Com la campanya de l’època de la Transició “Volem bisbes catalans!”, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, ha demanat més “jutges oriünds” per solucionar per la via ràpida el problema del català als jutjats catalans. Així ho ha expressat aquest dijous al matí, en la seva compareixença a la comissió de Justícia del Parlament, per presentar la memòria judicial de l’any 2022. Davant els diputats, Barrientos ha lamentat que les sentències en català no arribin ni al 7%.
Per altra banda, ha assegurat que les queixes o conflictes pels drets lingüístics als jutjats són “mínimes, si no inexistents”. Així mateix, ha emfatitzat “l’esforç que fan els jutges pel seu rol garant dels drets lingüístics”. En aquest marc, ha negat -donant la raó a la portaveu de la CUP a la comissió, Montse Vinyets- que els jutges no s’estabilitzin i arrelin a Catalunya per la situació política, sinó perquè normalment són de fora de Catalunya i el seu destí al país és “forçós” i el consideren provisional, ja que volen tornar als seus llocs d’origen així que és possible.
“La realitat és la que és”
Barrientos no se n’ha estat de mostrar-se franc davant la situació de migradesa del català a les estrades catalanes. “La realitat és la que és”, ha insistit mostrant la dada que només un 6,67% de les sentències són en català, malgrat l’alt nivell de litigiositat que es registra a Catalunya. “Aquestes dades tenen una explicació, un percentatge molt elevat de jutges no tenen el català com a llengua pròpia perquè provenen de fora”, ha arguït. Tot i que ha remarcat que de manera “constant i reiterada” des del TSJC i de la seva presidència se subratlla als jutges que cal “garantir la llengua per la qual opten els ciutadans”. “No podem anar més enllà del que fa cada jutge”, ha asseverat.
D’aquí que Barrientos hagi proposat una solució “ràpida” –segons ell– per normalitzar el català als tribunals: “Promoure professionals oriünds de Catalunya” a la carrera judicial. Així, ha posat com a exemple que la pròxima promoció de jutges és de 138, dels quals només 8 són catalans. Si es té present que una vuitantena d’aquests jutges es queden a Catalunya, gairebé 70 seran d’altres territoris, no coneixen la llengua i quan acabin el destí forçós tornaran més a prop de casa seva. “El mecanisme més directe és incrementar el percentatge de jutges oriünds, que ja tenen formació en català i es quedaran aquí”, ha sentenciat Barrientos.
