La causa del Tsunami Democràtic comença a obrir trinxeres dins el poder jurisdiccional espanyol i una simple reunió desperta tota mena de suspicàcies i conspiracions. La frisança del titular del jutjat central número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, de processar per terrorisme el president a l’exili, Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, també a l’exili, està tibant les costures del sistema judicial. L’obsessió del jutge per considerar terrorisme les accions de Tsunami Democràtic s’ha clavat al sorral de la fiscalia, que en els aldarulls de les protestes contra la sentència del Procés hi veu, a tot estirar, desordres públics greus.
La diferència de criteri, enmig d’un ambient enrarit per la tramitació fallida de la llei d’amnistia, ha obert una escletxa interna dins el ministeri públic amb acusacions i informacions sobre “pressions” entre fiscals per afeblir els arguments de García Castellón. La decisió d’imputar deu persones per possibles delictes de terrorisme, amb Puigdemont i Rovira al paquet, va implicar que el jutge de l’Audiència Nacional enviés la causa al Tribunal Suprem, en entendre que tots dos eren aforats. És el que es coneix com a qüestió inhibitòria de competència.
La sala penal va remetre el dossier a la fiscalia adscrita al Tribunal Suprem. El fiscal Álvaro Redondo havia d’escriure el dictamen sobre si hi havia prou indicis per continuar la investigació contra els exiliats per terrorisme. Tant Redondo com el seu col·lega a l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, han coincidit a rebutjar que hi hagi un delicte de terrorisme, però sí que hi veuen desordres públics agreujats, que la junta de fiscals podria ampliar a una mena de kale borroka, en el sentit que es mirava de “subvertir l’ordre constitucional i alterar la pau pública”. Precisament, una reunió entre Álvaro Redondo i el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, abans d’aquesta Junta de Fiscals ha desfermat la tempesta.
Res de pressions
La difusió del fet que el fiscal Álvaro Redondo havia elaborat un dictamen que rebutjava imputar per terrorisme els fets de Tsunami ha provocat una allau d’informacions per soscavar la integritat de la decisió. Diaris de Madrid han difós que el fiscal general de l’Estat hauria pressionat el fiscal Redondo per mirar d’afeblir les pretensions de García Castellón i facilitar que el Suprem declinés la inhibitòria plantejada pel magistrat de l’Audiència Nacional. El fiscal general de l’Estat ha emès un comunicat en què nega de manera contundent aquestes pressions i alerta que podria portar a terme accions penals contra aquestes informacions.
Redondo també ha negat aquestes pressions i ha explicat la seva versió de com han anat les coses i com s’ha format la seva opinió. En una carta oberta, a la qual ha tingut accés El Món, detalla que el 23 de gener se li va encarregar per “estricte torn regular de repartiment” despatxar la petició de la Sala Penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, per tal que opinés sobre el processament per terrorisme de Puigdemont i Rovira. Redondo es va arremangar i va anar per feina. L’endemà va redactar un “primer esborrany intern com a document de treball, sense cap mena de caràcter processal”.
“Després de diversos dies”, continua el fiscal Redondo, “i amb un profund i exhaustiu estudi dels fets complexos relatats en una exposició de més de cent folis, així com de la doctrina del Tribunal Suprem, vaig elaborar un esborrany de ponència per a la junta de fiscals”. Un esborrany on es concretava quin “concepte jurídic sostindria en aquesta junta”. En síntesi, que els “fets investigats no constituïen concretament un delicte de terrorisme”.
La reunió
El dia 30 de gener, dimarts, el fiscal Redondo va celebrar una “audiència” amb el fiscal general de l’Estat. Era a primera hora del matí. A la trobada li va avançar una “pinzellada” del sentit de l’esborrany de la ponència. Álvaro García Ortiz es va donar per “assabentat verbalment” però “no va donar cap instrucció”. A més, el fiscal del Suprem assegura que García Ortiz “no va considerar necessari”, tot i que ell l’hi va oferir i era totalment procedent, “ni tan sols una còpia d’aquest esborrany”.
Una hora després, cap a les deu, Redondo va enraonar amb alguns dels seus companys de toga, aprofitant que celebraven la junta setmanal ordinària de la secció penal de la fiscalia del Tribunal Suprem. En aquest punt, el fiscal emfatitza que està integrat en aquesta junta des de fa vint anys i que, de manera “informal”, –la qüestió no era a l’ordre del dia– els va avançar que la seva “impressió jurídica” no coincidia amb la de García Castellón. Així, va assegurar als seus col·legues que els fets investigats “provisionalment no semblaven revestir els elements objectius d’un delicte de terrorisme”.
En aquesta trobada, el fiscal de sala el va informar que havia acordat que l’afer es debatés a la junta de fiscals que s’ha de celebrar aquest dimarts. Va enviar l’esborrany als membres de la junta perquè el poguessin analitzar abans, com es fa en els casos d’extensió o complexitat jurídica. Ara el fiscal ha fet constatar que en el seu “sistema informàtic” va escriure l’esborrany “diversos dies abans de ser rebut en una audiència breu amb el fiscal general”. D’aquesta manera nega les maledicències, les suspicàcies i les filtracions de suposades pressions en la reunió per retirar les imputacions de terrorisme. “Tinc 68 anys i 46 els he dedicat al dret”, insisteix Redondo, que defensa la seva feina des de la més “absoluta imparcialitat” i “sense acceptar cap pressió de ningú”.
