Els advocats responsables de la querella andorrana per l‘Operació Catalunya han aixecat les orelles. El posicionament del ministeri fiscal en relació a l’imputació de l’expresident espanyol Mariano Rajoy no l’acaben de veure clar. Ni de bon tros. De fet, raonen que han aprofitat una escletxa del procediment de les comissions rogatòries internacionals per fer una mena de frau processal. En concret, que el ministeri fiscal posa traves al procediment contra Rajoy aplicant la normativa de les euroordres. Però Andorra ni forma part de l’acord de la Unió Europea ni és objecte de la naturalesa de la petició de la justícia andorrana.
Per altra banda, els lletrats que han impulsat la querella per la trama andorrana de l’Operació Catalunya recorden que la postura de la fiscalia espanyola podria ser contrària a la llei, en el benentès que el ministeri fiscal, en una comissió rogatòria, representa l’Estat que la sol·licita, en aquest cas Andorra. De fet, amb el seu posicionament posant en dubte la tramitació de la comissió rogatòria vulnera el principi de confiança que regeix les relacions de justícia internacional. Precisament, l’argument que la justícia espanyola ha utilitzat en les euroordres de l’exili a Bèlgica, Alemanya i Itàlia. “Volen fer passar garsa per perdiu”, retreuen.
Un truc de la defensa de Rajoy
Segons el recurs de la fiscalia, al qual ha tingut accés El Món, el cas s’inicia amb la comissió rogatòria que remet Andorra per informar de la querella per la qual han estat imputats, a més de Rajoy, els seus ministres d’Interior i d’Hisenda, Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, així com bona part de la cúpula d’Interior i els membres més destacats de la policia patriòtica. Una comissió rogatòria com la cinquantena que remet diàriament Andorra a diferents països.
En el cas de Rajoy, la comissió va anar a parar al Jutjat d’Instrucció 32 de Madrid, que va admetre la comissió. A continuació, va comunicar a la part afectada que es dirigia ofici a la policia judicial per tal de completar la notificació. Els lletrats de l’expresident espanyol es van oposar i van registrar un recurs de reforma en base que “no s’havia realitzat un control previ de legalitat de conformitat amb la legislació nacional i convencional en matèria de cooperació internacional”. La magistrada va considerar que aquest recurs no tenia cap fonament i va decidir continuar el procés. L’argument, clar: que no es tractava d’un recurs penal sinó d’auxili judicial de caire internacional.
Entra el ministeri fiscal
La porta va quedar oberta per la defensa de Rajoy, que va presentar un recurs de queixa i així derivava el procés a l’Audiència de Madrid. Una situació que permetia donar trasllat al ministeri fiscal. Així que la fiscal Ana Cristina Sanz, la fiscal delegada de cooperació internacional, va presentar un escrit sol·licitant l’aturada del procediment. De fet, demana que s’estimi el recurs de queixa. Ara bé, l’argumentació per demanar-ho és el que ha aixecat totes les suspicàcies als impulsors de la querella andorrana.
En concret, el ministeri públic -que teòricament representa l’Estat andorrà- admet que el Conveni de 1959, que regeix la cooperació judicial entre Andorra i Espanya, “no preveu motius de denegació concrets” i “especifica l’article 1 que les parts contractants es comprometen a prestar-se mútuament, de conformitat amb les disposicions del present Conveni, l’assistència judicial més àmplia possible en els procediments relatius a infraccions la repressió de les quals, en el moment de demanar l’assistència, sigui de la competència de les autoritats judicials de la part requeridora”. A continuació és on aplica, segons els lletrats andorrans, la giragonsa.
El frau
Així, la fiscalia demana admetre el recurs en una aplicació analògica de la llei que regula les Euroordres, la Llei de Reconeixement Mutu 23/2014. Una interpretació tan extensiva que veuen com una espècie de “frau”. “Andorra no només no forma part de la Unió Europea, sinó que tampoc té el conveni signat”, destaquen. I així afegeixen, “a més, les euroordres tenen un altre objecte que una comissió rogatòria, les euroordres són per detenir i posar a disposició judicial i una comissió rogatòria com és aquest cas, pot ser només per lliurar una documentació”.
Tot plegat troben que és una maniobra orquestral per alentir el procediment contra Rajoy fent entrar a la fiscalia. Però, segons els lletrats andorrans, “la situació és encara més greu si es té present que la fiscalia, en una comissió rogatòria defensa els interessos d’Andorra i els està bloquejant”. “De fet, fan el que el president Puigdemont o els consellers a l’exili van fer, posar en dubte les euroordres, amb una diferència cabdal, ells ho podien fer perquè així ho estableix el conveni, no en una comissió rogatòria amb un procés que no té res a veure amb les euroordres”, conclouen. El front judicial hispano-andorrà, obert.
16 
