El full de ruta de l’ANC, amb la proposta d’articular una llista electoral per a les pròximes eleccions vinents al Parlament, ha escamat molts dels seus impulsors i secretaris històrics de l’entitat. En aquest context, s’ha activat una iniciativa que busca articular una gran plataforma civil que proposi la reobertura del Procés d’independència. “Som aquí per acabar la feina”, ha expressat l’actriu Mercè Arànega acompanyada de Toni Albà, en l’obertura d’un acte de la Segona Conferència per l’Estat Propi, celebrat a l’auditori de l’Ateneu Barcelonès, ple com un ou. L’acte d’aquest vespre servia de nou punt de partida, com ho va ser per a l’ANC el 30 d’abril al Palau de Congressos de Barcelona, en un conclave on van assistir 1.300 persones.
L’acte ha servit per presentar en societat un manifest que defensa de les arrels del Procés en les consultes sobiranistes de 2009, el referèndum del Primer d’Octubre, la presó i l’exili així com la repressió fins a l’actual “desorientació, apatia i emprenyament” del moviment independentista. Així, defensen unes eleccions al Parlament, que “tinguin una lectura inequívoca del caràcter plebiscitari”. “En aquestes eleccions seria convenient que només hi hagi una candidatura independentista, de caràcter cívic, que rebi el suport de tots els partits, entitats i organitzacions independentistes”, emfatitza el nou manifest. Així mateix, proposa “debatre i aprovar un full de ruta” que s’hauria d’aprovar el 30 de setembre d’enguany. És el que han batejat com a “segona etapa del Procés”. Precisament, entre els assistents, hi havia una diputada de Junts, Cristina Casol, l’activista Freddi Bentanachs, ara ja regidor, exsecretaris nacionals de l’ANC, algun exvicepresident, com ara Jaume Marfany, o membres del sector Indesinenter, els crítics de l’actual ANC.
Retrets per sis anys “sense estratègia compartida”
El manifest presentat esperona tothom que defensa la República catalana a presentar esmenes i aportacions al full de ruta que esbossa la conferència. L’entitat insisteix que el Procés no necessita més partits ni organitzacions, però això sí que han avisat que “no volem més partits però no admetrem cap pas enrere i cap més traïció”. “Ho tornarem a fer, però aquest cop ho farem bé”, diuen, El manifest constata que “després de més de gairebé sis anys sense una estratègia compartida, i, alhora, de recomposició organitzativa i maduració del moviment per la independència, és el moment d’iniciar la segona etapa del Procés que ens porti fins a la instauració definitiva de la República catalana”.
En aquesta línia, i amb l’amenaça del desencís, el manifest considera “imprescindible tenir la capacitat i la valentia d’explicar el conjunt d’errors, col·lectius i personals, comesos pels diferents actors, a partir de l’any 2014 i, sobretot, del 2017, així com dels aprenentatges que se’n poden extreure, tant pel que fa a la conducta de l’Estat espanyol com dels lideratges del procés”.
Instaurar la República i eleccions plebiscitàires
El document insta a establir la República catalana com un instrument per a les “transformacions que la societat catalana necessita”. El manifest insisteix que “l’actitud de l’Estat espanyol demostra que la instauració de la República catalana només serà possible per vies de confrontació no violentes i democràtiques”. “Si la via de diàleg o una possible iniciativa de modificació de la Constitució espanyola impulsada pel Parlament de Catalunya no comporten la celebració d’un referèndum d’autodeterminació acceptat per l’Estat espanyol, les forces independentistes que concorrin a les eleccions al Parlament de Catalunya ho hauran de fer amb un únic punt programàtic: la instauració de la República catalana i l’inici del procés constituent”.
Seguint aquest fil, els impulsors del moviment remarquen que “per assegurar una lectura inequívoca del caràcter plebiscitari, en aquestes eleccions seria convenient que només hi hagi una candidatura independentista, de caràcter cívic, que rebi el suport de tots els partits, entitats i organitzacions independentistes. La victòria en aquestes eleccions ha de comportar el retorn del president a l’exili, Carles Puigdemont, la instauració de la República catalana en territori propi, la defensa de la nova legalitat, l’inici del procés constituent i la celebració del referèndum d’aprovació de les Constitucions catalanes en un termini el més breu possible”. Per això, fan una crida oberta a la ciutadania a través del web www.mxi.cat per fer aportacions de cara el nou full de ruta que previsiblement hauria de portar a la independència.
12
5
