Només hi posarien alguna objecció a tres punts de caràcter “menor”, però la llei d’amnistia és constitucional. Així es pot definir l’esborrany de gairebé dues-centes pàgines de la sentència de la llei d’amnistia que ha escrit com a ponent del Tribunal Constitucional, Immaculada Montalbán, per al debat sobre el text en el plenari del 24,25 i 26 de juny. Segons han avançat mitjans ‘El País’, ‘El Periódico’, ‘El Mundo’ i ‘elDiario.es’, la llei passarà el sedàs de l’alta magistratura sense encara entrar en el gran forat negre del text, el delicte de malversació.
La magistrada Montalban, que comptarà amb el suport del sector progressista —majoritari en el debat d’aquesta llei— raona que l’amnistia també ha d’incloure —per aplicació del principi d’igualtat— els que es van manifestar en contra del Procés. També acota l’àmbit temporal de la seva aplicació entre l’1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023, perquè “no sigui una carta blanca de futur” i que el Tribunal de Comptes ha de donar audiència a les acusacions populars —com Societat Civil Catalana— abans de pronunciar-se sobre l’arxivament de les causes obertes.
El text es lliurarà als magistrats en el plenari del 10 de juny quan s’acordi l’ordre del dia pels plenaris del 24, 25 i 26 de juny on s’haurà de decidir la resolució definitiva. El text elaborat per Immaculada Montalbán comptarà amb els vots de la majoria, és a dir, de sis magistrats proposats pel PSOE, i el vot en contra dels quatre proposats pel PP. També cal restar dos magistrats més que no participaran en la deliberació. Per una banda, l’exministre socialista Juan Carlos Campo, que es va apartar voluntàriament, i el conservador català José María Macías, recusat per haver participat en l’informe del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la llei.
De moment, res de malversació
La ponència passa de llarg sobre el delicte de malversació. De fet, tampoc hi podien entrar perquè en el recurs del PP no s’abordava aquest aspecte concret. Els populars només pretenien declarar inconstitucional la llei. El fet que no ho concretessin permet als magistrats esperar altres recursos d’empara per pronunciar-se. En definitiva, tècnicament el recurs ha esquivat el mur que no ha permès encara que cap dels condemnats o processats per aquest delicte s’hagi pogut acollir a la llei de l’oblit penal per a l’independentisme, com ara el president a l’exili Carles Puigdemont o Lluís Puig, com els condemnats Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa o Jordi Turull. Per això aquesta sentència no tindrà cap efecte immediat sobre els líders institucionals de l’1-O condemnats o processats per la malversació. Tot i que podrà reforçar els seus recursos d’emparament.
Ara bé, el text de la sentència preveu que la llei, a més d’aplicar-se als independentistes o als policies que van participar en la repressió també s’apliqui, pel principi d’igualtat a la gent que es va manifestar en contra del Procés, com ara els que despenjaven llaços grocs. Pel que fa a l’àmbit temporal, la magistrada conclou que l’afegitó del text “també s’entendran aquells l’execució dels quals finalitzés amb posterioritat el novembre de 2023”, suposa una “projecció de futur inconstitucional”. En tercer terme, Montalban opina que en els processos del Tribunal de Comptes, abans de decidir sobre l’arxivament de les causes, cal saber el posicionament del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades. L’esborrany hi afegeix també les acusacions populars personades.
