L’Advocacia de l’Estat, el cos de lletrats sota la direcció del ministre de Justícia, Félix Bolaños, té feina la setmana entrant. S’exhaureixen dos terminis claus en els processos que els presos polítics independentistes catalans han portat a la justícia europea. Els serveis jurídics de la Moncloa tenen marcat en vermell el 8 i l’11 de març. Dues dates en les quals acaben els terminis per presentar al·legacions i una dúplica als recursos presentats davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) pels líders polítics i institucionals condemnats a gairebé cent anys de presó per la seva implicació en el referèndum del Primer d’Octubre.
Les defenses, però, estan visiblement sorpreses per l’argumentari que fins ara ha presentat Espanya. En cap de les seves oportunitats processals, els advocats de l’Estat han fet constar la derogació del delicte de sedició, ni la reforma de la malversació, ni la negociació parlamentària de la proposició de llei orgànica d’amnistia. Una situació que consideren si més no “curiosa” perquè amb la base d’aquestes mesures podrien demanar, fins i tot, un procediment de conciliació davant el mateix tribunal.
El vuit de març, el primer termini que s’acaba
En principi, divendres, 8 de març, és el darrer perquè l’Advocacia de l’Estat espanyola presenti la seva resposta a la demanda per diferents vulneracions de drets dels condemnats per la sala penal del Tribunal Suprem, que presidia, i encara presideix, Manuel Marchena. El tribunal ja va informar que unificaria els recursos, presentats individualment, en considerar que tots els recursos eren connexos, tot i que amb denúncies de vulneracions de diferents drets de la Carta Europea de Drets Humans. Cal recordar que, el gener del 2023, la presidenta del tribunal, Síofra O’Leary, ja va advertir que “com a casos d’impacte, se’ls donarà prioritat”.
De fet, entenien que tots responien al mateix procés judicial i per la mateixa causa. Un fet que va animar les defenses a preparar el que van batejar com a “comissió europea”, integrada pels advocats del Procés més dos lletrats especialitzats en la cúria europea. Amb aquesta idea, els advocats tenien clar que el TEDH unificaria els casos i van ajustar l’estratègia. En concret, cada recurs recollia les vulneracions que valoraven com a més específiques de cada cas concret. El fet que el TEDH s’esperés al recurs de Carme Forcadell, la darrera de la llista, permet raonar que els magistrats europeus veuen el cas com una demanda de drets col·lectius.
L’onze de març, segon termini que s’acaba
D’altra banda, el dia 11, el Regne d’Espanya ha de presentar la dúplica, és a dir, la resposta a les al·legacions fetes per Oriol Junqueras, Jordi Turull i Jordi Sànchez per vulneració dels seus drets polítics. En aquest cas, els tres polítics van presentar una demanda, Espanya va respondre i, posteriorment, els presos polítics van poder presentar rèplica. Ara Espanya té dret a una dúplica, però se li acaba el termini el dia 11. Es tracta de les tres demandes per “violació de drets” de tots tres arran de la decisió del Tribunal Suprem de mantenir-los en presó provisional, tot i tenir garantits els seus drets polítics, abans de ser condemnats.
Tots tres van denunciar el fet que no els van deixar exercir els seus drets polítics quan encara no havien ni estat jutjats. Així, tant l’exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, com l’exconseller de Presidència, Jordi Turull, i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, van denunciar no haver pogut assistir al Parlament per participar o sotmetre’s al debat d’investidura de la presidència de la Generalitat. Tots tres van ser candidats a les eleccions a la cambra catalana del 21 de desembre de 2017, convocades pel govern espanyol de Mariano Rajoy després de l’aplicació del 155. L’aleshores instructor de la causa, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va impedir que anessin al Parlament, i els va mantenir o va fer ingressar a la presó, en una decisió inèdita en la jurisprudència espanyola.
