Les pintures de Sixena que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) són objecte d’una batalla judicial i política contra Catalunya per part de les institucions aragoneses amb el suport d’un curiós conglomerat d’entitats civils i socials. El procés judicial ja es troba en execució de sentència, amb pressions polítiques i jurídiques que apunten fins i tot la possibilitat de querelles criminals per desobediència contra els tècnics i equip directiu del MNAC.
Una batalla que, sobretot, ha generat molt soroll. Ara bé, aquesta fressa sembla que s’ha silenciat en un moment crucial per a la política aragonesa, les eleccions a les Corts Aragoneses del pròxim diumenge, 8 de febrer, on podran votar 1.036.325 electors entre els residents a l’estat espanyol i els residents a l’estranger. Només dos programes electorals de les formacions que concorren als comicis esmenten el cas Sixena, mentre que la resta de formacions l’obvien o donen prioritat, per exemple, a recuperar el patrimoni de “jocs infantils tradicionals”.
Així es pot constatar, amb els programes que s’han difós, que inclouen les línies mestres i detalls de les accions legislatives i de govern a les quals es comprometen les formacions que tenen actualment representació parlamentària: el PP, PSOE, Vox, Chunta Aragonesista, Partido Aragonès, Podemos Alianza Verde i Teruel-Aragon Existe. En concret, només el PP i la Chunta Aragonesista preveuen accions concretes amb el monestir de Vilanova de Sixena i el patrimoni que rau a Catalunya, no pas en altres institucions. La resta només fan referència genèricament a protegir el patrimoni i alguns, com ara Izquierda Unida, la Chunta o el PAR, parlen de protegir “el català de l’Aragó”, el de la Franja de Ponent.
El PP, contundent
El programa electoral del PP és el que inclou més referències al cas Sixena, que utilitzen com a catalitzador de la unitat política i d’acció. Amb l’eslògan Aragó imparable, els populars –que ostenten ara per ara el govern– alerten que utilitzaran “totes les vies legals” al seu abast “per aconseguir que les pintures murals de Sixena tornin al lloc que els correspon”. “Defensar el que és aragonès no és una opció, és l’obligació que tenim i no hi renunciem”, afegeix el document.
En aquest sentit, alerten que “els béns de Sixena avui estan molt més a prop de tornar al lloc que mai haurien d’haver abandonat i són el símbol de les causes justes que aconseguim assolir amb la unió de tots”. “Gràcies a l’esforç de les institucions i el conjunt de la societat, aquestes peces tornaran al lloc que les encimbellarà i que demostrarà una vegada més que cuidem el nostre passat, defensem el que ens pertany i construïm el futur amb orgull i convicció”, sostenen. “Defensarem la devolució definitiva del conjunt pictòric del Monestir de Sixena, com a símbol irrenunciable de la protecció i recuperació del patrimoni històric i cultural de l’Aragó”, anuncien.
En la mateixa línia, els populars assenyalen que utilitzaran el monestir dels Monegres per restablir una manera de fer veure la història d’Espanya. “Desenvoluparem aquest projecte per reivindicar el paper històric de l’Aragó en la construcció d’Espanya i Europa”, asseguren. Així, es comprometen a “crear exposicions temporals sobre els orígens del Regne d’Aragó”. “Farem valdre el Reial Monestir de Santa Maria de Sixena com a focus cultural i artístic, recrearem el retaule major combinant peces originals i reconstruccions rigoroses, i millorarem la il·luminació i visibilitat de monuments emblemàtics com la basílica del Pilar”, asseguren. Com a detall, el PP també remarca en el seu programa que “rebutjarà el sistema de finançament a la carta per a Catalunya”.
La Chunta parla “d’espoli”
L’altre partit que esmenta expressament el cas Sixena és, curiosament, la Chunta Aragonesista, un partit considerat regionalista que es vantava de ser una formació integrada en la idea de l’Espanya plurinacional. En el seu programa electoral, de cent pàgines, té un punt titulat Patrimoni i identitat en el qual argüeix la seva posició en el cas de Sixena en el marc del patrimoni cultural i paisatgístic. Tot i això, sí que fa una aposta pel “català de l’Aragó” en “l’ensenyament i als mitjans de comunicació” amb l’objectiu de la cooficialitat, i el defineix com a “llengua pròpia del país”.
“L’Aragó compta amb béns reconeguts com a patrimoni mundial, així com amb un valuós patrimoni paisatgístic i geològic que forma part de la identitat territorial”, contextualitza el document. “La seva protecció i adequada gestió exigeixen responsabilitat institucional, planificació a llarg termini i una valoració compatible amb la conservació, reforçant el paper dels Geoparcs com a eina de desenvolupament sostenible”, afegeix. “Així com actuacions per recuperar el patrimoni aragonès emigrat i/o espoliat com El Vidal Major o els béns del Monestir de Sixena“, acusa el programa.
Sixena, desaparegut a la resta de programes
Pel que fa al PSOE, el programa, de 36 pàgines, ni menciona Sixena ni la llengua catalana com a bé a protegir. De fet, el document sí que aposta per crear organismes de defensa de la cultura i del turisme rural i patrimonial sense concretar absolutament res, més enllà del compromís a posar en marxa l’Arxiu Històric de l’Aragó.
En la mateixa línia, Teruel-Aragón Existe tampoc menciona Sixena. Val a dir, que diputats aragonesos d’aquesta formació van participar en les concentracions davant el MNAC tot reclamant les pintures i apuntant possibles suborns del MNAC per aconseguir informes favorables al manteniment de les pintures a Catalunya. Respecte a la política lingüística, només apunta que “farà promoció i difusió, a través de la direcció general de Política Lingüística de les llengües pròpies de l’Aragó”. En aquesta línia, asseguren que facilitaran “l’elecció de llengua vehicular en la docència en aquelles comarques que mantenen les llengües pròpies de l’Aragó (aragonès i català de l’Aragó [el català de la Franja]), amb una borsa d’ocupació específica per a professors que tinguin acreditat el coneixement d’aquestes llengües”.
Pel que fa al Partit Aragonès, que té un diputat, es presenta amb un breu programa electoral de 30 pàgines on ni esmenta Sixena. Per altra banda, assegura: “El nostre projecte és mantenir viva la nostra història, la nostra cultura, les nostres tradicions, les nostres llengües [sense dir quines], el nostre patrimoni o els nostres valors” com una “responsabilitat de tots”. Podemos tampoc parla de Sixena i defensa les llengües pròpies de l’Aragó sense esmentar el català. Izquierda Unida oblida Sixena, però defensa “el català de l’Aragó”. Vox tampoc fa cap referència a Sixena i, pel que fa a les llengües, detalla que portarà a terme reformes per “protegir la llibertat de l’espanyol” a l’Aragó.
