Hi va haver un temps què en la política catalana, una setmana era una eternitat. En poc temps es movien fitxes i es registraven canvis de guió inesperat. Per exemple, triar un desconegut de la política catalana per al gran públic, com Carles Puigdemont, president de la Generalitat com a candidat de consens entre CDC, ERC, Demòcrates i la CUP. Han passat gairebé deu anys des d’aleshores i les coses, la política i els personatges, han canviat molt. El fiasco de la gestió del Primer d’Octubre va obrir una etapa de dificilíssima gestió política i social, la fi de Procés, la pandèmia de la COVID, la repressió sostinguda contra l’independentisme, l’exili, els indults i l’amnistia. Fins que el PSC ostenta gairebé tot el poder institucional a Catalunya, fins i tot, la presidència de la Generalitat amb Salvador Illa a la casa dels Canonges.
Precisament, l’arribada d’Illa a la presidència marca la diferència del ‘temps de sensació’ de la política catalana. El retorn fugaç, i entremaliat de Puigdemont, es va registrar el 8 d’agost, coincidint amb el seu debat d’investidura. Un any després si Puigdemont tornés ho hauria de fer de la mateixa manera, una mica més complicat, perquè hauria de tornar a enredar els Mossos d’Esquadra. Tot i que el Tribunal Constitucional va avalar a finals de juny la llei d’amnistia, encara no s’ha aplicat als exiliats ni als condemnats per malversació en la sentència del Procés. Els avenços són en l’agenda processal però no en resultats. L’amnistia no s’ha aplicat ni als síndics del Primer d’Octubre, ni als processats per l’operació Judes a l’Audiència Nacional, ni per l’actual cap de files d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, entre d’altres. Els casos es troben oberts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Més processos judicials oberts
Un any després de la brevíssima arribada de Puigdemont a Barcelona, lluy d’acabar amb els processos judicials oberts, se n’han obert de nous. En concret, la investigació contra tres mossos d’Esquadra –Xavier Manso, David Goicoechea i Jordi Rodrigo– acusats de facilitar el retorn de Puigdemont cap a l’exili, i, per altra banda, una instrucció judicial, ara ja arxivada, contra els manifestants que es van concentrar al passeig de l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella. Uns manifestants que, fins i tot, estaven acusats pels agents de la Brigada Mòbil de la policia de la Generalitat, les unitats antiavalots, de mossegar-los. La jutgessa ha decidit, després de prendre declaració al primer acusat, arxivar el cas.
El procés més important obert arran pel retorn de Puigdemont és contra tres mossos d’esquadra. Un cas en què organitzacions ultraespanyolistes, com HazteOir, o formacions polítiques espanyoles com Vox, són acusacions. El passat dia 30 de juny va declarar al jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona, que porta la investigació del cas, l’aleshores comissari cap del cos dels Mossos, Eduard Sallent. El comissari, actualment responsable de la Regió Metropolitana Sud, va ratificar al jutjat que no van preveure que Puigdemont tornaria a marxar el 8 d’agost. Ara resta pendent la declaració del cap de la comissaria general d’Informació, Carles Hernàndez, prevista pel 29 de setembre. Així mateix, la jutgessa ha prorrogat la instrucció sis mesos més a petició de les acusacions i del ministeri públic.
L’amnistia, a pas de caragol
Tampoc hi ha hagut resolució ferma de l’amnistia no només en el cas de Puigdemont, sinó a la resta de l’exili i als condemnats per malversació per part del Tribunal Suprem o els acusats per aquest delicte com Jové, l’exconsellera de Cultura Natàlia Garriga i l’actual gerent d’ERC, Lluís Salvadó. Els avançaments han estat bàsicament processals. El passat 24 de juny, un Tribunal Constitucional va avalar la constitucionalitat de la llei d’amnistia. Una decisió, però, sostinguda gràcies a la majoria progressista i que dos magistrats s’havien apartat. Per sis vots a quatre, la llei va superar el tràmit de la constitucionalitat amb només tres retocs d’interpretació que no canvien res de l’esperit ni l’objectiu de la llei.
Un aval important que, ben segur, pot ajudar a la tramitació dels recursos d’empara presentats pels condemnats i pels exiliats pel rebuig del Suprem a aplicar-los la llei de l’oblit penal per l’independentisme. Un punt que es desglossa en dues situacions sobre si cal aplicar les mesures cautelars. És a dir, si als condemnats per malversació se’ls aixeca cautelarment la inhabilitació i, en el cas de l’exili, si es retiren les ordres de detenció estatals que impedeixen el retorn pacífic de Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín.
Dues situacions
Per una banda, el Tribunal Constitucional ja va admetre a tràmit el recurs d’empara d’Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa. Però el fiscal en cap davant el Tribunal Constitucional, Pedro Crespo, va rebutjar la petició d’aixecament cautelar de la inhabilitació mentre durava el recurs al·legant que no hi havia cap procés electoral a la vista i que quan van cometre els fets no eren professors universitaris. A més, va al·legar que el temps de resolució mitjà d’un recurs era molt més curt que no pas la condemna que resta fins a complir la inhabitació, que per Junqueras són onze anys.
Per altra banda, l’exili també ha registrat el recurs d’emparament. En el cas de Puigdemont també ha reclamat l’aixecament de les mesures cautelars, que suposa aixecar les ordres de detenció. El recurs es va presentar amb estratègia temporal. Això és després de la sentència del TC i després de la vista davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials presentades.
Una coincidència temporal premeditada per facilitar la resolució ràpida del recurs. El TC va presentar el recurs en “avocació” en el ple de la tercera setmana de juliol, però no serà fins al primer ple de setembre que s’obrirà la peça separada de les mesures cautelars. Un ple que haurà de debatre i decidir si se li aixeca l’ordre d’arrest emesa pel jutge instructor del Procés, el magistrat Pablo Llarena. La resolució de les cautelars podria ser coincident amb les resolucions del TJUE sobre les qüestions prejudicials.
El TJUE també forma part del tauler de joc
Un dels punts més esperats del que ha donat el retorn fugaç de Puigdemont són les qüestions prejudicials presentades per l’Audiència Nacional, pel Tribunal de Comptes, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per un Jutjat de Vilanova en un cas com un cabàs. Una dona que portava un llaç groc quan formava part d’una mesa electoral. El 15 de juliol es van celebrar dues vistes que poden treure l’entrellat de l’aval d’Europa a la llei.
Per una banda, es va celebrar la vista de les qüestions del Tribunal de Comptes esperonades per Societat Civil Catalana sobre la legalitat europea d’aplicar l’amnistia pel delicte de malversació que també afectaria els processats pel TSJC. I, en segon terme, els acusats de terrorisme per l’Audiència Nacional en el marc de l’operació Judes. El dubte presentat pel tribunal especialitzat és confirmar que no es vulnera la directiva europea antiterrorista.
