Xavier Pellicer (Sabadell, 1983) s’estrena com a diputat per la CUP en una legislatura en què, per primera vegada, els anticapitalistes han assumit responsabilitats institucionals a la Mesa del Parlament, després d’uns resultats que han permès a la CUP fer el sorpasso als Comuns i superar de llarg també el partit que va guanyar les eleccions el 2017, Cs. Pellicer ha estat el portaveu d’Alerta Solidària. Pellicer és un dels integrants de l’equip negociador de la CUP amb ERC i JxCAT per investir president i donar inici a la legislatura.
Minut i resultat del partit?
Hi ha dos partits que s’haurien de separar, com està l’independentisme i com estan les negociacions. Les negociacions són un element purament tàctic i conjuntural per a la formació de l’enèsim govern de la Generalitat, amb unes correlacions de forces diferents, amb canvis de rols dins de l’independentisme, amb un clar viratge a l’esquerra i on els lideratges anteriors han quedat en segon terme. I fins que tot l’independentisme no hagi assumit que aquest és el nou marc, i que després dels tres anys de desgovern posteriors a l’1-O s’ha de tornar a avançar. I per tornar a avançar s’han de definir uns paràmetres a curt, mitjà i llarg termini, i per fer-ho cal que com a mínim tinguem una visió conjunta de la realitat. Una visió que s’ha d’anar traduint en acords tàctics i de govern.
I en quin punt està aquesta traducció, després de dues votacions fallides del candidat d’ERC?
Malgrat les diferències, perquè hi ha una força que aposta per una fase de diàleg, per la qual la CUP ni hi aposta ni la veu, sí que intentem arribar a uns punts de trobada perquè en el marc d’aquesta legislatura es puguin generar les condicions per tornar a treballar per l’autodeterminació.
La CUP s’ha compromès a “donar un cert marge de temps a la taula de negociació existent i no basarà el seu suport o oposició al govern català en funció de l’existència de la taula” en l’acord rubricat amb ERC. Si no creuen en el diàleg, per què hi donen suport?
Quan signem aquest acord ho fem perquè tant ERC com Junts ens han traslladat que tenen un acord per tirar endavant la mesa de diàleg, i no només això, sinó que a més a més hi participaran les dues forces. Aleshores dels 74 diputats independentistes, 65 ens diuen que volen diàleg… Nosaltres, ni ens veiem a la mesa de diàleg ni hi veiem cap element positiu. Si hi ha aquest acord de les dues forces majoritàries de l’independentisme d’apostar per una primera fase de diàleg, i malgrat que nosaltres apostem per l’autodeterminació en drets materials, civils i polítics, no tenim massa marge.
Quan és que la CUP té constància d’aquest acord?
Abans de la constitució de la Mesa del Parlament. I davant d’aquest acord, apostem per enfocar la legislatura un cop es vegi el fracàs de la mesa de diàleg. L’independentisme no ha estat capaç de sumar una majoria suficient per deixar de banda aquesta mesa.
Constaten que ara hi ha una majoria d’esquerres dins de l’independentisme (ERC i CUP), però també hi ha una majoria que aposta per la confrontació amb l’Estat i que no creu –o no creia– en el diàleg (CUP i Junts). No hi ha hagut entesa amb Junts en aquest sentit?
És que aquesta opció no l’hem vist. L’hem plantejat i l’hem posat damunt la taula tant amb Junts com amb ERC, però hem vist que Junts havia assumit l’estratègia del diàleg i la seva participació.
Arribats a aquest punt, quin pla B té la CUP per si falla el diàleg? A l’acord amb ERC no es concreta res, es parla d’un “embat democràtic”.
Aquesta mesa de diàleg fracassarà, ho tenim molt clar. No hi haurà avenços amb un diàleg de sords amb l’Estat que aplica mà dura en tot moment, més encara en un marc electoralista en diferents comunitats autònomes i fins i tot a nivell d’Estat. En tot cas, plantegem la proposta per sortir d’aquests anys de desorientació absoluta de l’independentisme, marcada per la repressió i el desgovern, i posar-nos en una nova situació de confrontació amb l’Estat, i no per elements merament simbòlics sinó per elements materials, civils i polítics que van vinculats a una voluntat majoritària dels catalans d’avançar, malgrat el que digui la Constitució.
Pot posar un exemple?
L’habitatge, si forcem a garantir els drets en habitatge malgrat les limitacions legals, autonòmiques, el TC, etc, i el Govern de la Generalitat fa de tensor amb l’Estat i es posa al costat de la gent, quan es vingui a retallar aquest dret, podrem situar-nos en una lògica de confrontació amb l’Estat i podrem interpel·lar gran part de la població perquè se situï fora de les coordenades de l’Estat i fora del marc autonòmic, i això, al final és exercir l’autodeterminació. Anar situant permanentment el conflicte en una lògica de xoc amb l’Estat i que sigui més que evident que cal anar a una confrontació total, que passa al nostre entendre pel marc del referèndum.
El pla B de la CUP si fracassa el diàleg és un referèndum que l’Estat es nega de moment a acceptar?
Treballarem per situar el referèndum al final de la legislatura, abans del 2025. Si l’independentisme llegeix aquest nou moment conjuntural, a través dels exercicis d’autodeterminació en habitatge, drets laborals i socials, ens pot portar a finals de legislatura a que es donin les condicions per a un nou trencament total amb l’Estat a través d’un referèndum que també funcioni dins dels grans consensos de país. Que serà possible o no? Nosaltres treballarem perquè ho sigui, però la resta de forces hi han de posar ganes. No sabem si la nostra proposta és la millor, però ara és l’única, perquè no veiem cap altra proposta damunt la taula per avançar. Si hi són, les escoltarem. Evidentment, caldrà sortir al carrer a defensar el referèndum, perquè hi haurà conseqüències repressives i seran molt dures.
En aquest preparar el terreny, la confrontació simbòlica és útil?
No puc donar una resposta rotunda, perquè la confrontació simbòlica pot tenir molta utilitat en alguns moments i en altres moments pot no servir per a res. En tot cas, la CUP vol posar el focus en la confrontació pels drets materials, civils i polítics, que són els que poden aglutinar i situar en una posició avantatjosa respecte a l’Estat.
De fet, l’estratègia a Madrid és un dels punts calents de la negociació. La CUP aposta per la unitat d’acció?
L’acció a Madrid ha de ser unitària en els termes que ens permetin avançar en el conflicte. Amb l’amnistia i la defensa del referèndum l’estratègia ha estat unitària, ara bé, si la unitat és per obtenir millors plusvàlues o per aprovar uns pressupostos, no ho veiem necessari.
I aquesta confrontació que defensen, ha de bascular més en el Parlament que en la Generalitat?
El Parlament i el Govern han d’actuar en bloc en la confrontació amb l’Estat, cadascú dins de les seves funcions. Si el Parlament no vol fer un exercici de sobirania aprovant una llei que anteriorment ha estat tombada pel Constitucional, el Govern no podrà garantir aquests drets.
Aquesta unitat d’acció entre Govern i Parlament no ha estat la tònica general d’altres legislatures.
Només s’ha produït en moments molt puntuals, i ens tornem a remuntar a l’octubre del 2017. Malauradament, aquest bloc no s’ha tornat a erigir més.
Si Parlament i Govern han de ser un bloc, té lògica que la CUP també entri al Palau de la Generalitat per ser més coherents en aquesta anàlisi?
No renunciarem a cap rol en aquesta legislatura. Hem deixat un escenari absolutament obert amb un acord de mínims amb ERC per avançar en una legislatura per autodeterminar-nos. En el moment en què valorem que per fer això és necessari assumir responsabilitats de govern, si cal ho farem.
De moment, però, les negociacions no s’han concretat en un pacte de govern. Són optimistes?
El més important és sortir de l’espiral, de la roda de ratolí, per poder avançar.
Per què no hi ha reunions trilaterals?
La CUP està absolutament oberta a fer reunions trilaterals.
N’han proposat cap?
Fa temps que no n’hi ha, però sí per temes puntuals que van més enllà de la conformació del Govern. Participarem de reunions a tres sempre i quan se’ns vulgui donar veu i no sigui per fer-nos jugar a algun joc estrany.
Quan es va fer públic l’acord entre ERC i la CUP, hi ha qui va concloure que ERC els havien utilitzat per fer la pinça a Junts i obligar-la a pactar. Han tingut aquesta sensació en algun moment?
La CUP sempre ha estat la baula més petita i que s’ha intentat trencar primer i subsumir per part de les altres forces independentistes, i no ho dic per un partit en concret sinó per totes dues.
Abans de l’acord van traslladar el document a Junts per saber quins punts podrien generar acord. No els van respondre, han dit.
Dues setmanes abans de l’acord amb ERC, sí. Amb ERC vam fer el mateix i ens van respondre, i en va sortir l’acord de mínims. Junts té l’acord a què vam arribar amb ERC i els hem demanat en què estan d’acord i en què no. Ens diuen que en algunes coses no estan d’acord, però no ens concreten què i no ho podem treballar.
Veuen factible un govern en minoria d’ERC per arrencar la legislatura i negociar posteriorment el full de ruta de la legislatura, com han suggerit des de Junts com una possibilitat?
Si Junts se sent més còmoda iniciant la investidura des de l’oposició, no hi tenim absolutament res a dir. Els ho hem traslladat, de fet, que podem anar treballant des de fora per generar les condicions de confrontació.
La CUP s’imagina un govern en minoria d’ERC amb els Comuns, la CUP i un PSC abstenint-se i fent possible aquesta fórmula?
Aquest escenari no s’ha posat sobre la taula en cap moment. És un escenari que no existeix perquè no estarem en cap situació en què el PSC hi pugui donar suport, ja que se situa en les coordenades de la repressió i de voler esborrar els últims anys de la història de l’independentisme.
I els Comuns?
En la lògica en què estan ara, tampoc s’hi pot fer res.
Per què ara la CUP no pot entrar al Govern des del minut zero?
No es donen les condicions. Un Govern que doni suport a la taula de diàleg, que no hagi generat uns girs suficients a tres anys de polítiques anteriors, no només per part de Junts sinó també d’ERC, que ha fet polítiques en molts àmbits liberals. La CUP participaria en un govern de confrontació i de lògica de canvi profund de polítiques econòmiques.
Però en tot cas, la CUP no serà un partit d’oposició com fins ara.
Depèn. Aquesta legislatura té dos camins, o de defensa de l’autodeterminació, en què, si va avançant, nosaltres podem anar assumint més responsabilitats per fer-ho possible, o un camí que ens porti al desgovern dels darrers tres anys. En els dos camins jugarem un paper, o assumirem més responsabilitats o bé un embat democràtic contra el desgovern i des del carrer.
L’independentisme està condemnat a entendre’s?
Jo no diria que hi està condemnat, sinó que té una nova oportunitat després de la grandesa de l’1-O. Després de tres anys de desorientació absoluta i de repressió i partidismes, té l’oportunitat i la responsabilitat de tornar a generar les condicions per seguir avançant i situar-nos en una posició si no igual, similar, a la de la tardor del 2017.
15 
1 
