Nova sessió al Congrés de Diputats de la Comissió d’Investigació dels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’any 2017. Un matí on ha comparegut, Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), i víctima de l’atemptat d’Hipercor de Barcelona. Manrique, que ha estat una de les persones més actives per trobar víctimes dels atemptats jihadistes, s’ha deixat de floritures en el seu discurs i en les seves respostes i ha denunciat la condició de “doble víctima” dels que han patit un atemptat i de la “gasiveria” de l’Estat.
La casualitat temporal ha volgut que Manrique hagi comparegut en l’aniversari dels atemptats jihadistes de l’11 de març. Una dada que ha servit al compareixent per demanar un minut de silenci en record de les víctimes que els congressistes han acceptat. Durant la seva compareixença l’ha acompanyat un ninot d’Iron Man, la figura de Marvel, que era d’en Julian, el nen australià de set anys mort a la Rambla aquella fatídica tarda del 17 d’agost. Tot i aquest simbolisme ha carregat contra l’Estat per no tenir prou cura de les víctimes i ha desgranat diversos exemples de desemparament.
Impediments legals
Una de les qüestions que ha volgut remarcar és que com a membre d’una entitat de socors i ajuda com la que treballa ho ha de fer amb les mans lligades. Una situació generada per la llei de protecció de dades, que no li permet posar-se en contacte amb víctimes que pot haver identificat al sumari. De fet, no hi pot contactar per oferir assessorament. Una situació que clama el cel perquè l’Administració no se n’encarrega.
Per altra banda, ha retret que el ministeri de l’Interior només va tenir oberta durant una setmana una oficina a Barcelona per atendre les víctimes de l’atemptat, del 22 al 29 d’agost. Un servei escàs i desconegut —cap anunci a la premsa informava d’aquesta oficina— per una llista de 16 morts i uns 160 ferits que la sentència de l’Audiència Nacional va elevar a 345. Un exemple que li ha servit per exigir un protocol post atemptat clar així com una llei catalana de víctimes.
Així mateix, ha clamat per la necessitat d’ampliar els períodes de temps perquè una persona pugui ser reconeguda com a víctima, que ara com ara és un any. A més, proposa ampliar les indemnitzacions, moment que ha criticat l’estretor econòmica de l’Estat, i posar sistemes de control pels impostors que es fan passar per víctimes com ara la geolocalització dels telèfons mòbils.
