Els dos policies personats en la causa del Tsunami Democràtic han registrat un escrit a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem per impedir l’aplicació de l’amnistia contra els processats i investigats. En un escrit de 14 pàgines, al que ha tingut accés El Món, la defensa dels dos agents antiavalots ferits durant les protestes post sentència critiquen el text legal que consideren obertament inconstitucional. En el seu argumentari també compren els arguments dels fiscals del Procés, en tant que la malversació no pot ser objecte d’amnistia i insisteixen que ni el terrorisme ni la traïció, tampoc poden entrar en la llei de l’oblit penal pels independentistes. De fet, afegeixen traïció amb la base de la interlocutòria del jutge Joaquín Aguirre sobre la trama russa del Procés al sumari del Volhov.
Inconstitucionalitat de l’amnistia
L’escrit s’escarrassa en defensar que l’amnistia és inconstitucional. De fet, arriba a elaborar un treball de com va ser la redacció de la ponència constitucional en la qual finalment, la Constitució no esmentava res de l’amnistia, però sí, en canvi de l’indult general. Precisament és en aquest punt al qual s’agafa la defensa per justificar l’oposició a l’amnistia. “El que fa la llei és amagar sota l’amnistia un indult generalitzat, amb l’agreujant que no només es perdona la pena sinó que esborra el delicte, només per a un determinat territori i per a unes determinades persones d’una determinada ideologia, tot això prohibit al nostre ordenament jurídic”, raona.
En aquesta línia, carrega els neulers contra el que titlla de “peculiar el llarguíssim preàmbul, pràcticament més llarg que l’articulat de la llei en si mateixa, que en definitiva no constitueix més que una expressió de l’aforisme que refereix ‘excusatio non petita accusatio manifesta‘”. Així mostra la seva “sorpresa” per la “deformació històrica del conflicte català” que relata la llei. En aquest context, hi afegeix que l’amnistia no es pot aplicar perquè els afectats no mostren no només cap penediment, sinó tornar a cometre els mateixos delictes. “En conseqüència, independentment que l’amnistia hagi estat utilitzada a diferents països i històricament a Espanya, fet que constitueix una surrealista peculiaritat és amnistiar els qui manifesten obertament la seva voluntat de cometre idèntics o similars delictes”. I no s’estalvia ironia qualificant la lleu com a “tristament nova a escala mundial”.
“És sorprenent i ofensiu per al comú de la societat espanyola que se n’aprovi una mesura extraordinària de gràcia justificada per la bondat del fi perseguit (normalització política a Catalunya) alhora que públicament els principals beneficiats fan ostentació i ostentació de la seva voluntat de repetir els fets delictius amnistiats”, sentencia.
Malversació, terrorisme i… traïció
L’escrit presentat, i que signa el despatx Fuster Fabra, interpreta que l’amnistia deixa fora el delicte de malversació. Comptat i debatut, amb certa traça, els advocats apliquen fil per randa els arguments exposats pels quatre fiscals del judici del Procés -Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Consuelo Madrigal- que amb un informe intern es van oposar a aplicar l’amnistia als condemnats i processats pel Procés, amb una interpretació sui generis del delicte de malversació. Un informe que va ser neutralitzat pel Consell Fiscal del passat dimarts quan la majoria va defensar la tesi de la Fiscalia General de l’Estat en tant que defensava el perdó penal per a la malversació relacionada amb els fets del Primer d’Octubre.
Per altra banda, l’escrit també remarca que els actes encartats en la causa del Tsunami Democràtic són terrorisme -en línia amb el defensat fins ara- i assegura que han de quedar exclosos de l’amnistia perquè els fets s’incardinen amb el que diu el Codi Penal espanyol que són actes terroristes. En aquest sentit, afegeix “l’exclusió del delicte de traïció”. Un afegit després que el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, va comunicar una interlocutòria el passat divendres on acusava els processats en el cas Volhov de traïció per conspirar amb el Kremlin. Entre els imputats, a més de Carles Puigdemont, també incloïa Artur Mas.
Cal investigar la trama russa
El text dels policies recorda que la justícia té “encausats diversos líders independentistes en la coneguda trama russa del procés”. Un fet que considera que es correspon amb un delicte de traïció que estaria exclòs de l’amnistia, una deducció que els encausats neguen. En concret, els policies reflexionen que “des del camp independentista s’insisteix que aquests actes [de traïció] s’han d’haver produït com una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força en contra la integritat territorial o la independència política d’Espanya”. Per tant, per l’independentisme, cal incloure el component de “l’ús de la força” com a requisit per a l’exclusió de l’amnistia. Un fet que segons els processats no va passar.
Però, l’escrit ja fa un pas més i sentencia que “la realitat del nivell d’amenaça que van suposar les converses de líders independentistes i el seu entorn amb representants del Govern rus, no es pot determinar sense prèviament dur a terme una indagació completa a través de la instrucció, i només quan, conclosa aquesta, s’estableixi en una resolució judicial la veritat (formal) del que ha passat es podrà decidir sobre l’aplicabilitat de la llei d’amnistia”. “Però fins que això no passi no és possible un judici anticipat que determini l’obligada suspensió i arxiu dels procediments oberts”, avisa.
