Protestar contra la monarquia, encara que hi hagi estelades no és prou motiu per aplicar l’amnistia. Així ho ha interpretat la secció Tercera de l’Audiència de Girona que ha desestimat el recurs interposat contra la decisió jutjat de primera instància i instrucció número quatre de Santa Coloma de Farners de rebutjar d’amnistia als quatre investigats per les protestes contra Felip VI del cinc de juliol de 2023 a Caldes de Malavella. Les raons esgrimides pel Tribunal se sintetitzen en què la protesta no era independentista, sinó contra la corona. Un posicionament que comparteixen, segons els magistrats, “anarquistes, comunistes, republicans i fins i tot votants En Comú Podem”.
Per tant, el cas no entra dins la competència objectiva de la llei de l’oblit penal per l’independentisme. “Un acte que defensi la independència de Catalunya, només hi haurà independentistes”, reflexionen els togats. Per concloure que, en canvi, un acte contra el monarca, és un acte “obert a tota persona que rebutgi aquesta persona, sigui independentista o no”. Com a exemple, posen un “anarquista que rebutjarà la monarquia, però també la independència perquè busca la supressió de qualsevol estat”.
Una manifestació per la muntanya
El cinc de juliol de 2023 unes 400 persones es van manifestar a l’entrada de Caldes de Malavella per la visita de Felip VI a les comarques gironines amb motiu de l’entrega dels premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi) que van presidir el Borbó i la princesa Elionor. Els manifestants es van situar a quatre quilòmetres de l’hotel Camiral, on es feia l’entrega, pel fort dispositiu de seguretat per protegir els Borbons. Davant aquesta presència policial alguns manifestants es van dividir avançant per la carretera i altres camp a través. De fet, va ser tota una excursió que va acabar sense incidents molt destacables.
De fet, els quatre investigats van travessar l’A-2 i van poder saltar la tanca de l’hotel sent interceptats pels Mossos al cap de poc i sense arribar a l’edifici. Els agents el van denunciar per delictes de desobediència i contra la seguretat del trànsit. La defensa dels investigats va demanar arxivar el cas en considerar-lo dins del “dret de protesta” i van demanar acollir-se a la llei d’amnistia.
A la protesta també hi van assistir el cap de llista d’ERC per Girona el 23-J, Montse Bassa, l’exconsellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, els juntaires Marta Madrenas i Francesc Ten, l’expresident de l’AMI, Josep Maria Cervera, i els diputats de la CUP Montse Vinyets, Dani Cornellà, Mireia Vehí.
