Dilluns es reinicia el judici contra els Pujol Ferrusola. Una nova tongada de jornades que han de servir per acabar els interrogatoris a l’instructor de la gran majoria dels informes policials així com dels seus dos segons. L’instructor era l’inspector en cap 89140, Álvaro Ibáñez, que dirigia el grup 24 de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera del Cos Nacional de Policia, la UDEF. És a dir, el policia que va signar la gran majoria d’atestats de la instrucció, els va coordinar i, fins i tot, en va elaborar un de resum, titulat amb l’expressió jurídica de “delicte previ de corrupció”, on exposava la seva tesi especulativa sobre l’origen dels fons de la família Pujol a Andorra, que van fer seva la fiscalia i el jutge instructor.
Ibáñez, ara destinat a la Comissaria General d’Informació –tot i ser, segons es va autodescriure en la primera part de la testifical, un “expert” en blanqueig–, va ser el protagonista de la vista oral de la setmana passada. Va admetre tenir “animadversió” contra la família Pujol, per haver-lo denunciat pel cas del pendrive. Tot i que la fiscalia insisteix que la majoria dels atestats són anteriors a aquesta denúncia, els números, els fets i les dates mostren una altra cosa. En tot cas, l’inspector Ibáñez no va poder aguantar els interrogatoris de la defensa la setmana passada, com ara el de Cristóbal Martell, lletrat de Jordi Pujol Ferrusola, que van evidenciar els forats dels seus atestats. La seva testifical continuarà dilluns, i després començaran la resta de membres del seu equip.
Un equip de la UDEF que ha quedat tacat per una sèrie d’elements que han desvirtuat la seva investigació. El cas del pendrive; la maniobra de la cúpula del Ministeri de l’Interior amb el braç mediàtic de l’operació Catalunya; els mails interns de l’inspector en cap; les amenaces al carrer a Jordi Pujol Ferrusola –denunciades davant la justícia– o l’elaboració d’investigacions –com el cas Peñaranda, amb informacions contra els Pujol subministrades per convictes per estafa que encara estaven a la presó– són alguns d’aquests elements que s’han produït durant els anys que ha durat la instrucció. Ara s’hauran d’aclarir en les testificals dels policies previstes per a la setmana vinent.
Una “animadversió” de la UDEF
Es podria apuntar que l'”animadversió” confessada per l’instructor policial es remunta a la famosa del president Jordi Pujol quan es va assabentar de les investigacions: “Què cony és la UDEF?”. Una exclamació que els membres de la unitat modelada pel comissari José Luis Olivera –l’home que es vantava d’haver muntat l’operació Catalunya– no van acabar de pair. Olivera va deixar la comandància de la UDEF, l’any 2012, en mans del comissari Manuel Vázquez.
El comissari Vázquez és una peça essencial per entendre el cas Pujol. Havia començat la seva carrera a la Prefectura de Catalunya i va accedir al càrrec de cap de la UDEF com a home de confiança de l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb la complicitat de Francisco Martínez, llavors secretari d’Estat de Seguretat. Amb Vázquez a la UDEF es va fer el gruix de la investigació contra els Pujol i el càrtel del foc a València, on també va ser protagonista –i de fet, així ho va expressar durant la seva declaració– l’inspector Álvarez.
Vázquez va acabar imputat en una de les peces de la macrocausa Tàndem, el cas dels encàrrecs del BBVA al comissari d’intel·ligència ara jubilat José Manuel Villarejo. Cal recordar que Vázquez, a més, va ser l’encarregat de remetre al Tribunal de Comptes l’informe PISA, és a dir, el document apòcrif que implicava falsament Pablo Iglesias i Podemos en un cas de suposat finançament procedent de Veneçuela i l’Iran. Vázquez, doncs, era una peça clau en l’estructura de poder polític i policial espanyol en èpoques en què els casos de corrupció assetjaven el PP.
Una animadversió que ve de lluny
Teòricament, l’animadversió manifestada va ser per la denúncia interposada pels Pujol per l’afer del pendrive, única condemna fins ara per l’operació Catalunya. De fet, la família Pujol es van assabentar de l’existència del llapis de memòria amb suposades proves contra ells arran d’una notícia del diari Abc publicada el 13 de novembre de 2016. I, tot i el persistent silenci cap als investigats, la mateixa capçalera publicava una altra notícia sobre el pendrive el 26 de novembre. Finalment, el jutge instructor del cas, José de la Mata, va dictar una interlocutòria, el 7 de desembre del mateix any, en què aixecava el secret de sumari de la peça separada del pendrive, que s’havia creat l’11 d’abril. I expurgava aquell famós llapis de memòria del sumari per por que li contaminés tota la causa, atès que ningú va poder justificar com s’havia aconseguit. En altres paraules, el magistrat va veure que s’havia intentat incorporar a la causa de manera irregular. En aquell moment, Ibáñez només havia signat 15 dels 48 informes que signaria en tota la causa.
Precisament, el cronograma de la peça separada del pendrive explica una tesi diferent de la que defensa la fiscalia. El mateix jutge instructor, des del minut zero, quan li van lliurar l’informe del pendrive, l’atestat UDEF BLAG24 Rg 9842, l’abril del 2016, no va veure clara aquella història. I així ho va fer saber a Ibáñez. Va ser aleshores, el sis de maig, quan Ibáñez va començar a demanar ‘consell’ als superiors per tal de donar explicacions al “jutge i al fiscal sobre l’origen del pendrive”. Així ho delaten els mails, als quals ha tingut accés El Món, que intentaven colar aquell llapis de memòria com una peça de convicció recollida en l’escorcoll de la seu de l’agència de detectius Método 3.
Ibáñez demanava ajuda al comissari Daniel Gallego Villasante, aleshores inspector cap de secció de la UDEF i superior seu. Aquest va remetre la petició a Bonifacio Díez -ex agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra i un dels investigats per la trama andorrana de l’operació Catalunya-, membre de la Direcció Adjunta Operativa, en mans del comissari Eugenio Pino, a tot el grup 24 de la UDEF i a José María Garcia Catalán, un comissari que va dirigir de manera interina la UDEF. Deu dies després, Ibáñez va remetre un altre mail, aquesta vegada a Manuel Vázquez, excap de la UDEF i el 2016 ja a Galícia, informant-lo que l’afer del pendrive “anava molt malament” i demanava què havia de posar en el seu informe sobre l’origen del llapis de memòria. El neguit de l’inspector ja era evident i responia al fet que s’havia de cobrir d’una imminent denúncia o querella.
Una imputació i unes amenaces
El cas del pendrive va ser denunciat per la família Pujol i el Jutjat d’Instrucció 11 de Madrid va començar les perquisicions. El 18 de maig de 2018, el magistrat instructor imputava l’inspector Álvaro Ibáñez per falsedat documental, frau processal i prevaricació. El magistrat el citava per al setembre, i mentrestant havia signat 32 informes de la causa. Entre la imputació i la citació, però, es va registrar un incident important que va ser denunciat al mateix jutjat.
A les cinc de la tarda del 27 de juliol, Jordi Pujol Ferrusola, va ser abordat per dos individus quan sortida de casa seva, a Barcelona. Seguint el relat de la denúncia, les dues persones, que anaven vestides de paisà, es van identificar com “agents de la UDEF, de l’equip d’Álvaro”. I li van etzibar: “No te’n sortiràs amb la teva. Ahir un amic mexicà se’n va poder sortir, però tu no te’n sortiràs. Recorda-ho!”. L’amic mexicà a què es referien era Bernardo Domínguez Cáceres, imputat en el cas, que va ser detingut en arribar a Barcelona, va ser portat en cotxe policial fins a Madrid, va passar una nit al calabós i l’endemà el jutge de la Mata el va deixar en llibertat.
Aquest no va ser l’únic episodi d’aquesta mena. El 8 d’agost del mateix any, cap a les deu del matí, després de comparèixer a la Ciutat de la Justícia de Barcelona per fer una compareixença apud acta, i quan estava agafant la seva moto, un dels dos agents que ja l’havia abordat el 27 de juliol, acompanyat d’un altre individu, es va tornar a acostar per repetir-li: “Recorda que no et sortiràs amb la teva!”. En la denúncia al jutjat del cas del pendrive on s’exposaven aquestes amenaces s’explicava que, en sis anys d’instrucció, el fill gran de l’expresident no havia estat mai inquietat fins “la proximitat de la imputació de l’inspector en cap” i el detall que els increpadors van pronunciar el nom d'”Álvaro”. L’escrit no fa cap petició expressa, però sí que reclamava al jutge “temperar” la situació i evitar aquesta mena de “pertorbacions”.
Desimputació d’Álvaro Ibáñez i un informe final
L’advocat d’Álvaro Ibáñez no va ser qualsevol. L’Advocacia de l’Estat hi va destinar un primera espasa, el cap de penal dels lletrats de la Moncloa, Edmundo Bal, un home que va arribar a ser portaveu de Ciutadans i candidat a la presidència de Madrid per la formació d’Albert Rivera. Bal va contrarestar l’escrit presentat per la defensa de Jordi Pujol Ferrusola al·legant que no hi havia prova, que no s’havia interposat denúncia i que només tenia es pretenia “desacreditar-lo en les seves tasques”. Finalment, el jutge indulgent, va desimputar Álvaro Ibáñez el 2 de novembre de 2018, al·legant que va fer “gestions per trobar l’origen del pendrive després de conèixer l’error en el seu informe”. Ara bé, el jutge no descarta que aquests moviments, és a dir, els mails amb els superiors, fossin una “tapadora”, tot i que admet que caldrien més indicis per certificar aquesta acusació.
La revenja va arribar amb un informe final, el que la fiscalia i el jutge instructor van considerar l’atestat estrella de la instrucció. En concret, l’informe 2019002400800000409 UDEF-BLA-G24, de 30 de juliol de 2019, que va generar un festival de publicacions en una època que s’esperava la sentència del Procés. En aquest atestat de 223 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, el policia es remet fins i tot al cas Banca Catalana. El títol era tant suggerent com ostentós: Reconstrucció operativa del vincle de delicte previ de corrupció. Un informe que opinava, en unes “conclusions policials” força agosarades i rebuscades semànticament, que existien, “des d’una òptica policial, subjecte a criteri de les autoritats judicials i fiscals, nombrosos indicis acreditats i un procés lògic racional que porta fins al fet base que es pretén provar”. “Els indicis enumerats”, continuava, “equivalen de forma clara, segons el criteri policial, a sospites fundades en dades objectives que han permès inferir la presumpta comissió delictiva, conforme les regles de l’experiència, la presumpta existència de la realitat d’un fet delictiu i la possible participació en el mateix dels investigats“.
En aquest sentit, assegurava que els “béns objecte dels actes típics de blanqueig no necessitaven, a criteri policial -i segons jurisprudencialment assenyalat- altres exigències que la presència antecedent d’una activitat delictiva de manera genèrica sense que sigui necessària ni la demostració plena de l’activitat delictiva ni dels concrets partícips en el mateix, tot i això, tal com s’ha posat de manifest en alguns casos s’ha aconseguit la reconstrucció íntegra de l’itere criminal, suposant una clara superació del pla indiciat, conduint-nos a la valoració de la conducta del presumpte autor com una forma de participació en el presumpte fet delictiu antecedent”.
El cas Peñaranda
Per si tot això no fos prou, cal tenir present el cas Peñaranda. El cas d’un estafador professional empresonat a Can Brians que va ser testimoni protegit de la UDEF. Assegurava tenir el cau on els Pujol tenien el seu tresor. Així es va obrir una estrambòtica peça separada, que va suposar cinc comissions rogatòries internacionals fallides en tres estats i una investigació secreta durant mesos. Finalment, la peça va ser tancada amb un silenci clamorós després de malbaratar milers d’euros públics intentant trobar el suposat patrimoni amagat de la família de l’expresident Pujol.
La investigació va començar oficialment el 12 de novembre del 2019. La UDEF comunica al jutge instructor, José de la Mata, una carta manuscrita signada per un tal Israel Peñaranda, un pres de Brians 2, el centre penitenciari de Sant Esteve de Sesrovires. Peñaranda rau entre barrots per 9 condemnes per estafa –una de les quals a França–, dues per falsedat en document mercantil i un judici en rebel·lia per substàncies nocives per a la salut.
Una història inversemblant
Peñaranda, al qual el jutge dona el sobrenom de “Test 1″ i la categoria de protegit, els explica que tenia al seu nom caixes de seguretat on els Pujol tenien feixos de bitllets, joies i altres objectes de valor. De fet, els dibuixa un mapa i tot. També aporta dades de comptes bancaris a Suïssa, Andorra i Portugal. Així mateix, incorpora al seu relat diversos suposats testaferros -com la família Samaranch- i domicilis de la Catalunya Nord, on els Pujol tindrien amagada la seva fortuna. La peça té tres pròrrogues de declaració com a secreta.
Cinc comissions rogatòries internacionals i un viatge a la Catalunya Nord no només resulten un fiasco, sinó que la justícia francesa fins i tot renya l’espanyola per haver-los fet perdre el temps amb un personatge que, quan arriba al suposat apartament on els Pujol tenen diners enterrats, la recepcionista el reconeix com un estafador que encara els deu el lloguer d’un habitatge. El 24 de juny del 2020, es va tancar la peça separada amb una discreció absoluta. El segon de l’inspector Álvarez, el 88095 és qui signa els informes del cas Peñaranda. I està citat per a la setmana entrant com a testimoni.
