La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) es troba immersa en una crisi reputacional de primer ordre. Les irregularitats comptables, contractuals, financeres i laborals detectades per la Sindicatura de Comptes a l’informe 03/24 han destapat la caixa dels trons d’un organisme protegit i, força opac, que fins ara es parapetava en el fet que no controlava la demanda i l’especificitat del seu servei, molt sensible socialment. Un any després de l’informe de la Sindicatura, segons ha pogut saber El Món, l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha hagut de protegir amb un estatut de suport i protecció de la llei 2/2023 de protecció de l’informant un dels principals denunciants de les irregularitats de la DGAIA, un afer que també investiga l’organisme dirigit pel magistrat Miquel Àngel Gimeno.
L’OAC i la Sindicatura de Comptes estan posant la lupa als comptes de la DGAIA. De fet, segons confirma l’OAC a través d’una resolució del passat mes d’agost, a la qual també ha tingut accés El Món, totes dues institucions estan col·laborant en la investigació. En aquest sentit, i segons ha pogut saber El Món, la Sindicatura de Comptes està enllestint un nou informe per ser emès en les pròximes setmanes que explicaria el sorprenent cessament de dos dels màxims dirigents de l’organisme, que forma part del Departament de Drets Socials i Inclusió, en mans de la consellera Mónica Martínez Bravo. En concret, es van destituir la directora de la DGAIA, Isabel Carrasco, nomenada el passat mes de setembre –pel Govern de Salvador Illa–, i el seu subdirector, Joan Mayoral. I des de fa prop de sis mesos la Síndica de Greuges també s’ha afegit al setge a la DGAIA i ha obert un expedient sobre les actuacions d’aquesta direcció general i la seva afectació per als drets de les persones.
Una altra explicació al Parlament
La pressió de la CUP, Junts i Vox al Parlament sobre la DGAIA comença a generar les primeres explicacions per part de la consellera Martínez Bravo. Dimecres d’aquesta setmana, el departament remetia una resposta parlamentària, a la qual ha tingut accés El Món, amb què presentava un informe sobre una de les qüestions més controvertides de la gestió de la DGAIA. Concretament, “la suposada gestió fraudulenta de la prestació d’habitatge del servei de promoció a l’autonomia i emancipació (SPAE) pel servei de pisos assistits per a joves extutelats i pel servei de seguiment i valoració de la prestació econòmica per a joves extutelats (SEVAP)”. Dos dels serveis més criticats per la Sindicatura de Comptes en la seva gestió.
Segons Martínez Bravo, la DGAIA va iniciar una “comprovació de les suposades irregularitats, amb l’objectiu de valorar, segons el resultat d’aquesta investigació, la conveniència d’iniciar un o diversos procediments administratius”. Amb aquesta premissa, la consellera assegura que s’ha ordenat una “comprovació exhaustiva” i es durà a terme “una auditoria completa dels serveis analitzats”. Ara bé, la mateixa consellera adverteix als grups parlamentaris que la DGAIA ja ha començat a “implementar diverses mesures per millorar el seguiment i la gestió d’aquestes prestacions i serveis”. És a dir, de l’ús dels pisos de joves extutelats i de les prestacions que perceben per aquesta condició d’extutelats.
Mesures urgents
En l’informe parlamentari, Martínez assegura que aplicaran mesures per detectar abans d’hora el frau. Així, explica que “s’agilitzaran els procediments establerts per determinar les possibles incidències, incompatibilitats entre prestacions i serveis o incompliments del deure d’informar sobre la seva situació laboral, econòmica i de residència per part de les persones beneficiàries”. De fet, anuncia que ja han començat “sense demora” els procediments de suspensió, extinció, reintegrament i copagament que corresponguin.
En aquest marc, el departament també ha ordenat redactar “una directriu general per garantir una major eficiència en la supervisió i seguiment intensiu i continuat dels requisits de les prestacions dels serveis habitatge, prestació econòmica d’extutelats i prestació SAEJ”. En aquesta línia, el departament també “avaluarà el servei en la seva globalitat, en l’àmbit normatiu, organitzatiu i de funcionament per garantir una bona prestació del servei completament”. Un camí que suposarà “possibles canvis normatius per simplificar la gestió i millorar la supervisió de les prestacions econòmiques i d’habitatge per a joves extutelats”.
La conselleria obre la porta a aplicar sancions i anonimitza les dades dels denunciants
La consellera també obre la porta a sancions i denúncies. Així anuncia que es valorarà “la possibilitat d’iniciar procediments sancionadors en els casos que es detectin incompliments per part de les persones beneficiàries i/o de les entitats responsables de la seva gestió i seguiment”. També afegeix en el paper de la prevenció les auditories dels serveis que “ja preveuen els contractes i els concerts en vigor”. Unes mesures de precaució primàries que segons fonts de les investigacions mai no s’han complert.
Per altra banda, la consellera admet que aquestes irregularitats van ser denunciades a la DGAIA abans que als organismes de control com la Sindicatura de Comptes, l’Oficina Antifrau i la Sindicatura de Greuges. D’aquesta manera es consoliden les sospites que tenen els diferents investigadors, que el departament no es va bellugar fins que no va veure les orelles al llop de les entitats fiscalitzadores. En tot cas, Martínez Bravo sentencia el Departament de Drets Socials i Inclusió “ja ha anonimitzat totes les dades d’identitat que constin en qualsevol expedient vinculat en què apareguin les dades de la persona denunciant i mantindrà la confidencialitat de les seves dades mentre es mantingui la seva condició d’informant protegit”. Una protecció que s’afegeix a l’establerta per l’OAC cap a un dels principals denunciants.
Despeses disparades d’un any per l’altre
Precisament, els pisos assistits van ser una de les alarmes que van fer aixecar les orelles a la Sindicatura de Comptes. Des de l’organisme, recorden a El Món que “l’any 2019 un pis assistit tenia de despesa mitjana per expedient i any 36.000 euros, i l’any 2020 es dispara fins a 56.000”. “O que una primera acollida l’any 2018 costava 15.077 euros, i dos anys després passa a costar 55.672 euros”, afegeixen. Un augment i variabilitat de la despesa entre els diferents anys, que la Sindicatura veu “sense justificació” i sense que s’acrediti la relació entre els preus pagats i el cost dels serveis.
Per altra banda, la Sindicatura de Comptes també recorda que “l’increment de la necessitat de places d’acolliment es va cobrir amb nous serveis pel procediment d’emergència, i amb sobreocupació dels serveis ja contractats”. “La sobreocupació va consistir a prestar serveis a un nombre de menors superior al nombre de places contractades o del nombre de places de la capacitat dels centres”, argüeixen des de la Sindicatura, dada que van fer arribar al Parlament, en una compareixença el passat 21 de novembre. Una dada que, per a la Sindicatura de Comptes “va fer empitjorar les condicions de la prestació del servei dels centres, i a més a més contravenia la informació del Registre d’Entitats, Serveis i Establiments de Serveis Socials”, imprescindible per actuar en aquest àmbit. En aquest punt, la Sindicatura de Comptes i l’OAC incideixen especialment perquè conclouen que es van vulnerar les condicions de l’adjudicació del servei perquè d’alguna forma significava una ampliació del nombre de places registrades i de les contractades per la porta de darrere i sense els controls pertinents.
