No hi ha setmana que a l’agenda del Tribunal Constitucional no hi hagi un cas de política catalana sobre la taula. Més aviat, de casos sobre independentistes. La vinent no en serà l’excepció. El plenari de la magistratura constitucional espanyola debatrà el pròxim 25 de març, el recurs que el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández així com els seus diputats a la cambra catalana, va interposar contra la decisió de la Mesa del Parlament de validar els vots del president a l’exili Carles Puigdemont i del conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig.
Un recurs que, si es té present el recurs d’empara que va interposar en la passada legislatura el PSC, es podria perdre perquè el mateix Tribunal Constitucional va anul·lar el vot telemàtic de tots dos, en una polèmica sentència del juny de 2024. Ara bé, la reforma del Reglament del Parlament, permetria neutralitzar els arguments que els magistrats van utilitzar per invalidar els vots dels dos diputats electes a l’exili.
No serà l’única carpeta catalana que la setmana vinent debatrà el Tribunal. Els magistrats també entren a deliberar la recusació presentada per Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, contra el magistrat José Maria Macías, en els seus processos contra l’aplicació de la llei d’amnistia com a recurs d’empara. Macías ha estat apartat d’altres causes relacionades amb l’aplicació de l’amnistia per la seva posició no només contrària sinó bel·ligerant amb la llei.
Ara, el PP
El recurs del PP el van interposar contra l’acord de la Mesa d’Edat, presidida per Agustí Colomines, que va permetre els vots telemàtics per la constitució de la Mesa de la cambra catalana, amb Josep Rull, com a president. L’acord de la Mesa del 10 de juny passat que impugna el PP va declarar constituït el Parlament comptabilitzant els vots delegats de Puigdemont i Puig. El ponent del cas designat és Ricardo Enríquez Sancho, de tarannà conservador.
Cal recordar que la primera fase del recurs ja va dividir els magistrats. El motiu van ser les mesures cautelars sol·licitades pel PP de suspendre l’acord, que no es van acceptar malgrat que els magistrats conservadors Enrique Arnaldo i Concepción Espejel s’hi van oposar. L’argument central del recurs és que consideren la votació de Puigdemont i Puig atemptava contra el dret fonamental dels diputats del PP a l’exercici de la funció representativa. Un argument força recurrent en els diversos processos oberts contra el vot telemàtic de l’exili. De fet, el TC va anul·lar el vot de Puigdemont i Puig de la passada legislatura només cinc dies abans de la constitució de l’actual ple que impugna el PP. La decisió podria invalidar la constitució de la cambra catalana.
