El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha arxivat la querella de Vox i les denúncies de Convivencia Cívica Catalana i el líder de Cs Carlos Carrizosa contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els consellers Jaume Giró i Laura Vilagrà, a més de la resta del Govern, per l’aprovació del decret llei dels avals de l’Institut Català de Finances (ICF) als encausats per l’acció exterior de la Generalitat al Tribunal de Comptes. Segons el TSJC, l’actuació no suposa cap delicte de prevaricació ni malversació de fons públics, com pretenien les acusacions. La fiscalia també es va oposar a l’admissió a tràmit del cas.
El possible delicte de prevaricació administrativa s’hauria de descartar, segons el tribunal, perquè el Govern no només és un òrgan administratiu sinó polític i constitucional, i els seus actes polítics i legislatius, com el decret llei del juliol sobre els avals, no poden ser perseguits penalment per prevaricació perquè no són simples resolucions administratives sinó normes amb rang de llei. De fet, recorda que el decret llei es va crear per a resoldre amb urgència la petició d’avals del Tribunal de Comptes a diversos ex alts càrrecs del Govern, però també abasta altres possibles afectats per fets similars i que encara no tinguin sentència ferma.
Els magistrats, seguint els arguments de la fiscalia, consideren que la Generalitat “segueix conservant el control sobre els recursos i disposa d’un procediment executiu que garanteix el seu retorn. Només es podria perseguir els membres del Govern si l’aval s’executa i després no se’n demana el retorn.
A més, el tribunal recorda que aquests avals tenen certes condicions, com el fet que els actes perseguits siguin comesos en exercici de càrrec públic, que no estiguin coberts per les assegurances o que la Generalitat no els estigui perseguint. Igualment, totes les quantitats hauran de ser retornades a l’erari si hi ha sentència ferma en contra.
El TSJC recorda que el cas també està recorregut davant del Tribunal Constitucional per part de Vox. La querella i les denúncies van dirigides contra tot l’executiu, però especialment contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró.
