Perdut per perdut, la manta al coll. Aquesta és la idea que ha impulsat la decisió de l’exconseller de Presidència Jordi Turull i l’expresident de l’ANC Jordi Sánchez de convèncer el seu equip jurídic de passar a una nova pantalla en un dels processos judicials vinculats al referèndum sobre la independència del primer d’octubre del 2017. Segons ha pogut saber El Món, la defensa dels dos ex-presos polítics, dirigida per Jordi Pina, presentarà un recurs davant la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra la sentència, dictada ara fa una setmana per l’òrgan d’Estrasburg, que tombava la demanda per la presó preventiva de tots dos i d’Oriol Junqueras. De moment tenen tres mesos de coll, si bé Turull ja ha donat l’ok definitiu, Sànchez vol aclarir que el recurs tingui més matisos que no pas ser un recurs contra la sentència. Els magistrats van considerar que no s’havien vulnerat els seus drets polítics. Pel que fa al president d’ERC, de moment, la seva defensa descarta aquesta opció.
L’anunci arriba just un dia abans que una altra instància jurisdiccional europea avanci una opinió importantíssima respecte del Procés. En concret, l’opinió de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre dues de les qüestions prejudicials presentades per l’aplicació de la llei d’amnistia. Una opinió que arribarà de Luxemburg l’endemà que hagi transcendit que, a Estrasburg, el TEDH va inadmetre el passat mes de setembre una demanda de l’exvicepresident del Parlament Josep Costa al voltant del cas Pegasus i que també que hagi barrat el pas a una demanda contra la decisió del Parlament de no admetre una iniciativa legislativa popular de “regulació de l’estatus polític de Catalunya”.
Un camí excepcional i tres mesos per presentar-lo
La decisió de recórrer a la Gran Sala no és fàcil perquè es tracta d’un recurs “molt excepcional”. I més en aquest cas, en què la decisió de no emparar els demandants no va recollir cap vot particular dels magistrats que componien el tribunal, ja que es va prendre per unanimitat. De fet, aquest recurs és inusual i, sobretot, és per a precisions de, per exemple, trencament de doctrina o divisió dels magistrats. Al capdavall, les sentències dictades per un comitè o per la Gran Sala, així com les decisions d’inadmissibilitat, són definitives i no es poden recórrer.
Ara bé, no obstant això, les parts poden, en els tres mesos següents al pronunciament de la sentència de la sala, sol·licitar el que s’anomena la “remissió del cas a la Gran Sala perquè es torni a examinar”. En aquest cas, seria un panel de jutges que estudia la demanda de remissió del cas a la Gran Sala i en decideix la pertinença i si s’escau admetre el recurs i posteriorment revisar o confirmar la decisió de la primera instància europea. Ara, l’equip jurídic de Sànchez i Turull han començat a treballar amb experts en el procediment europeu sobre com cal ormular aquest recurs a la Gran Sala.
“Centrar la pilota”
En aquesta ocasió, i tenint present la doctrina utilitzada per justificar els recursos a la Gran Sala, passa per, sobretot “centrar la pilota del recurs”. És a dir, puntualitzar i sintetitzar al nou tribunal, els dos o tres punts que la defensa interpreta que en la primera resolució els magistrats van malinterpretar els fets o no van acabar de copsar el greuge produït en els drets polítics de Turull i Sànchez.
En aquest sentit, volen destacar i subratllar els arguments que va utilitzar el jutge instructor del judici del Procés, el magistrat Pablo Llarena, per impedir la investidura de Turull o la participació com a candidat a la presidència de la Generalitat a Jordi Sànchez com a diputat electe del Parlament de Catalunya. Això és, emfatitzar les sospites de “reincidència” o bé el fet que no s’havien redimit dels seus objectius independentistes. En síntesi, volen aprofundir en els motius al·legats per un jutge instructor per tal de no permetre que cap dels dos pogués exercir els seus drets polítics quan durant el judici i estan a la presó, van participar de la campanya electoral o, fins i tot, van prendre possessió dels seus escons al Congrés.
A més, un altre dels marges delicats del recurs, serà mantenir una distància entre aquesta demanda i les demandes contra la sentència del Procés interposada per tots els presos polítics. Val a dir, que si bé la van presentar cadascun per separat, el TEDH va decidir unificar-les en un mateix procediment perquè els fets i les vulneracions al·legades coincidien. Tot i aquesta prevenció jurisdiccional, els lletrats tampoc hi veuen un “risc de relació” amb el benentès que el cas de Turull i de Sànchez, i també de Junqueras, era contra les decisions d’un magistrat instructor i no contra la sala penal de la màxima instància judicial espanyola. En tot cas, contemplen que el recurs no afectaria en res a l’actual estat de les coses.
Compte enrere per l’amnistia a Europa
La decisió de presentar el recurs a la Gran Sala coincideix pràcticament amb una data molt important en el camí processal europeu contra la resposta judicial espanyola al referèndum. En concret, són les dues opinions que l’advocat general del TJUE, Dean Spielmann, presentarà aquest dijous sobre l’aplicació de la llei d’amnistia per dues de les cinc qüestions prejudicials presentades. Spielman raonarà les seves conclusions en el procés obert per Societat Civil Catalana arran del judici administratiu del Tribunal de Comptes i, per altra banda, en les qüestions presentades per l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) en el marc de l’operació Judes.
Aquestes conclusions és un pas reglamentari abans de dictar sentència. Ara bé, l’opinió de l’Advocat General no és vinculant pels magistrats, però ajuda a elaborar les decisions del TJUE. De fet, normalment i seguint un criteri demoscòpic el TJUE acostuma a coincidir amb l’opinió però en molts casos, i amb cert ressò mediàtic i polític, se n’ha desmarcat diametralment. Com va ser el cas, de les qüestions prejudicials presentades per Llarena sobre les euroordres del conseller Lluís Puig. En aquella ocasió, l’advocat general Jean Richard de la Tour, va expressar el que s’anomena la seva opinió tot defensant la postura de la magistratura espanyola i defensava la tesi del Suprem que Bèlgica no podia a entrar a valorar el sistema judicial espanyol. Serà, doncs, la primera opinió oficial de l’arquitectura judicial europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia. Un cop s’hagi expressat l’opinió, els magistrats fixaran la data de la sentència.
Sobre què ha d’opinar?
En principi, Spielmann, que va ser durant gairebé deu anys jutge al Tribunal Europeu de Drets Humans, ha de contestar el Tribunal de Comptes sobre si és possible amnistiar la responsabilitat comptable dels líders del procés sense afectar els interessos financers de la UE. De fet, l’advocat de la Comissió Europea va assegurar en la vista oral del passat 15 de juliol que no s’havia gastat ni un euro dels fons europeus en el Procés.
Per altra banda, també ha de respondre a l’Audiència Nacional si la llei de l’oblit penal per l’independentisme és compatible amb les lleis antiterroristes de la UE. Una pregunta formulada en el cas de l’operació Judes on diversos CDR podrien ser jutjats per delictes de terrorisme amb acusacions que oscil·len entre vuit i onze anys de presó. De fet, la fiscalia es va mostrar favorable a l’amnistia i la llei establia un sistema per protegir aquesta acusació del que la legislació europea entén per terrorisme.
