El Tribunal Constitucional ha començat a estudiar el recurs d’empara interposat en la causa dels atemptats del 17-A. La defensa dels pares del petit Xavi, el nen de Rubí assassinat amb tres anys a la Rambla, van recórrer contra la decisió del Tribunal Suprem que acabava el llarg procés judicial dels atemptats. En el seu recurs d’empara, al que ha tingut accés El Món, al·leguen la vulneració del dret a saber la veritat. Un dens escrit amb què detallen les “zones d’ombra” que ha generat la investigació, la instrucció i l’enjudiciament del cas, sobretot de la figura d’Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll, cervell dels atemptats a la Rambla de Barcelona i Cambrils l’agost de 2017.
Segons la resolució de l’alta magistratura constitucional, el ponent que haurà de decidir sobre l’admissió a tràmit és Ramon Sáenz Valcárcel, el magistrat més progressista del tribunal. De fet, un home que coneix bé el funcionament de la policia catalana -que va portar la investigació del cas- amb el benentès que va ser el ponent de la sentència absolutòria del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, acusat de sedició pels fets d’octubre de 2017. Aquest magistrat, extremadament garantista, haurà d’avaluar si hi ha prou motius per admetre definitivament el recurs a tràmit amb una lectura prèvia de si ha existit una vulneració de drets fonamentals.
El recurs recorda que el dret a la veritat té dos aspectes jurídicament parlant. En primer terme, el subjectiu, és a dir, en el dret de les víctimes a conèixer la veritat dels fets mitjançant el procés amb totes les garanties. En segon lloc, l’objectiu o col·lectiu, que es configura en el dret que té la societat a saber la veritat en temes que els concerneix o que la col·lectivitat ha patit com a propi. En aquest, un atac terrorista, seria segons la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans un cas de manual pel reconeixement a la vulneració d’aquest dret.
L’imam, el protagonista
En el recurs, la defensa de Javier Rodríguez, dirigida pels advocats Agustí Carles i Jaume Alonso Cuevillas, argüeixen la vulneració del dret a saber la veritat que s’ha de reconèixer a les víctimes a qui els hi han manllevat la vida intencionadament. En l’escrit, descarnen els moments processals amb què es va impedir seguir diverses línies d’investigació que sempre han resultat incòmodes pels poders de l’Estat. En aquest sentit, les víctimes reclamen al Tribunal Constitucional un reconeixement al dret a tenir un “relat reparador” davant els dubtes que ha despertat el cas.
En primer terme, el recurs reclama la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva en tant que ningú no ha donat explicacions de la relació de l’imam amb el Centre Nacional d’intel·ligència (CNI) o amb el servei d’Informació de la Guàrdia Civil. En el mateix recurs, es remarquen les falles de ciberseguretat o la manca de control en la venda de precursors explosius quan l’Estat espanyol es trobava en un nivell d’alerta antiterrorista quatre sobre cinc.
També subratllen que durant el procés instructor i judicial no s’hagi pogut ratificar la pericial biològica realitzada al Marroc on s’assegura que es va identificar l’ADN d’Abdelbaki es-Satty amb les mostres recollides d’uns familiars amb un informe de mostres remès per la Interpol que va aparèixer per sorpresa enmig de la vista oral. Així mateix, al·leguen que la sala penal es va negar a acceptar com a prova un contrainforme forense biològic que posava en dubte el rigor de la identificació.
