El procediment judicial contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, es torna a accelerar. El TSJC ha desestimat aquest dilluns els últims recursos presentats fins ara i torna a fer un salt endavant per arribar el més aviat possible a judici amb aquest cas obert per les presumptes irregularitats comeses, per fraccionament de contractes, quan Borràs dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. El magistrat instructor del cas, Carlos Ramos, rebutja tramitar el cas per la llei del jurat, com havia demanat la defensa de la presidenta del Parlament, perquè en tot cas la jutgi un tribunal format per ciutadans i no magistrats professionals de la Sala Civil i Penal del TSJC. De fet, els mateixos advocats, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, reclamaven que si calia es presentés una qüestió d’inconstitucionalitat al TC, petició que també ha sigut desestimada.
La defensa considerava que Laura Borràs tenia dret a un tribunal popular perquè els delictes de malversació de fons públics i frau administratiu, dos tipus penals que el jutge instructor havia inclòs com a possibilitat per a l’acusació que podia presentar la fiscalia, es jutgen amb tribunal popular. La tesi de la defensa era que això obligava a fer una excepció amb els altres delictes possibles, prevaricació i falsedat documental, que estan exclosos de la llei del jurat, i incloure’ls en el paquet per poder fer el judici amb un tribunal popular.
El dret dels ciutadans a participar en la justícia
Per a Boye i Elbal, com que la Constitució consagra el dret a la participació de la ciutadania en la justícia, el fet que no es permeti que un jurat popular veure un cas amb un delicte com la prevaricació, que només poden cometre treballadors i càrrecs públics, mereix una consulta al TC, per si detecta inconstitucionalitat en la norma. L’altra opció que veien, era la possibilitat de segregar els delictes de prevaricació i falsedat en un altre procediment.
Tanmateix, tots aquests arguments han sigut desestimats arran del fet que, un cop conegut l’escrit d’acusació de la fiscalia, que no es coneixia quan es va presentar el recurs, se sap que finalment no s’acusarà Laura Borràs ni els altres dos imputats en el cas per malversació ni frau administratiu. D’aquesta manera, per al magistrat Carlos Ramos ja hi ha cap dubte possible sobre el fet que el judici queda fora de l’àmbit de la llei del jurat.
El jutge també desestima la seva recusació i critica la defensa
El mateix magistrat també denega a la defensa la recusació contra ell mateix com a nou jutge instructor del cas. Els lletrats encarregats del cas demanaven la seva recusació al·legant que Ramos va accedir al càrrec al TSJC a partir d’una terna que venia del Parlament i que el seu nom va ser proposta del PSC, partit que consideren hostil amb Borràs. També argumentaven que Ramos va instruir una causa contra la Mesa del Parlament de Torrent.
Tot plegat no li sembla cap motiu a Ramos per recusar-se i apartar-se del cas i, de fet, s’expressa amb duresa contra la defensa de la presidenta del Parlament perquè considera que els advocats en són perfectament conscients. Per al magistrat, la pretensió de Boye és un “abús de dret” i un “frau processal” i creu que només busca “dilatar la tramitació amb la finalitat de retardar la decisió a adoptar sobre una eventual obertura del judici oral”. El camí de la recusació queda mort aquí, perquè ja no hi cap cap altre recurs.
La fiscalia demana en aquesta causa contra Borràs un total de 6 anys de presó i 21 anys d’inhabilitació, a més d’una indemnització de 144.000 euros.
3
