El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja té la sentència als membres independentistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent. Una resolució que comunicarà a les parts a les deu del matí de dimecres dia 23 de novembre a la seu del Palau de Justícia. Segons ha pogut saber El Món, aquest dilluns els processats han estat convocats a través d’una diligència judicial per la seva “assistència personal” així com acompanyats de la seva representació personal per tal que els sigui comunicada la resolució.
D’aquesta manera l’expresident i actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, els exsecretaris Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós i
i l’exvicepresident Josep Costa hauran de personar-se per saber la decisió de la Sala Penal i Civil del TSJC sobre la seva pressumpta desobediència. La sentència arriba poc més d’un mes i mig des que va acabar la vista oral, tot i que el president del tribunal, Carlos Mir, va demanar paciència als implicats perquè la sentència “no era fàcil”.
Un judici entrebancat
El judici als quatre independentistes de la Mesa durant la legislatura de Quim Torra com a president de la Generalitat ha estat molt entrebancat. Dos magistrats, entre ells, el totpoderós president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, van ser apartats del procés després d’haver estat recusats per les seves manifestacions contràries a l’independentisme i pel perill que tenien d’intoxicar el judici. A més, la sentència arribarà una setmana després que la Sala Penal del Tribunal Suprem anul·lés el judici a la mesa que presidia Carme Forcadell que va acabar amb altes penes per desobediència per manca d’imparcialitat de dos magistrats que integraven el tribunal sentenciador, entre ells també, el nom de Barrientos. Ara el TSJC haurà de repetir el judici.
L’acusació, formulada pel ministeri fiscal -que ha utilitzat el judici com un clam contra la desjudicialització- i Vox, com acusació popular, es basava en la tramitació de dues propostes de resolució que el Tribunal Constitucional hauria declarat al marge de la llei. En concret, una sobre el dret a l’autodeterminació i, una segona, de reprovació a la monarquia espanyola. Les defenses van al·legar que no van cometre desobediència perquè no van ser requerits ni en temps ni forma i, a més, per protegir la llibertat d’expressió de la cambra catalana i els seus diputats.
4 
2 