Gràcies al Tribunal Constitucional, el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha rebut un suport passiu de la judicatura europea. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha acordat rebutjar la demanda que va presentar Puigdemont perquè en un primer moment no va ser reconegut com a diputat a tots els efectes del Parlament Europeu. El TEDH considera que el mateix Tribunal Constitucional espanyol ja li va reconèixer aquesta condició d’eurodiputat en dues resolucions, del 15 i el 29 de novembre de 2022, en resposta a dos recursos d’empara en interpretar que el mateix Europarlament li havia reconegut l’acta de ple dret.
El magistrat encarregat de la ponència, Peeter Roosma, afirma que la causa ha perdut l’objecte i, per tant, ha de considerar inadmissible la demanda perquè el líder independentista “ja ha obtingut un reconeixement de qualsevol presumpta violació” de drets i una “reparació adequada en l’àmbit intern”, en tant que el TC li ha reconegut aquesta condició. De fet, en aquella resolució del Tribunal Constitucional li reconeixia la condició d’eurodiputat des de gener del 2019.
Puigdemont ja “no és víctima”
L’argument principal del TEDH consisteix a assegurar que l’expresident de la Generalitat “ja no pot afirmar que és víctima d’una violació del Conveni Europeu de Drets Humans o dels seus protocols“. Tot perquè el TC ja li ha reconegut a escala interna i la demanda perdria el seu sentit. La decisió és definitiva i no s’hi pot presentar cap recurs. La resolució certifica el reconeixement que de facto li va fer el TC, quan va assegurar que el Parlament Europeu estava per sobre de la Junta Electoral. En aquest sentit, si la junta no els havia volgut incloure com a diputats de ple dret, sí que ho va fer l’Eurocambra, encara que fos amb efectes retroactius des del dia que van ser escollits i considerats diputats electes.
Segons la magistratura constitucional espanyola tant Puigdemont com Toni Comín exercien lliurement les seves funcions com eurodiputats i no hi havia cap vulneració de drets susceptible de ser jutjada constitucionalment. En concret, els magistrats arguïen que onze mesos abans de presentar el recurs d’empara, el Parlament Europeu ja els havia reconegut la seva acta de ple dret. Així, afirmaven que tant Puigdemont com Comín havien tingut una “satisfacció extraprocessal” de les seves peticions.
