Just quan es compleixen els 80 anys de la finalització a Europa de la Segona Guerra Mundial, la Fiscalia espanyola ha decidit investigar la col·laboració entre el franquisme i el nazisme per “exterminar” la dissidència política espanyola. Tot plegat, després d’un llarg procés d’investigació iniciat per l’administració francesa, que una jutgessa espanyola del Registre Civil i la Fiscal de Sala Coordinadora de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, han rematat per poder obrir unes diligències per investigar les “greus violacions del dret internacional dels drets humans” que va suposar per a molts republicans catalans i espanyols la seva deportació o el seu internament en els camps de concentració o extermini nazis.
El decret d’obertura i les diligències portades a terme fins ara, al qual ha tingut accés El Món, es basa en un procediment d’alta complexitat i amb derivades internacionals. Sobre uns fets que Delgado conclou que podrien “ser indiciàriament constitutius de delictes d’homicidi, assassinat, detenció il·legal i/o desaparició forçada comesos en el context de crims contra la humanitat”. A més, la fiscal insisteix que “el dret Internacional reconeix el dret a la veritat en casos de violacions greus i manifestes dels drets humans”, com recull la legislació de la memòria democràtica espanyola. La fiscal delimita l’acció a investigar en el marc temporal que va del 18 de juliol de 1936 al 29 de desembre de 1978.
Una tasca de sis anys
Aquesta investigació es va encetar el 21 de març de 2019 al Registre Civil Central. Va ser amb l’expedient judicial per a la inscripció de la defunció, als camps d’extermini nazis, dels espanyols exiliats després del cop d’estat i la Guerra Civil d’Espanya. En aquell moment, la sol·licitud d’obertura de l’expedient la va esperonar la llavors Direcció General per a la Memòria Democràtica, amb competències en conservació, defensa, foment i divulgació de Memòria Històrica.
En total, es va poder elaborar una llista de 4.435 espanyols morts als camps d’extermini nazis. La relació es va poder fer gràcies a la tasca que havia dut a terme el Ministeri Francès d’Excombatents i Víctimes de Guerra a l’Estat espanyol. L’administració francesa havia compilat tota aquesta informació perquè molts dels deportats van ser detinguts i capturats a França, fugint de la repressió franquista. En total, França va poder enumerar les defuncions i relacionar-les en 10 llibres enquadernats que va remetre a Espanya i, fins ara, es trobaven sota custòdia del referit Registre Civil Central.
La jutgessa registral va anar per feina i, tot just quatre mesos després, el 30 de juliol de 2019, va acordar la publicació del llistat a fi que els interessats poguessin fer, en el termini d’un mes, al·legacions i informacions sobre les dades que recollien. Fins ara, i després dels expedients individualitzats, ja s’ha inscrit la defunció de 649 espanyols, dels quals 415 van morir al camp d’extermini de Gusen (Alemanya) i 115 al camp d’extermini de Mauthausen (Àustria). Ara queden per identificar milers d’assassinats als camps nazis. El 14 de gener de 2025, la fiscalia es va fer càrrec de tota la documentació.
Investigar tota la documentació
El punt de partida de les diligències penals d’investigació –a més d’identificar els ciutadans espanyols que van haver de fugir d’Espanya per evitar la repressió una vegada conclosa la Guerra Civil iniciada pels colpistes liderats pel general Francisco Franco– és delimitar les responsabilitats penals del nou Estat que emergia. Tot en base el dret al restabliment i també del dret a la veritat de les víctimes i els seus hereus.
Segons el relat inicial del ministeri públic, França seria el destí inicial de la immensa majoria d’exiliats, que també es van veure immersos a la Segona Guerra Mundial. Molts van ser internats, primer, en camps de presoners francesos, però la invasió de França per l’exèrcit nazi va empitjorar la situació dels exiliats espanyols. “El règim nazi i la dictadura franquista compartien ideologia i objectius polítics i es van considerar mútuament aliats”, emfatitza la fiscalia espanyola. “Hi va haver una comunicació fluida i coordinació entre els seus responsables per implementar l’estratègia de persecució dels dissidents polítics”, afegeix el decret de fiscalia d’obertura i justificació de diligències. De fet, els arxius apunten que van ser deportats uns 15.000 ciutadans espanyols i catalans.
Així, conclou que “els trasllats de milers d’espanyols als camps d’extermini nazis van provocar milers de morts, com consta als llibres custodiats al Registre Civil Central”. “Les circumstàncies en què es van produir i les seves conseqüències, expressió de greus violacions del dret internacional dels drets humans, han de ser investigades”, afegeix la fiscal.
Sobretot, dos camps: Gusen i Mauthausen
Gusen i Mauthausen són dos dels camps on van morir més catalans i espanyols. De fet, formaven un complex. A Gusen, els primers deportats que procedien de l’estat espanyol, que hi van arribar a principis de 1941. Durant tot l’any, un total de 4.000 ciutadans espanyols van ser portats al camp, és a dir, gairebé la meitat dels nouvinguts en aquest període. En la mesura que aquesta afluència es va reduir a un degotall en els anys posteriors, el nombre total de presoners espanyols a Gusen es pot estimar en una mica més de 5.000. Segons el memorial, gairebé 3.000 van morir-hi entre finals de 1941 i a finals de març de 1943.
Mauthausen va rebre el primer comboi de presoners espanyols i catalans el 6 d’agost del 1940. Eren centenars. Però, fins al seu tancament, Mauthausen va arribar a ingressar-ne 7.000. Segons un estudi preliminar del ministeri de Presidència, “més d’un 60% moriria”. No va passar ni una setmana que es va registrar la primera mort.
