa massa anys que viu amb la pressió al màxim.
