El Tribunal de Comptes espanyol ha rebutjat aquest dilluns el recurs d’apel·lació de l’exconseller Francesc Homs, al qual es va adherir també l’expresident de la Generalitat Artur Mas entre d’altres. Amb aquesta decisió el tribunal ha tancat la porta a una rebaixa de la condemna per la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. Els condemnats demanen un còmput diferent de la liquidació d’interessos, però el tribunal s’ha mantingut ferm amb la seva sentència. La sala de justícia d’aquest tribunal ha rebutjat el recurs d’Homs i, per tant, ha confirmat l’acta del passat 28 de juliol amb la qual la secció d’enjudiciament va desestimar aquestes mateixes peticions, segons han explicat fonts jurídiques a l’agència de notícies Europa Press.
El Tribunal de Comptes va condemnar a Mas i a nou membres del seu Govern per haver organitzat la consulta del 9-N i els va sentenciar a retornar 4,9 milions d’euros més un milió d’interessos. El recurs d’Homs, al qual es van adherir Mas, Irene Rigau, Joana Ortega, Josefina Valls i Jordi Vilajoana, demanava que els interessos ascendissin només fins a 590.547,63 euros en comptes del milió que finalment hauran de pagar. L’exconseller va recollir al seu recurs que les consignacions efectuades “van paralitzar o van extingir la meritació d’interessos”, segons el document al qual ha tingut accés l’agència de notícies.
El recurs d’Homs
El recurs d’apel·lació d’Homs recordava que la sala d’enjudiciament havia fixat “l’extinció de l’obligació del pagament dels interessos únicament es produeix si el principal s’ha lliurat o s’ha posat a la disposició de l’entitat pública perjudicada, negant tot efecte deslliurador en aquest sentit a les consignacions efectuades atès que cap pagament van efectuar les parts a la Generalitat de Catalunya per aquest concepte” fins al 30 de juliol del 2020. Per això l’exconseller defensa que el còmput dels interessos hauria d’haver quedat paralitzat des del moment en què es van fer les successives consignacions.
En aquest sentit, la defensa d’Homs argumenta que “a partir del moment en què s’efectua la consignació, el destí del capital consignat ja no dependrà del demandat perquè a partir de l’ingrés en el compte judicial cap facultat ostentarà respecte aquell, quedant a costa del resultat de les actuacions judicials”. “Sent això així, ha de destacar-se que ni l’entitat presumptament perjudicada ni cap de les acusacions van sol·licitar l’ingrés de les quantitats consignades, encara tenint coneixement del seu ingrés, ni van sol·licitar cap execució al llarg del procediment”, concloïa la defensa.
1
1
