A la vista del balanç de la llei d’amnistia es podria pensar que té un article específic on determina que l’aplicació tindrà entrebancs llevat que el sol·licitant sigui policia o guàrdia civil. Certifica aquesta opinió la facilitat amb què els membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat han obtingut l’oblit penal i, en canvi, la dificultat que tenen els independentistes de ser alliberats dels seus processos judicials.
El darrer cas és el d’en Toni, que va ser detingut pels Mossos d’Esquadra durant la protesta contra la visita dels reis espanyols, Felip de Borbó i Letizia Ortiz, al monestir de Poblet el 20 de juliol de 2020. Una protesta contra la “gira autonòmica” dels monarques espanyols i en un ambient sociopolític caldejat després de la sentència del Procés que tancava a pany i forrellat els líders institucionals i civils del referèndum del Primer d’Octubre.
En Toni va ser denunciat per un caporal de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (BRIMO) després d’una topada entre manifestants i agents. El caporal el va denunciar per atemptat contra l’autoritat, desordres públics, lesions, a més, de robatori amb violència i intimidació en grau de temptativa perquè l’arrest es va produir quan va recollir una tauleta tàctil que havia caigut a terra i buscava de qui era. En Toni, de moment, no podrà ser amnistiat.
Independència versus monarquia
La titular del Jutjat d’Instància i Instrucció de Valls va atendre el requeriment de tramitar la llei d’amnistia per l’investigat donant trasllat a les parts. El ministeri fiscal s’hi va oposar al·legant que una protesta contra el rei no es pot considerar en l’àmbit objectiu de la llei. Al capdavall, fiscalia entenia que una cosa és ser independentista, una altra ser republicà i una de ben diferent ser antimonàrquic. Tot plegat, en una manifestació i protesta on es reivindicava la independència i on participava com entitat organitzadora l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres entitats clarament independentistes.
En la seva interlocutòria, del passat 2 d’octubre, de tres pàgines i a la que ha tingut accés El Món, la jutgessa pren l’argumentari de la fiscalia per rebutjar l’aplicació de l’amnistia. Així argumenta que els fets no tenen caràcter amnistiable perquè “no tenen el propòsit de reivindicació, promoció o procura de la secessió o independència de Catalunya, sinó protestar contra la figura del rei”. Uns fets que no tindrien cabuda, atès el raonament de la jutgessa, en la llei de l’oblit penal per l’independentisme. Ara la defensa podrà recórrer contra la decisió davant l’Audiència de Tarragona, en apel·lació.
