Els testimonis del judici contra la família Pujol Ferrusola semblen de la capsa bombons de Forrest Gump, mai saps com et sortirà… sobretot per a les acusacions. L’exemple, el primer testimoni que s’ha assegut a l’estrada de la seu a Madrid de l’Audiència Nacional. Un testimoni força esperat pel fiscal Fernando Bermejo perquè, teòricament, havia de consolidar la seva tesi sobre el projecte Azul de Cortés (Mèxic), en el qual Jordi Pujol Ferrusola va participar i del qual en va treure una picossada de 12 milions d’euros, havent invertit només 2 milions. Una operació que ha obsessionat a la fiscalia i a l’Agència Tributària, que hi veien una simulació contractual per fer passar comissions d’adjudicacions públiques a Catalunya a través d’un negoci de promoció turística i immobiliària a la Baixa Califòrnia de milers de milions d’euros.
El projecte ha anat sortint al llarg de les nou jornades celebrades a través de diversos testimonis, que ja havien afeblit la tesi incriminatòria. Però aquest matí, s’ha acabat de torçar la teoria de l’acusació amb un personatge clau de l’operació. En concret, Julio Bonis, soci de Jordi Pujol Ferrusola en l’operació. Bonis ha estat gairebé una hora i mitja testificant. Sort n’han tingut les acusacions del president del Tribunal, José Ricardo de Prada, que ha aturat parts de l’interrogatori per evitar la sagnia dels acusadors que veien com s’evaporava un dels projectes que més paraules ocupa en la interlocutòria de processament.
Bonis, un home vestit amb armilla de llana, americana i corbata, amb ulleres de pasta i una veu convincent i amb un punt just de vehemència per arraconar la pressió del ministeri fiscal i l’advocacia de l’Estat. De fet, ho portaven tan preparat, que no han estat capaços de canviar de tàctica davant l’ofensiva de Bonis que s’ha sentit comodíssim a l’estrada i ha detallat fil per randa amb una extraordinària naturalitat com es va gestar aquella operació que ha definit com a “oportunitat” i quin paper hi va tenir Jordi Pujol Ferrusola. I de passada, com va passar a la jornada d’ahir, ha lloat la figura de l’expresident Jordi Pujol, pels acords que va fer amb Coalició Canària, formació de la qual Bonis en va ser fundador.
Un capità a l’Audiència Nacional
Per entendre el testimoni d’avui, cal tenir present el context de la seva biografia. Bonis és capità de la marina mercant i canari. Però també expolític. Fundador de Coalició Canària i exconseller de Presidència, de Salut i de Justícia i que ha recalcat que “mai no ha estat imputat”. Resident a Mèxic va ser la veu cantant del projecte Azul de Cortés i qui va signar el contracte de “fideocomís de desenvolupament empresarial” i no pas de “translatiu de domini” com opinava el fiscal.
Un contracte que va seguir la legislació mexicana i en el qual hi van participar Jordi Pujol Ferrusola, Luis Delso, José Gomis i, finalment, Isolux que es va quedar, finalment el projecte, pel qual tots els socis van cobrar la seva part proporcional. Una operació que ha insistit va passar totes pel BBVA i amb control de compliment normatiu amb què “es demanava la procedència dels diners” i on van participar consultores com KPGM. De fet, la mateixa Agència Tributària espanyola que va obrir una inspecció per “simulació de negoci” va tancar la inspecció amb una acta de resolució en què admetia la realitat del negoci.
Bonis ha narrat que va conèixer Jordi Pujol Ferrusola gràcies al seu pare, el president Pujol. “El vaig conèixer perquè me’l va presentar el seu pare, jo era diputat de Coalició Canària i teníem 4 diputats i ens calia un diputat per constituir-nos com a grup parlamentari, per fortuna el president Pujol ens va ajudar i Cialició Canària va tenir grup parlamentari, li estic molt agraït”, ha comentat. Per afegir que va conèixer la família de l’expresident i va tenir relació. A més, quan la fiscalia li ha preguntat si coneixia Luis Delso abans de l’operació li ha respost amb un sí contundent i amb una explicació més que raonable: “Delso era president de Transmediterrània i jo capità de la marina mercant”.
Hernán Cortés es cola al judici
El testimoni ha estat molt clar a l’hora de descriure el macroprojecte a la Baixa Califòrnia. Tant és així, que en algun moment ha demanat perdó per la seva manera d’expressar-se, fins al punt que el president del Tribunal li ha dit “que s’expressés com volgués”. De fet, en sentir com exposava el com es va dur a terme el negoci i la solvència amb què detallava les diferències mercantils i entre fideïcomisos i contractacions, donant detalls rellevants que aclarien fins i tot els dubtes del fiscal, Bonis es podria descriure com l’home que fins i tot un Ateneu de la CUP li cediria el control de la tresoreria.
Tot i que no era un testimoni de les defenses, s’hi han abonat a sucar pa. Bonis feia paradinhes quan la fiscalia o l’advocacia de l’Estat li formulava preguntes amb expressions com “anem a veure” o “li torno a insistir” o un “no, home!”. Amb un estil directe, ha desglossat com es va iniciar el projecte, com es va buscar el finançament, quins contractes es van signar d’acord amb la legislació mexicana, i perquè es van triar empreses canàries per fer alguna de les tasques -“perquè eren de la seva confiança”.
En aquest sentit, ha fet una radiografia de la tipologia dels contractes de fideïcomís que van bastir l’operació i el paper concret d’Iniciatives de Màrqueting, l’empresa de Jordi Pujol Ferrusola, que, per no perdre el control de l’operació, a mans de Juandro SL -l’empresa de Bonis- li va retirar els “drets polítics” de la societat, és a dir, poder votar. Així mateix, ha dibuixat la traçabilitat dels diners i el crèdit pont que van utilitzar per poder assumir l’inici del projecte. Un dels punts divertits de la seva testifical ha estat quan ha recordat les dificultats que es va trobar en el disseny immobiliari perquè part del complex turístic tocava la península en la qual va desembarcar Hernán Cortés quan va descobrir la Baixa Califòrnia. Curiositats de la història, un dels herois de l’espanyolisme marcat pels negocis del fill del president que alguns creien que va esperonar el Procés. Jordi Pujol Ferrusola avui somreia des de la filera de cadires dels acusats.
