Que delegui el vot. Aquesta és la resposta de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la petició del president del grup parlamentari d’Esquerra Republicana, Josep Maria Jové, d’evitar la coincidència del judici pel Primer d’Octubre amb les sessions del ple del Parlament. El judici està previst que comenci el 10 d’abril que coincideix amb l’inici de la vista oral que s’allargarà i que, a més, coincidia amb el primer calendari de l’aprovació de la llei d’amnistia.
En la interlocutòria de resposta a la petició de Jove, el TSJC, els magistrats, amb Jesús Maria Barrientos al capdavant, rebutgen reprogramar el judici. Consideren que la condició de parlamentari i la coincidència de les sessions de ple no són prou motiu. En aquest sentit, recomanen a Jové que apliquin la delegació de vot. Una petició que també va formular el tinent fiscal de la Fiscalia Superior de Catalunya, Pedro Ariche, en el seu escrit de valoració de la petició de Jove. De fet, Ariche fa una passa més enllà i apunta la possibilitat que Jové renunciï a l’acta de diputat.
Dos drets que col·lideixen
En el seu escrit, Jové al·legava, per una banda que, com a acusat, no renunciava a ser present a les sessions del judici en què se’l jutjarà pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació agreujada. Però, per l’altra banda, també considerava que ha de ser als plens del Parlament perquè “el dret de representació política és un dret fonamental i vulnerar-lo suposaria una lesió, no només personal, sinó també democràtica i política“.
En la petició al TSJC, la defensa de Jové també apuntava que compaginar els dos drets era possible fàcilment i que depenia d’una qüestió organitzativa del tribunal. Jové també recordava que fins i tot el reglament del Parlament no permet la delegació de vot en un supòsit com aquest. Un argument que tant el ministeri fiscal com els magistrats rebutgen. Sia com sia, el TSJC vol celebrar la vista i més tenint a sobre l’aprovació de la llei d’amnistia. Tant el president del Tribunal, Jesús Maria Barrientos, com el magistrat Carlos Ramos van ser recusats no només per Jové sinó fins i tot per Vox, acusació popular, per por que contamini la causa com va passar en el cas de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell.
