27 visites en el mateix minut: així es desborda l’agenda d’un metge de primària

Hipócrates és el títol d’una sèrie francesa sobre metges que treballen al límit de les seves possibilitats. Lluny dels estereotips, la sèrie és una denúncia punyent sobre la manca de recursos destinats a la sanitat pública i mostra com els protagonistes de la història lluiten, pagant un cost personal, per tirar endavant un hospital que no disposa dels recursos humans necessaris. A hores d’ara la sanitat catalana, tenint en compte el retrat que en fan alguns dels seus professionals, podria ser també l’escenari d’una sèrie que denunciés aquesta situació d’agonia i desesperació del personal. La saturació, però, no és només un problema dels hospitals —que es troben en zona de risc ara a causa de la Covid-19—, sinó també, i des de fa sis mesos, dels centres d’assistència primària (CAPs).

La sobrecàrrega laboral està convertint l’ofici de sanitari en un malson i alguns professionals han volgut aportar les proves de la pressió a la qual estan sotmesos, ara més que mai amb la pandèmia. El Món ha tingut accés a diferents agendes de metges de CAPs de l’Institut Català de la Salut (ICS), de les quatre demarcacions, on es posa en evidència l’elevada saturació de feina a les consultes. L’acumulació de tasques fa materialment inviable la possibilitat d’oferir un atenció sanitària adequada. Desesperats, volen denunciar la situació que viuen i pensen que mostrar les agendes pot fer més fàcil entendre perquè es queixen. El problema no és d’ahir ni d’abans d’ahir. Diuen que fa mesos que és així.

En l’agenda d’una metgessa —que prefreix no revelar el seu nom— s’hi pot comprovar que està atapeïda fins a l’abús. Un dia s’hi ha trobat fins a 27 visites programades en el mateix minut. Es tracta, aclareix, de l’acumulació de visites que van entrant durant el dia i que els administratius han encabit forçosament a l’agenda perquè “quedi constància”. En altres agendes, que també ha pogut veure El Món, s’hi han programat fins a 25 visites o tasques en el període d’una hora, fet que suposa que el metge o bé disposa de tan sols dos minuts de mitjana per fer-les o bé es veu en la necessitat d’allargar la jornada laboral, sense que ningú l’hi pagui.

Al llarg d’una jornada les demandes van creixent i es fa una gran bola de neu: “La gent truca perquè necessita una baixa, per fer seguiment de contactes o una consulta que no es pot demorar, i els administratius forcen totes les visites perquè constin”. I tot el que consta a l’agenda, assegura, es procura fer. En el seu cas, dimarts passat entrava a la consulta a les vuit del matí i ja tenia a l’agenda 70 tasques a fer. Tenia previst complir amb totes les demandes, afegint dues hores extra que no es cobren.

No es respecten els tempos

Aquesta acumulació de visites té com a conseqüència que els “tempos” que s’haurien de tenir en compte per a cada usuari no es respectin. “Quan a primera hora de la tarda obro l’agenda potser no hi ha 27 visites, sinó set o vuit i a mesura que passen les hores en van sortint més; això vol dir que al final no dediques el temps que hauries de dedicar a cadascuna, en conseqüència la qualitat assistencial minva”, lamenta la metgessa.

En “teoria” cada tasca té una duració estipulada, una visita a domicili ha de suposar una inversió de 45 minuts o 60, en funció de si l’entorn és urbà o rural; les visites presencials a la consulta, 12 minuts; les visites o consultes telefòniques sis minuts, i l’e-consulta (una nova modalitat que s’ha instaurat sobretot durant la pandèmia) també es considera que cal que duri sis minuts. La demanda, però, supera amb escreix les possibilitats de dedicació de les tasques assignades a cada metge, com es pot comprovar amb un simple cop d’ull en qualsevol de les agendes.

El problema amb les agendes, però, no és nou. Això ve de lluny i amb la pandèmia s’ha agreujat. Abans que la Covid-19 existís els metges ja reclamaven tenir més temps per fer les visites. També abans de la pandèmia, explica una metgessa, les consultes telefòniques podien consistir en la comunicació ràpida dels resultats d’uns anàlisis. “Però ara les consultes per telèfon s’han convertit en visites telefòniques —explica— i s’allarguen més; això vol dir que no donem a l’abast, que hi ha molta més demanda, a la qual s’hi respon amb estrès, allargant jornades laborals sense retribuir”.

Com en la sèrie Hipócrates, on molts metges estan de baixa en quarantena per culpa d’un virus desconegut i els companys han d’assumir la seva feina, els metges dels CAPs catalans també viuen una situació semblant: han de responsabilitzar-se de la feina d’aquells que “cauen perquè són contacte directe o per infecció de Covid-19” i ningú els reemplaça. Tampoc són substituïts durant les vacances. No obstant això, les agendes presenten dia rere dia un aspecte d’atapeïment que els provoca angoixa.

“Encara no tenim clar com funciona el rastreig”

Des del desconfinament, se’ls ha afegit la feina del rastreig perquè la primària està en el circuit per tallar les cadenes de contacte, juntament amb els anomenats scouts de Ferrovial. “La veritat és que encara no ens acaba de quedar clar com funciona perquè acabem fent nosaltres la feina, perquè ells no avisen els positius durant dies i ens trobem que ningú ha fet cap acció per trobar els seus contactes”, explica una metgessa. Aquesta queixa coincideix amb una denúncia que dies enrere feia l’equip directiu del CAP de la Mina a El Món sobre la manca de coordinació i la duplicació de feina amb el personal de Ferrovial perquè no tenen informació compartida i els metges desconeixen si han avisat o no els interessats. Des de Salut s’ha explicat aquest divendres que el rastreig és un instrument en el qual se li hauran d’introduir canvis en la fase actual de descontrol. 

Alguns metges tenen la impressió que els gestors polítics estan generant expectatives a la població respecte a la cartera de serveis de la sanitat pública que no s’està en disposició d’oferir, perquè hi ha una manca de recursos important. Metges de primària consideren que l’administració no actua perquè els metges que es formen al país es quedin, en lloc d’optar per anar a treballar a l’estranger, a països com Irlanda, Suècia o Alemanya. Fins i tot metges d’altres comunitats autònomes que s’han format a Catalunya prefereixen marxar als seus llocs d’origen perquè els sous són més elevats: “Aquí sempre hem anat treballant sota mínims, s’ha volgut anar a privatitzar el sistema sanitari català, tenim molts proveïdors i molta concertada i la idea del Govern és de seguir per aquest camí”.

‘El Món’ ha plantejat un conjunt de preguntes sobre aquesta qüestió al Departament de Salut però no hi ha hagut cap reposta.

De la vaga del 2018, a la pandèmia

La metgessa Elena Bartolozzi, secretària del sector d’atenció primària del sindicat Metges de Catalunya confirma les denúncies sobre la saturació de les agendes i el fet que no es respecta el temps necessari per atendre les visites o fer les consultes. La queixa del sector per aquesta qüestió es remunta a temps enrere i va ser un dels punts de la negociació per finalitzar la vaga del 2018. L’acord d’aquell moment pel que fa a la descongestió d’agendes consideren no s’està complint i el problema s’ha agreujat amb la pandèmia.

Bartolozzi calcula que les visites no presencials als CAPs han crescut un 400%. Aquest és un aspecte important a l’hora de tenir en compte el temps necessari per resoldre cada visita. Aquesta metgessa troba que el temps mínim ha de ser entre 10 i 15 minuts. Temps inferiors a això suposen fer “la feina malament”, tenint en compte que ara toca atendre usuaris dels quals se’n desconeix l’historial clínic i abans cal mirar-se’l. Aquesta portaveu de Metges de Catalunya afirma que en cap cas les visites presencials haurien de superar les 30 en un dia, “sent molt generosos i treballant sense parar”. “Qualsevol altra cosa és temps insuficient”, avisa.

El 2018 es va acordar que les visites presencials tindrien una durada de 12 minuts i les no presencials de sis. Metges de Catalunya creu que els mateixos centres haurien de ser els responsables de no “forçar” més visites a l’agenda dels metges “sense el seu consentiment”, cosa que ara es fa “amb total impunitat”. La conseqüència de la mala atenció derivarà en uns usuaris més desprotegits, desatesos, i al cap i a la fi implicarà “més morts per patologies no Covid-19” en el futur, augura Bartolozzi.

Indignació dels professionals de primària

La situació ha provocat una indignació entre els metges de primària que creix ara quan els mitjans se centren a parlar sobre les UCIs. El president de Camfic (Societat catalana de medicina familiar i comunitària), Antoni Sisó, preguntat per la saturació de les agendes dels metges als CAPs, recorda que des d’aquest sector porten sis mesos advertint de la situació i lamenta la poca atenció dels mitjans de comunicació, que ara van de bòlit parlant sobre l’ocupació dels llits d’UCI i la desprogramació d’activitat no Covid-19. Sisó explica, en declaracions a El Món, que des de fa sis mesos els CAPs “estan desprogramant activitat no Covid-19 i fins i tot desatenent” pacients amb altres dolències. “Però no se li ha donat atenció a la primària”, es queixa.

“El que ens indigna és que hi hagi tanta por per la saturació del sistema quan ja està saturat des de fa sis mesos; el nivell d’indignació dels professionals de primària és molt alt per aquest menyspreu”, afegeix el president de Camfic. El problema ve d’haver posat l’hospital “al centre del sistema”, de manera que quan la saturació es dona a la primària —primer escut contra la Covid-19— ningú s’exclama. “És una demostració fefaent que l’atenció primària no és l’eix vertebrador, ni ocupa la centralitat del sistema sanitari perquè ningú se n’ha preocupat i no s’hi han posat recursos”.

Sisó reconeix que per la pandèmia es van posar gestors Covid als CAPs per fer seguiment de contactes estrets dels positius (persones convivents i del mateix edifici), però creu que s’haurien d’haver contractat més administratius i auxiliars sanitaris, “ja que no es trobaran infermeres”. A banda, opina que els scouts de Ferrovial “haurien pogut anar a l’atenció primària a compartir sostre” i millorar la coordinació. “Això no s’ha fet”, lamenta.