Segon escrit de l’exconseller de Presidència i pres polític, Jordi Turull, a la sala penal del Tribunal del Suprem. Un escrit de tretze pàgines al que ha tingut accés El Món, en què rebla el contingut de la primera petició de l’aplicació de l’amnistia un cop va entrar en vigor. Però l’escrit registrat aquest migdia, la defensa de Turull, dirigida per l’advocat Jordi Pina, fa com el judo i aprofita la força del contrari, i fa seu els arguments de la Fiscalia General de l’Estat en favor d’aplicar l’amnistia als condemnats i processats pel delicte de malversació en el context del Procés. Una decisió aprovada aquest migdia després d’una llarga i intensa Junta de Fiscals on els quatre representants del ministeri públic han estat rellevats pel seu desacord amb el criteri general de la Fiscalia.
En el seu escrit, la defensa de Turull ve recollits els seus arguments en els raonaments que han portat a la Junta de Fiscals a fer costat a l’amnistia en els processats i condemnats per malversació. Així remarca que “el legislador ha volgut estendre els efectes de l’amnistia a tots els supòsits d’ànim de lucre excepte aquells concrets en què hi ha hagut propòsit d’enriquiment personal”. Un principi que Pina ja posava negre sobre blanc en el primer escrit on reclamava l’adopció de l’amnistia pel seu cas per un delicte pel qual encara està inhabilitat per exercir càrrecs públics.
“Turull no pretenia fer-se ric”i el “clau roent del terrorisme”
La defensa de l’exconseller i actual secretari general de Junts subratlla que “només va ser condemnat per l’adopció de compromisos de despesa que ni tan sols van arribar a executar-se”. “Uns compromisos”, continua, “amb què no va incorporar cap cabal al seu propi patrimoni, ni podia pretendre beneficiar-se personalment, ja que la seva aprovació només tenia com a objectiu cobrir determinades despeses de la consulta convocada i només de manera col·lateral -és a dir, sense intenció directa o propòsit- podia haver-se beneficiat els proveïdors que, en tot cas, mai no van arribar a prestar cap servei ni a obtenir tampoc cap crèdit davant de l’administració”. “En definitiva, és indiscutible que, amb els fets pels quals va ser condemnat, Jordi Turull no pretenia fer-se més ric, per fer referència a aquella situació que ha pretès clarament excloure’s de la norma“, sintetitza l’escrit.
Per altra banda, els advocats carreguen els neulers contra la tesi que faria creure que el Primer d’Octubre aniria en contra dels interessos financers de la Unió Europea. “En el procediment penal que ens ocupa”, argüeix, “cap de les parts personades, i tampoc el Tribunal en les diverses resolucions, van fer la més mínima referència als interessos financers de la Unió Europea, que no han entrat en escena fins a l’aprovació d’aquesta Llei orgànica.” I aprofita per carregar contra la instrucció del Tsunami Democràtic. “Una cosa semblant, per cert, a l’esdevingut amb el delicte de terrorisme, en què absolutament ningú va pretendre subsumir mai els fets que ens ocupen fins que, com a ‘clau roent’ jurídic, aquesta subsumpció es va considerar imprescindible per intentar frenar els efectes de la present amnistia respecte d’altres processats com el president Carles Puigdemont”, sentencia.
En aquest sentit, la defensa de Turull recorda que el criteri de considerar que el Procés afectava els interessos de la Unió, “passa greument per alt, per cert, el fet provat contingut a la Sentència recaiguda en aquesta causa que considera acreditat que la pretensió real dels condemnats no era realment aconseguir la secessió de Catalunya, sinó forçar una negociació política amb el Govern espanyol”. “Molt es podria discutir sobre la veracitat o no de tal afirmació, però la realitat és que forma part de la Sentència condemnatòria”, avisa Turull al tribunal que presideix Manuel Marchena.
