El Consell General de la Unió Europea, la Comissió Europea i el Parlament Europeu han fet un pas de gegant en les negociacions per regular la intel·ligència artificial. Els equips negociadors han tancat un primer acord per regular sistemes fundacionals o generatius d’intel·ligència artificial, com ChatGPT, que era una de les qüestions que estaven encallades. L’altre gran punt de fricció són els límits de la vigilància biomètrica i, en concret, les excepcions en la normativa que permet fer servir aquests sistemes en temps real als espais públics.
Els negociadors del Consell i del Parlament Europeu han estat reunits durant 18 hores per concretar la lletra petita de la regulació dels sistemes com ChatGPT. Fa dos mesos semblava que s’havia arribat a un consens general per aplicar uns criteris estrictes a aquesta mena de models fundacionals, però alguns països com França o Alemanya es van fer enrere i pretenien deixar la fixació dels límits en mans de les grans empreses. De moment només ha transcendit que han arribat a un principi d’acord, però no s’han donat més detalls. La societat civil ha alertat les autoritats comunitàries que és massa arriscat deixar la regulació en mans de les corporacions.
Els límits de la vigilància policial amb IA
Els estats volen que la policia pugui utilitzar sistemes de vigilància biomètrica en temps real per perseguir certs delictes, com els abusos sexuals o la prevenció d’atemptats terroristes, però sempre amb autorització judicial. En canvi, el Parlament Europeu s’hi oposa perquè considera que és una vulneració flagrant dels drets fonamentals. Organitzacions de la societat civil europea també han posat el crit al cel i auguren que, si es posen sistemes de vigilància a través d’intel·ligència artificial en mans de la policia, acabaran dirigint-se contra comunitats marginades i existeix el risc que es facin servir per dur a terme una vigilància massiva de la població.
El Parlament Europeu ha donat instruccions molt clares als seus negociadors perquè busquin la manera de prohibir o restringir al màxim els “usos intrusius i discriminatoris de la intel·ligència artificial” com per exemple la vigilància de persones en temps real i en espais públics a través de les seves dades biomètriques. Els governs volen més excepcions i els eurodiputats no estan disposats a cedir. El Parlament Europeu confia a arribar a un acord sempre que es prohibeixi la policia predictiva estil Minority Report, la vigilància biomètrica en espais públics i els sistemes de reconeixement d’emocions a la feina i a les escoles i universitats.
Regular la IA, una aposta d’Espanya i Pedro Sánchez
La legislació europea sobre intel·ligència artificial és una de les grans apostes de la presidència espanyola de la UE, que acaba a finals d’any. Les negociacions entre el Parlament Europeu i el Consell de la UE van començar al juny i al setembre van arribar a un principi d’acord sobre quines pràctiques es consideren d’alt risc i calia prohibir. Des de llavors els equips negociadors intenten tancar un altre acord sobre la regulació dels ous sistemes d’intel·ligència artificial generativa, com ChatGPT, que s’hauria desencallat aquesta matinada, i l’ús de la vigilància biomètrica en temps real, que queda pendent. Amb tot, encara queden altres serrells per tancar i es calcula que la meitat dels assumptes que regula la llei estan pendents d’acordar de manera definitiva.
