El PSOE de Pedro Sánchez no passa pel seu millor moment. Ni de bon tros. Però el PSOE està prou vacunat històricament per aguantar els sotracs dels escàndols. Amb tota la voràgine de corrupció i de terrorisme d’Estat que va assetjar els governs i el partit de Felipe González, encara va guanyar, contra les apostes, les eleccions de 1993 i va obtenir una “dolça derrota” per encara no 300.00 vots el 1996 que va portar José Maria Aznar a la Moncloa que va encetar el que Manuel Vázquez Montalbán va batejar com l’era de l’Aznaritat. Tot i que ja fa gairebé 30 anys d’aquella etapa en la qual, cal recordar, no existien les xarxes socials i les televisions privades no passaven de tres.
El panorama judicial i d’escàndols que té al davant Sánchez ja no són una bomba de rellotgeria sinó més aviat un artefacte d’expansió, amb protagonistes principals de la història de l’actual Espanya, és a dir, la judicatura i la Guàrdia Civil, en especial la Unitat Central Operativa de l’institut armat (UCO). I, ara, amb l’afegit de la fiscalia anticorrupció dirigida per Alejandro Luzón que ha vist com, fins i tot, el fiscal general de l’Estat ha estat inhabilitat durant dos anys del càrrec per la poderossíssima de la sala penal del Tribunal Suprem.
En tot cas, Sánchez s’enfronta a un cas de “claveguera”, és a dir, d’un aparell clandestí del partit per tal de buscar informació delicada dels adversaris batejada com el cas Leire; a més dels casos Koldo que han derivat en el cas Ábalos i el cas Cerdán; a més del cas Begoña Gómez, de la seva dona, i la darrera explosió el cas SEPI, que l’UCO no s’està de relacionar amb el cas Cerdán a través del nom d’una empresa que serà protagonista dels titulars més immediats, Servinavar. Tot plegat, amanit amb el cas Hidrocarburos, -també a l’Audiència Nacional- on va sorgir un dels personatges més tèrbols i que ha generat la fase més agressiva contra el PSOE, l’empresari Víctor de Aldama.
Leire Díez, dos casos i una protagonista
Dimecres d’aquesta setmana l’UCO detenia l’exmilitant del PSOE Leire Díez titllada de la “fontanera” del partit, l’expresident de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) Vicente Fernández -que la setmana passada va ser absolt pel cas Aznalcóllar- i l’empresari Antxon Alonso, relacionat amb Santos Cerdán a través de l’empresa Servinabar, de la qual fins i tot, van signar però no formalitzar un document privat de venda d’accions entre tots dos. Les detencions les va ordenar el magistrat Antonio Piña, titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, encarregat per exemple, de la profusa causa Tàndem, i acostumat a instruir casos de corrupció, claveguera i tràfic d’influències.
El cas es manté sota secret de sumari, però l’UCO i el jutge investiguen presumptes corrupcions en les contractacions de la SEPI, la societat estatal que procedeix de l’Institut Nacional d’Indústria. En concret, s’investiguen presumptes delictes de prevaricació, malversació, tràfic d’influències i organització criminal. El cas té tots els elements de potència mediàtica amb escorcolls a Madrid, Sevilla i Saragossa relacionats amb empreses vinculades a Servinabar, la mercantil que segons els atestats de l’UCO està vinculada a Santos Cerdán, exnúmero tres del PSOE i imputat en una altra investigació per cobrament de comissions il·legals per la qual ja ha estat més de cent dies a la presó.
Les seus de Forestàlia, SEPI, Mercasa, Conaudura, Enusa, Correus i els ministeris d’Hisenda i Transició Ecològica, han estat objecte d’escorcoll o de peticions d’informació. En una causa que algunes fonts apunten que hi hauria fins a una dotzena d’investigats, com José Vicente Berlanga, del Partit Socialista del País Valencià. Aquest dissabte, els principals implicats declararan davant el magistrat Piña i es decidirà sobre el futur més immediat de la instrucció, com si continua el secret a la causa. Aquesta no és l’única causa de Díez.
La segona causa
L’exmilitant del PSOE és una de les principals investigades en el cas de la “claveguera del PSOE”. És a dir, el sumari que instrueix el jutge Arturo Zamarriego, titular del Jutjat d’Instrucció número 9 de Barcelona. Un togat acostumat també a casos d’operacions clandestines tot recordant que va destapar el cas Pequeño Nicolás i de la seva instrucció va aparèixer el concepte “operació Catalunya”. El sumari instrueix també presumptes delictes de tràfic d’influències i suborn.
En definitiva, investiguen les gravacions i àudios que apuntarien el suposat oferiment de favors a canvi d’informació sobre membres de l’Institut Armat i la Fiscalia Anticorrupció que empaitaven el PSOE. Curiosament, un dels personatges dels quals buscaven informació compromesa era el capità de la Guàrdia Civil Antonio Balas, cap de la secció de delictes econòmics de l’UCO, que, precisament dirigeix la investigació contra Díez a l’Audiència Nacional. De fet, diverses fonts asseguren que Balas es va reunir amb el magistrat Piña per preparar l’operació.
El cas Hidrocarburs, el vuitè passatger
El cas que investiga Zamarriego neix per la gravació d’una conversa amb l’empresari Alejandro Hamlyn, al despatx de l’advocat Jacobo Teijelo -actual lletrat defensor de Santos Cerdán-. Hamlyn és un dels principals implicats en el cas Hidrocarburs, una megacausa de frau d’IVA amb el tràfic de combustibles on també hi ha com a figura central Víctor de Aldama que va delatar les presumptes irregularitats de José Luis Ábalos i Koldo Garcia així com Santos Cerdán. Unes explicacions que li van permetre sortir de la presó provisional. De fet, és una causa que en l’argot es coneix com a “vuitè passatger” perquè apareix en diversos sumaris relacionats amb la corrupció d’un mateix grup d’investigats.
La investigació del Jutjat d’Instrucció número 9, on també està imputat l’empresari Javier Pérez Dolset i el periodista català Pere Russinyol, va per feina. A més, s’afegeixen denúncies dels fiscals anticorrupció Ignacio Stampa i de José Grinda per intents de suborn, i Ábalos s’ha afegit com a perjudicat. Segons el jutge, Díez “liderava” una “actuació delictiva, continuada i coordinada” per “recaptar informació compromesa o irregular” a fi d'”anul·lar o malbaratar” investigacions en “casos rellevants que afecten polítics i empresaris”.
El cas que segueix el jutge Zamarriego encara s’embolica més després que Díez declarés el passat 17 de novembre passat que va celebrar dues reunions amb Cerdán. Tot i que va advertir que les trobades van ser com a periodista i que no té cap vincle amb el partit ni va oferir favors. Díez va treballar a Enusa, investigada a l’Audiència Nacional, d’on va plegar el 2021 amb una excedència voluntària, per incorporar-se com a cap de relacions institucionals de Correus. Per acabar de fer la clau de volta, Vicente Fernández hauria rebut de Servinabar, l’empresa vinculada a Cerdán, un total de 68.632,48 euros el 2021 i 33.251 euros el 2023. També consta que li van ser retinguts 40.800 euros el 2022. Una informació que ha trobat l’UCO en la instrucció que es dirigeix contra Cerdán al Tribunal Suprem.
Cas Koldo… cas Ábalos… i cas Cerdán
A tot això cal afegir, els casos que investiga el Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional i el jutge instructor del Tribunal Suprem, Leopoldo Puente. Tots dos més que interrelacionats. Per una banda, el titular del Central 2, el magistrat Ismael Moreno, va encetar una investigació per les comissions de les adjudicacions pel material sanitari per la COVID.
Les perquisicions es van accelerar després de les confessions d’Aldama que van obrir el ventall i van derivar el cas Mascaretes cap al Suprem perquè implicava l’aforat Ábalos, diputat al Congrés. Aquest cas es va convertir en una peça separada que ja ha acabat la instrucció i el magistrat Puente l’ha enviat a judici amb peticions per part de la fiscalia de 24 anys de presó per Ábalos i el seu exassessor Koldo Garcia, tots dos ara en presó provisional.
Arran d’aquest cas, es va obrir la causa Cerdán. L’UCO, arran de les perquisicions i indicis obtinguts de les gravacions que feia Koldo a través dels seus mòbils, va cosir una trama de cobrament de comissions a canvi d’obra pública i a través del ministeri de Transports. Cerdán, aleshores diputat al Congrés, va dimitir i el jutge el va enviar a la presó fins, segons el magistrat, recollir tots els indicis que corrien perill si l’exsecretari d’organització continuava lliure. El cas continua en instrucció i també hi ha com investigat Antxon Alonso, que l’UCO insisteix a definir com a soci de Cerdán.
Begoña Gómez i assetjaments
A tot aquest garbuix, cal afegir el cas Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez. Gómez està investigada per prevaricació, malversació i apropiació indeguda part del jutge Juan Carlos Peinado en una causa amb alguns detalls surrealistes d’imputacions i desimputacions. Un cas que va començar per per una denúncia de l’entitat ultra Manos Limpias i posteriorment s’hi van sumar Vox i Hazte Oír. Peinado ja ha obert judici contra Gómez per la seva relació amb la Universitat Complutense i per la seva tasca al capdavant de la gestió de fundacions.
Un altre dels fronts de Sánchez són els escàndols per assetjament sexuals. Si bé, Koldo i Ábalos ja havien obert el foc pel seu suposat consum de prostitució, ara els escàndols passen de taca d’oli. El cas de Paco Salazar, que estava al pinyol de Sánchez, denunciat per assetjament per diverses treballadores del partit o el cas del president de la Diputació de Lugo, José Tomé, també denunciat per assetjament sexual. Situacions que han deixat els protocols interns del partit de protecció en dubte i que enterboleixen el discurs feminista del PSOE del qual n’ha fet bandera, gràcies a la quantitat de vot femení que recull.
