Primer debat televisiu per les eleccions del 14-F. Nou candidats i un moderador. Un format ferragós i bilingüe. De fet, ha estat la primera polèmica. Un debat a TVE per a tot Espanya, que tot i l’esforç del moderador per convèncer els debatents que ho fessin en castellà, s’ha fet en català per part dels partits independentistes, a mitges pel sobiranista, i en castellà pels obertament unionistes.
Ha estat el primer debat i ha fet la sensació que els candidats se l’agafaven d’entrenament. Tothom es prenia mides, perquè el format multipartit ho permetia. El moderador Xabier Fortes ha hagut d’animar els participants a que debatissin i no s’entretinguessin tant en fixar les seves posicions. Laura Borràs (JxCAT), Carles Riera (CUP), Salvador Illa (PSC), Àngels Chacón (PDeCAT), Pere Aragonès (ERC), Alejandro Fernández (PP), Carlos Carrizosa (Cs), Jessica Albiach (Comuns) i Ignacio Garriga (Vox) han debatut o contrastat les seves idees en quatre grans blocs: pandèmia, economia, procés i pactes electorals.
Cap d’ells ha donat sorpresa. Però el frec a frec entre independentistes, i entre unionistes, i entre els dos blocs, ha tingut algun moment distret i entretingut. Això sí, ningú ha volgut prendre mal. Amb la vista posada al debat de TV3 tradicional en cada campanya. Els candidats han aprofitat les seves cartes, sobretot Chacón i Garriga, que amb una motxilla buida han arriscat i han guanyat protagonisme al debat. Fins al punt, que Chacón semblava que mai hagués estat consellera d’un Govern de JxCAT i ERC. El buit de debat a Vox ha permès que Garriga disposés d’una autopista per explaiar-se en els seus plantejaments ultradretans.
Tot i l’etern debat sobre la pandèmia, amb crítiques a la gestió d’Illa i del Govern, i el d’Economia, la part més intensa ha estat en parlar del Procés i de pactes electorals. Borràs i Aragonès han tingut un debat florentí on s’hi ha posat pel mig Albiach. Aragonès ha ironitzat tillant-la de “convergent” en tant que treia l’espantall del PSC. Borràs li ha recordat que ara qui vota com el PDeCAT a Madrid és ERC. El cupaire Riera ha carregat contra l’independentisme màgic dels junters i contra també la solució “màgica” de la taula de diàleg d’ERC, però tampoc ha aclarit del tot un full de ruta clar. També ha repartit als comuns, quan a Albiach li ha etzibat que a la “monarquia no se l’havia d’investigar, sinó enderrocar”. Aragonès ha assegurat a Albiach, que ha maldat per replicar el govern Colau a la Generalitat, que “al seu Govern no hi haurà xenòfobs” deixant la porta a la comuna a dir si es referia a candidats de JxCAT. Borràs ha contratacat advertint que la seva formació era “l’única garantia d’un Govern independentista i no d’un govern amb independentistes com el que hem tingut”.
Aragonès, que s’ha volgut mostrar com un polític eficient, s’ha vist un poc poruc al principi i cap al final, ha entrat al cos a Illa. Ha estat un dels moments estelars del debat quan ha sentenciat que “això era cosa de dos”, en referència al socialista i a ell mateix. Illa gat vell no ha volgut mostrar entusiasme. “Jo estic disposat a parlar amb qui sigui i del que sigui, dins la llei”, ha replicat. “Un altre capítol de JxCAT i ERC, no!”, ha posat de condició. Aleshores, Albiach s’hi ha ficat i recordat que “això no és cosa de dos, cal sumar 68 escons. Mentrestant que Carrizosa i Fernández li gairebé suplicaven que pactés amb ells i no amb els republicans. De fet, han reclamat el vot per garantir que el PSC no els faci el salt. Vox també ha apuntat que no faria un lleig a votar per foragitar els independentistes del Govern. Illa i Aragonès han jugat al favorit amb un to presidencial i han jugat sense trencar cames. Illa ha insistit amb el passar pàgina i Aragonès en la via àmplia. Els retrets entre els partits unionistes han estat semblants als dels partits independentistes, això sí, controlant molt bé que no sortís la sang. Queda molta campanya, i en política un dia i un debat és una eternitat.
12 
36 