És novembre del 2020. La instrucció contra Gonzalo Boye per suposat blanqueig de capital continua. Però s’obre una nova etapa. L’advocat té accés al sumari que l’inculpa. Fins ara, les perquisicions per vertebrar l’acusació estaven sota el segell de secretes. Els únics que hi tenien accés eren el fiscal del cas, Ignacio de Lucas, i la magistrada instructora de l’Audiència Nacional, María Tardón. Hi ha hagut canvis de versió i beneficis als que variaven les seves confessions inicials per implicar Boye. El sumari planteja una tesi molt concreta: els diners intervinguts a l’aeroport de Barajas serien del traficant Sito Miñanco, però els transportava Manuel González Rubio, client de Boye. Seguint el relat inculpatori, en el moment que la policia confisca els diners, suposats membres de l’organització de Miñanco porten l’afer al despatx de Boye i Isabel Elbal, i és Gonzalo Boye qui, amb els advocats Alejandro Guerra i Jesús Moran, elaboren un pla per falsificar contractes i aportar-los al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) amb la pretensió de justificar la procedència dels diners i recuperar-los.
Precisament, però, el mateix poder judicial desvirtua aquesta tesi. El cinc d’octubre del 2020, la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid estima un recurs de González Rubio i li anul·len la sanció imposada pels diners confiscats a l’aeroport. De fet, obliguen el Sepblac a dictar una nova resolució perquè li rebaixin la sanció a menys del 50% de l’import confiscat. En cap cas, ni els magistrats del contenciós ni el Sepblac comuniquen la irregularitat de Rubio al ministeri fiscal, en entendre que no hi ha delicte. És a dir, els advocats de Boye veuen un dels camins a explotar amb la pregunta: “S’entendria la idea que la justícia hauria ajudat a blanquejar diners provinents del narcotràfic?”.
Geolocalitzacions que desmenteixen un testimoni que inculpa Boye
Malgrat la resolució judicial del contenciós administratiu, al jutjat penal de María Tardón, a l’Audiència Naciona, es manté una tesi i un relat discordant amb la ingent quantitat d’indicis i documents que hi ha al sumari. Sobretot, converses telefòniques intervingudes. A més dels informes pericials de geolocalització dels mòbils. Un exemple és que el testimoni de càrrec Manuel Puentes Saavedra mai va coincidir amb Sito Miñanco en les dates dels fets, segons es constata amb la geolocalització dels mòbils. De fet, els col·loca a una distància mínima de 500 quilòmetres l’un de l’altre. Un fet que desvirtua la declaració de Puentes Saavedra del juliol del 2018, on assegura que tots dos van anar al despatx de Boye. En canvi, al sumari hi consten dues actuacions més semblants de González Rubio, una del 5 d’octubre del 2016 i una del tres de febrer del 2017. Aquests dos dies, González Rubio va fer moviments de capital importants que van coincidir en el temps amb sengles contractes de compravenda de negocis a Bogotà. Un fet que acredita que no és el primer cop de González Rubio porta un gran nombre de divises.
Per altra banda, els documents aportats al Sepblac també desmentirien que són papers ficticis per simular l’entrada de diners i, per tant, de blanqueig. La majoria constitueixen operacions de crèdit amb garantia hipotecària. Tots consten al registres de la propietat i realitzats davant de notari. És més, molts van ser objecte d’execució hipotecària per via judicial i extrajudicial. Els advocats de Boye continuen estudiant els documents del sumari i troben com les operacions de crèdit que se cedien o es venien, que la fiscalia considera fictícies, tenien un “finançador” anomenat Ramírez de Francia, soci d’Antonio Arroyo que alhora és soci de l’empresari David Marjaliza, un dels noms més sonats de la trama de finançament il·legal del PP de Madrid. Curiosament, un partit aleshores dirigit per Esperanza Aguirre, que havia tingut com a regidora de l’Ajuntament la instructora d’aquest cas. És a dir, qui aportava la liquiditat a aquestes operacions de crèdit era Ramírez de França i la seva organització.
Les converses telefòniques
Els advocats continuen escrutant el sumari i veuen “especialment rellevant” el fet que González Rubio, que ignorava que tenia intervingudes les seves converses telefòniques, un cop confiscats els diners a Barajas no fa mai cap menció – ni directa ni indirecta – al fet que els diners fossin propietat de Sito Miñanco, tot i els problemes que li podria generar. Al contrari, totes les referències que s’hi troben en les converses telefòniques porten indiscutiblement a la conclusió que González Rubio parla dels diners com a propietari i no pas com una mula o “correu humà” de José Ramón Prado Burgallo, Sito Miñanco.
Les carpetes del sumari són plenes d’arxius que assenyalen González Rubio com a propietari dels diners i la mala jugada que ha suposat per al finançament dels seus negocis a Espanya que l’hi hagin confiscat. Un exemple és una conversa del primer d’abril del 2017. González Rubio enraona amb el seu gestor i li detalla que ha tingut problemes a la duana i que han de parlar sobre com ho solucionen.
MGR: (ininteligible) el martes a primera hora esté aquí y ya está, ¿vale?
– Eugenio: Venga
– MGR: O el lunes por la tarde, escúchame otra cosa, cuando yo venga nos tenemos que reunir porque (ininteligible) cosas de Hacienda y eso de una cosa que TUVE PROBLEMAS EN LA ADUANA QUE ME VAN A DEVOLVER, y a ver como lo organizamos eso, porque hay que cogerlo con palillos, tú me tienes que explicar, ¿vale?
– Eugenio: Vale, pues cuando quieras, cuando vuelvas me llamas y te vienes una tarde, y nos sentamos un rato.
– MGR: Eso venga
El 26 d’abril del 2017, González Rubio es comunica amb la seva secretària a Colòmbia, la Johanna, i de nou a la conversa surten els diners confiscats i la feinada que li comporta recuperar-los. De fet, admet que té diners per a les nòmines i poca cosa més.
Johanna: No, si yo estaba esperando que viniera el mayor mañana, para mirar si él sabe bien del tema, y de pronto él si nos puede ayudar, señor Manuel.
– Manuel: No, si él sabe bien del tema y tú ves que se puede hacer y vamos a firmar algo, bueno, pues ya es un aliciente, pero hombre, yo lo primero que le he dicho, que no sé si te lo he reenviado, yo lo primero que tengo que hacer es pagar la nómina, y no voy a dar dinero a nada cuando estoy tan justo, HASTA QUE NO ARREGLE LOS PROBLEMAS QUE HAY CON LOS BANCOS Y CON EL DINERO REQUISADO, no puedo meter el dinero nada más que para las nóminas y para los gastos, no para camionetas ni para nada.
– Johanna: No, sí, sí, porque yo precisamente no le he hablado ni nada, me ha dicho que a mi (ininteligible) mire, otra nómina, y esto sin generar nada.
Una altra de les converses és de l’11 de juliol del 2017. González Rubio enraona de nou amb la seva secretària i li detalla l’error que ha suposat portar els diners en efectiu.
MGR: “No, si es que es la verdad, Johanna te lo juro por mis hijos, yo prefiero estar pagando tu sueldo, y una oficina o lo que sea, e ir haciendo contactos con Joaquín, con toda la gente que yo quiero, y yo llego y empezamos a hacer cursos sin tener que hacer nada allí, a mi lo que me interesa ahora, de momento, HASTA QUE ME DEVUELVAN UN DINERO QUE ME REQUISÓ HACIENDA, pues quiero hacer cursos, pero cursos que son hechos por una Universidad española, que son hechos aquí con titulación allí, y eso es lo que quiero de momento, mientras se libera el otro capital que yo llevaba a Colombia… como ya he demostrado, y está todo arreglado, estoy esperando a que me hagan la devolución. YO LLEVABA UN MILLÓN DE EUROS PARA ALLÁ, ENTONCES…BUENO PUES, DESAFORTUNADAMENTE COMETÍ EL ERROR DE LLEVARLOS ENCIMA, Y NO TENÍA QUE HABERLO HECHO, PERO BUENO, YA HE DEMOSTRADO DE DÓNDE VENÍA EL DINERO Y TODO, y ya estoy esperando que de un momento a otro me lo devuelvan, y entonces…pero mientras tanto sí podemos hacer eso, y generar muchos recursos para los cursos que se hagan aquí, y si hay que hacer algunos allí, pues nos ponemos de acuerdo con Joaquín o con quien sea mientras hacemos…”·
La prova enigmàtica
Aquestes converses només són una minsa representació del material que desmunta la tesi principal de l’acusació, segons la qual els diners confiscats són de Sito Miñanco i no de Manuel González Rubio. Els dubtes afebleixen el relat de la policia i la fiscalia, però els advocats troben més converses i una nova prova incriminatòria que ha aparegut per sorpresa. En concret, són dos suposats manuscrits trobats en un escorcoll realitzat el 5 de febrer del 2018 al domicili d’un dels imputats de l’Operació Mito, Luis Enrique García Arango. Uns manuscrits que quadrarien o farien quadrar les declaracions inculpatòries dels dos delators, González Rubio i Manuel Puentes Saavedra, realitzades dos any i mig després de les seves primeres declaracions.
Els advocats de Boye treuen del sumari l’informe per a la magistrada del 23 de setembre del 2019 amb la signatura de la Brigada Central d’Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció (BBCA) on s’ajuntaven els manuscrits i les declaracions. Però, casualitat o no, aquests documents no consten en la relació realitzada per la secretària judicial, i sí, en canvi, apareixen sobtadament en la relació que assegura tenir la policia.
Segons l’atestat de la UDEF, Puentes Saavedra va afirmar que s’havia reunit al despatx de Boye amb Sito Miñanco i un altre advocat per tal d’articular uns pagarès per recuperar els diners confiscats. A parer de la policia, i seguint el fil de les declaracions, es van realitzar uns contractes i es van signar uns pagarès. Per obtenir aquests documents, es va establir un preu d’uns 90.000 euros, dels quals 30.000 s’abonarien en el moment de lliurar els contractes i els pagarès. El document incorporat i confiscat en l’escorcoll de García Arango hi consta escrit a mà “Salvador” i, curiosament, es pot llegir “advocat Gonzalo” i “Jesús por doc”, “Abona a Mario” al costat de quantitats que els investigadors “presumeixen que siguin quantitats de diners” amb una data de “març 09”. La quantitat de “30” que surt al document fa concloure als investigadors que són els 30.000 que la declaració de l’investigat diu que es van abonar. Però els advocats han trobat que les dades no quadren.
El document manuscrit es troba, segons la policia, ressenyat com a R-50 (hi ha una errada tipogràfica, perquè en realitat és R-15, com es veu a la fotografia del document) Document 011, Folis 9 a 14, i “en concret els documents s’han trobat al foli 9”. Ara bé, en l’acta d’entrada i escorcoll signada per la lletrada del jutjat central d’instrucció 3, s’assegura que R-15 Docm 11 és un “conjunt documental compost de 7 folis amb anotacions manuscrites alfanumèriques segellades i foliades amb el timbre de l’Audiència Nacional”. La conclusió és que segons la fe pública judicial, conté 7 folis, i segons la policia, en conté 14. La mateixa referència, segons la fe pública judicial conté “anotacions manuscrites alfanumèriques” i, segons els investigadors, conté, a més, unes anotacions sobre possibles pagaments realitzats a l’ “advocat Gonzalo -10” i a “Jesús- 30”. Tota una incoherència que encara fa sospitar més la defensa de Boye. Continuarà.
6 
1 