El ple del Tribunal Constitucional ha avalat la llei catalana d’emergència de l’habitatge. Els magistrats avalen la llei i afirmen que no vulnera el dret a la propietat, contràriament al que defensava un recurs d’inconstitucionalitat interposat per Vox contra la llei del Parlament de Catalunya. La sentència, de la qual n’ha estat ponent la magistrada Laura Díaz, té vots particulars dels magistrats conservadors que encara no s’han difós.
Tot i l’aval genèric a la norma, la resolució exclou de la constitucionalitat una part de la llei per una qüestió de competència. A més, sobre un altre precepte clau de la llei també adverteix que cal interpretar-lo de conformitat amb el criteri del tribunal. En concret, el recurs impugnava l’article 15.4 de la Llei 4/2016, del Parlament de Catalunya. Aquest precepte disposava que, quan el propietari d’un habitatge no complís l’obligació d’ocupar-lo per a residència de persones i es declarés l’incompliment de la funció social de la propietat de l’habitatge, es podia incoar un procediment d’expropiació forçosa. En aquest supòsit, a més, el precepte disposava que el valor de la propietat es reduiria un 50%.
Ras i curt, els magistrats entenen que aquest article topa i envaeix la competència estatal sobre legislació d’expropiació forçosa. Una competència constitucional que determina que és a l’Estat a qui correspon establir els criteris que determinen el preu just, per assegurar que els béns i els drets expropiats siguin avaluats de la mateixa manera a tot el territori de l’estat. En el mateix sentit, els magistrats mantenen la constitucionalitat d’un altre article impugnat, però amb una interpretació d’acord amb la llei de l’Estat sobre l’obligació d’oferir un lloguer social a inquilins vulnerables i la sanció sobre el seu incompliment. El Constitucional posa límits a la sanció.
Mesures raonables
La resolució, però, desestima la resta d’impugnacions en concloure que no vulneren l’article 33 CE, que reconeix el dret a la propietat privada. Els articles recorreguts estableixen una sèrie d‟incompliments de la funció social de la propietat i uns mecanismes d‟intervenció administrativa quan aquests incompliments es produeixen. Unes mesures que el tribunal considera que no són mesures que resultin excessivament oneroses ni irracionals.
De fet, les normalitza com a “mesures orientades a combatre el problema social de l‟exclusió residencial ia evitar el fenomen dels habitatges desocupats”. En detall, els magistrats recorden que són mecanismes d’intervenció administrativa que suposen des d’un requeriment, a una declaració d’incompliment, multes o cessió temporal de l’ús de l’habitatge. La sentència desestima que els incompliments de la funció social previstos a la llei catalana vulnerin el contingut essencial del dret a la propietat privada.
Així, conclouen que els preceptes que Vox interpreta com un atac a la propietat privada persegueix una finalitat constitucionalment legítima, connectada directament amb el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat recollit a l’article 47 de la Constitució, una norma programàtica de per a la legislació espanyola. Al capdavall, els magistrats raonen que cap d’aquestes mesures li treuen al propietari de la seva utilitat individual o econòmica ni fan irreconeixible el dret de propietat sobre l’habitatge.
