Testimoni protegit. Aquesta va ser la categoria que es va guanyar un mosso que va treballar per a la Guàrdia Civil durant el Primer d’Octubre com a informador de l’activitat de la policia catalana durant el referèndum. Una missió que va ser clau per poder investigar diversos comandaments de la regió policial de Ponent i que va servir per fonamentar una bona part de l’acusació contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en el judici que va patir per rebel·lió a l’Audiència Nacional i del qual, finalment, va sortir absolt. Aquest talp, fins i tot delatava les vel·leïtats polítiques dels comandaments: acusar un inspector, amb una important unitat de Ponent al seu càrrec, de tenir una “estelada al seu despatx“.
La figura dels talps va ser un instrument utilitzat sense problemes per part de la Guàrdia Civil i per la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia. De fet, el cap d’informació de l’operatiu contra el referèndum així ho va admetre davant l’Audiència Nacional. Les seves explicacions van servir per buscar les pessigolles a diversos comandaments que fins fa quatre mesos encara estaven embolicats en llargs processos penals per desobediència. Precisament, un dels més utilitzats va ser el “testimoni protegit clau 1-O”, incorporat a la investigació del jutjat d’instrucció 4 de Lleida, que va instruir la causa contra els Mossos pels fets del referèndum. Un testimoni que el fiscal Miguel Ángel Carballo va esprémer com una llimona durant els interrogatoris del judici a la cúpula d’Interior.
Aquest testimoni protegit era un agent dels mateixos Mossos de l’Àrea Regional de Recursos Operatius, unitat d’ordre públic, que el dia 11 d’octubre va posar negre sobre blanc tot el que havia vist i tota la informació que li demanaven tant la Guàrdia Civil com el ministeri fiscal i el jutge instructor de la causa. En concret, una densa i extensa declaració sobre com es va programar l’operatiu dels Mossos per al referèndum, quina va ser l’estratègia i com es va portar a terme la retirada de les urnes i el control i identificació dels integrants de les meses electorals.
En la transcripció de les seves explicacions, a les quals ha tingut accés El Món, el mosso delata com van ser i quin contingut van tenir els brífings anteriors a l’operatiu i les suposades instruccions que es van donar per seguir els “escuts” (policies nacionals) i els “banderins“ (membres de la Guàrdia Civil). “Havíem de dir on eren, què feien, quants eren i cap on es dirigien”, detalla el testimoni en el seu relat. “L’ordre era que havíem de comunicar qualsevol dels seus moviments”, afegia. “En 20 anys d’ofici mai no recordo que s’hagués d’informar dels moviments d’altres cossos policials”, rematava en la seva declaració. De fet, va ser la tesi de la fiscalia contra la policia catalana tant al Tribunal Suprem, com a l’Audiència Nacional, com als jutjats penals on es van instruir causes contra mossos, per exemple a Lleida, Cornellà i Sabadell.
En el seu relat, el talp desgrana l’estructura del comandament i en quins arxius es pot trobar la informació que desitja la Guàrdia Civil. Fins i tot els fa una master class sobre Worknet, la xarxa de treball policial, i els indica on es troben físicament els ordinadors on poden trobar els arxius amb tota la informació. L’agent va més enllà i explicita a fiscalia, guàrdia civil i jutge la suposada orientació ideològica dels comandaments. Per exemple, d’un inspector, que identifica amb nom i cognoms i que té una important unitat regional a càrrec, informa que “té una estelada al despatx”. D’un altre inspector, al qual dona preeminència per davant de la resta de comandaments, diu que és “activista de l’ANC” i que “surt a totes les concentracions”. Fins i tot precisa que “va gestionar la manifestació de l’Onze de Setembre”. “Està directament relacionat amb l’ANC”, addueix, i especifica la seva identitat i altres dades.
En aquest marc, el talp també relata que aquests comandaments i altres –que també identifica– “van prohibir una munió d’accions policials” com ara “entrar per la força” i que “no s’utilitzés la defensa [la porra]”. “Ens van dir fins i tot que deixéssim el material antiavalots dins la furgoneta”, desvela. Un fet que, per al mosso, demostra quina era l’actitud de passivitat de la policia catalana aquell dia. “Només in extremis, a darrera hora, es va donar l’ordre d’entrar”, comenta el talp. “A partir de les 16 hores va ser una cursa per anar a tancar col·legis”, expressa en les seves delacions. “Aquell dia les dades eren hermètiques”, puntualitza.
Aquest testimoni protegit va obrir la caixa dels trons no només a la Regió Policial de Ponent, sinó a la Prefectura i contra bona part dels comandaments del cos, perquè el seu relat va ser la base per a les acusacions contra la policia catalana. Acusacions que, per altra banda, van acabar en no res. Fins i tot, la fiscalia va prescindir del seu testimoni presencial en el judici del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional. Ara bé, agents de la policia consultats per El Món avisen que “no pensen passar per alt” el que consideren una “manca de lleialtat al cos” sobretot per la “falta de veracitat de les seves declaracions” i el “fer d’espia” per a altres policies, més en una situació en què la tensió era brutal entre els Mossos i el CNP i la Guàrdia Civil. De fet, companys d’uniforme del talp ja el tenen identificat. Fins i tot detallen les seves simpaties ideològiques que, segons fonts de la mateixa regió, serien “absolutament contràries” a les tesis independentistes. L’agent ja no està destinat a l’ARRO.
