Els judicis no deixen de ser una representació. Hi ha un escenari, una formalitat i uns actors. I tot que al magistrat Manuel Marchena no li agradi el concepte, és un “ritual”. En certa manera, també hi ha un guió preestablert que, com en el cas contra la família Pujol Ferrusola, pot ser caòtic. Un desgavell perquè les acusacions no s’hi han esforçat gaire, o bé perquè els fets no eren com especulaven, o bé perquè interessa el desori per convertir fets en petits escàndols continuats que fan grossa la pilota i s’alimenta un “mini a por ellos” de manual.
Sia com sia, el judici contra la família Pujol Ferrusola està oferint moments gloriosos. Les sessions regalen detalls de com ‘treballen’ poders de l’Estat com la UDEF i l’existència d’una claveguera efectiva i eficient, però que ningú ha pensat que cal netejar-la de tant en tant. Les vistes també informen amb franquesa de com es feien negocis als anys 90 del segle passat. Així mateix, ofereix les interpretacions incriminatòries que no tenen per objectiu buscar la veritat judicial, sinó la culpabilitat de qui l’Estat veu com un líder espiritual del Procés, arran dels tres milions que la família tenia a Andorra.
Cal tenir present, que és un judici amb gairebé 250 testimonis. Amb dotze jornades, ja han declarat 72 testimonis de l’acusació. A més la fiscalia, n’ha renunciat a 9; tretze són baixa per mort i n’hi ha 34 que no els troben. Un judici amb tants testimonis, la sorpresa està garantida i més si la gran majoria de connexions són telemàtiques, un veritable forat negre de l’administració de la justícia que sembla dissenyat pel pare Damien Karras, el capellà protagonista de l’Exorcista.
Tradició
En aquest context es fa prou difícil controlar els testimonis i, com els tortells de Reis, poden portar una fava. Aquest va ser el cas d’un dels testimonis que va fer esclatar de riure el tribunal, el públic i fins i tot el circumspecte agent del CNP que seu a la sala i para l’orella al judici. A més, era un testimoni molt important per a la Fiscalia, que intenta bastir la tesi que tasques cobrades per Jordi Pujol Ferrusola eren per feines simulades per tal de camuflar comissions d’adjudicacions públiques que curiosament, fins ara, eren licitacions amb institucions governades pel PSC. I precisament, si una cosa no és el primogènit del president Jordi Pujol és socialista.
En concret, va ser el penúltim testimoni de la setmana, en Xavier Planas. Un enginyer industrial de 90 anys, amb un somriure franc i una semblança sorprenent amb l’actor James Galdonfini, que no va tenir cap problema a reconèixer que era amic de Jordi Pujol Ferrusola i que havia tingut poders de la seva empresa Iniciatives del Marquèting per licitar un servei de correus a la República Dominicana amb l’empresa Servicios de Impresión y Ensobrado que va obtenir guanys. Planas va ser interrogat pel fiscal Fernando Bermejo. El primer bon dia del representant del ministeri públic va ser preguntar-li si havia tingut un compte corrent a Andorra, a l’entitat Andbank. Planas va somriure i, lluny de dissimular, no només va admetre-ho sense embuts sinó que va explicar joiosament al fiscal Bermejo que “a Catalunya era una tradició familiar tenir diners a Andorra!”.
La sala va esclatar a riure, perquè, sense esperar-s’ho, un testimoni de càrrec de l’acusació apuntalava la tesi de la defensa: que els diners d’Andorra de la família Pujol Ferrusola procedien d’una “deixa de l’avi Florenci Pujol”, dipositada a l’estranger per si de cas la política portava pel camí de la misèria el president Pujol, que ja havia tastat el xarop de bastó de la dictadura franquista. Al fiscal Bermejo li va costar esforços reprendre el fil de l’interrogatori i més quan la dona de Planas, una professora de batxillerat jubilada, havia testificat una hora abans tot detallant que “era el seu marit el que portava les finances” i “qui era amic de Jordi Pujol Ferrusola”.
Petroli, port de Tarragona i Andorra
La importància de Planas per a la fiscalia s’integra en un dels negocis de Jordi Pujol Ferrusola que més fan anar de corcoll a les acusacions. En detall, la instal·lació d’una empresa de logística de petroli al Port de Tarragona quan aquest estava en plena expansió i buscava inversions. Planas era soci d’una empresa, Gestión por Objetivos, SL (GPO), que va facturar a l’empresa Euronergo, dirigida per un ciutadà ucraïnès, Igor Victorovich Mozgovoy que des que va descobrir l’Empordà ha deixat de banda Ucraïna. Mozgovoy va declarar també aquest dijous, vestit amb una samarreta de mariner del Cuirassat Potemkin, va narrar que es dedicava a la compra de petroli cru i el seu refinament posterior.
La seva intenció, quan va arribar a Catalunya fa 30 anys era instal·lar un centre logístic al Port de Barcelona, però s’havia d’esperar 3 anys. Planas que era el seu veí -precisament, feina una setmana que van anar a esmorzar- li va proposar instal·lar-se al Port de Tarragona. I així ho va fer, la tramitació la va fer Gestión por Objectivos, que va cobrar 20 milions de pessetes. Mozgovoy va aconseguir el vistiplau del consell del Port i de l’Autoritat Portuària. Això sí, Planas va demanar per escrit a Mozgovoy que pagués nou milions en un compte d’Andorra a nom de Jordi Pujol Ferrusola.
Aquest pagament és el que obsessiona a les acusacions. Planas el va justificar repetint el que havia explicat en instrucció. L’any 1993 havia de fer obres a casa i no tenia diners. Pujol els hi va deixar, concretament, set milions de pessetes. Quan els va tornar, l’any 2000 li va pagar els set milions, els interessos -que estaven al 20%- i part de les despeses d’un projecte que no va reeixir a la República Dominicana. “Els diners me’ls havia deixat a Andorra i els hi vaig tornar a Andorra quan vaig tenir oportunitat de tornar-los”, va remarcar tot afegint que s’emportava aquesta quantitat com a soci de GPO en aquest projecte de Euronergo. Precisament, quan l’advocacia de l’Estat va preguntar a Mozgovoy perquè no havia treballat mai més amb GPO, la resposta va ser clara. “Van complir amb el contracte que havíem firmat”, va sentenciar tot estranyat d’una pregunta de resposta òbvia.
Moviments estranys a Andorra
Per altra banda, el judici també deixa entreveure unes formes de fer que ja van quedar enterrades a partir de l’entrada dels nou segle. És a dir, alguns testimonis que tenien comptes a Andorra i que feien transferències al compte de Jordi Pujol Ferrusola sense que hi hagués cap connexió. L’explicació la va donar una jubilada expropietària d’una botiga de mobles, Catalina Junco, que quan va enviudar va descobrir que el seu difunt marit tenia un compte corrent a Andorra.
El gestor bancari del compte, que ha anat sortint en diferents testimonis que explicaven situacions similars, en Josep Maria Pallerola, li va resoldre la papereta. La Catalina va tancar la botiga i necessitava els diners per pagar els “finiquitos dels treballadors”. Segons va detallar, Pallerola “li va enviar una senyora a casa, que no coneixia de res, amb un sobre amb els diners, el vaig comptar, li vaig dir adéu i moltes gràcies”.
El misteri no és tant misteri. Els anys 90 existia un sistema per portar divises a Andorra, una “via off” que consistia en fer coincidir clients que volien treure i altres que volien portar-ne al Principat. El punt de trobada era el hall del Princesa Sofia o la cafeteria Balmoral, ja tancada, on els gestors quedaven i feien el canvi de diners. Els portadors de diners van fer autèntiques fortunes fent de traginers de diners. En arribar a Andorra, per repartir les entrades d’efectiu, es feien en transferències de diversos comptes entre titulars que no es coneixien per espaiar les entrades cap a un titular concret. Aquesta pràctica va passar a millor vida amb les normatives internacionals de control de moviment de divises. Fa trenta anys dels fets i la prova està que sovint es parla de negocis i de factures de quan Matusalem era un escolar fins al punt que, algun testimoni, replica al fiscal quan li pregunta per un número de compte de l’any 1992 que no sap ni el número de compte on l’ingressen la pensió.
