Aquest dilluns 29 de setembre, l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha tornat a comparèixer davant un jutge com a imputada per espiar independentistes amb el programari Pegasus. És la cinquena imputació que acumula. Una declaració que arriba després que un altre jutjat, el d’instrucció 2 de Barcelona, hagi imputat per primera vegada directors i exdirectors de la Guàrdia Civil per haver utilitzat aquest programari espia contra la dissidència política. El fet d’haver imputat els caps de l’institut armat ha donat aire a una de les principals tesis de la defensa de Santos Cerdán, imputat en la mateixa causa que José Luis Ábalos i Koldo García pel suposat cobrament de comissions a canvi d’obra pública.
Precisament, els advocats de l’exnúmero tres del PSOE han demanat explicacions sobre un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil del quatre d’octubre de 2024, amb el número 207/2024 i elaborat en la investigació mare, en la qual està imputat l’empresari Víctor de Aldama i dirigida pel Jutjat Central d’Instrucció número dos de l’Audiència Nacional, en mans del magistrat Ismael Moreno. Un informe que ha sorprès la defensa perquè està “protegit per la llei de secrets oficials” i amaga les identitats dels investigadors que tindrien una relació amb els principals àudios incriminatoris, els aparells amb els quals s’haurien registrat i la possibilitat d’utilitzar programari espia, que, a més de gravar, pot manipular contingut dels dispositius afectats.
L’atestat, al qual ha tingut accés El Món, obre el camí de la investigació sobre com es van obtenir els àudios que formen l’ADN de la causa. De fet, és el principal element incriminatori –tot i les sospites que podrien estar editats– contra Cerdán. Cal tenir present que el mateix jutge instructor del Tribunal Suprem que manté el negociador del PSOE amb Junts a la presó, Leopoldo Puente, va admetre el passat 18 de setembre que encara es desconeixia quin “mecanisme” utilitzava Cerdán per suposadament cobrar i quin sistema feia anar per “repartir els diners” de les suposades comissions. És el que el jutge Puente defineix com a “coneixement privilegiat de circumstàncies que encara no estan prou aclarides en el curs de la investigació”. És a dir, que no sap quants diners hauria cobrat ni on serien aquests diners.
Els dubtes sobre els àudios
La sospita sobre la procedència dels àudios té dos fonaments principals. Per una banda, que eren propietat de Koldo Garcia, col·laborador de la Guàrdia Civil juntament amb l’empresari Víctor de Aldama. I, per altra banda, que els mateixos informes pericials de la Guàrdia Civil reconeixen que el 75% dels àudios en què es basen les principals acusacions necessiten un segon estudi per descartar-ne la possibilitat d’edicions o manipulació.
Cal recordar que els arxius d’àudio -que el jutge qualifica de “certament el més intens dels indicis incriminatoris davant Santos Cerdán”- els va trobar la Guàrdia Civil, com a policia judicial del Jutjat Central d’Instrucció 2 de l’Audiència Nacional, en l’escorcoll al domicili de Koldo García. Àudios sobre els quals, tot i que García també s’incrimina, no ha donat cap mena d’explicació al jutjat, només en una entrevista a TVE remarcant que “no va gravar mai res”. Tot i això, a diferència de Cerdán, s’ha estalviat la presó provisional.
La Guàrdia Civil, en el focus
En aquest context, la defensa de Cerdán posa el focus en una dada que podria ser la clau de volta de tot plegat. L’informe 207/2024 de l’UCO determina, com admet el ministeri fiscal, la relació de García -i De Aldama- i els telèfons que servien per gravar les converses amb el poderós Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. Una unitat d’elit que, per exemple, hauria utilitzat aquest sistema per a la investigació de l’independentisme, per exemple en el sumari de l’operació Judes.
De fet, en la compareixença del 5 de maig de 2022 a la comissió sobre fons reservats del Congrés de Diputats, l’exdirectora del CNI va admetre que hi va haver col·laboració entre el Servei d’Informació de la Guàrdia Civil (Unitat Central Especial) i el CNI en algunes investigacions delicades com l’independentisme. Una dada interessant perquè, al capdavall, la Guàrdia Civil compta amb un sistema més potent i sofisticat de control remot de dispositius mòbils, adquirit el 2018 i ampliat l’octubre de 2021.
Precisament, en aquest informe apareix un nom clau de tota l’estructura que ha servit per bastir la incriminació de Cerdán, el del comandament del servei d’informació de la Guàrdia Civil Rubén Villalba. Un oficial molt reconegut dins l’institut armat que està investigat en les diligències matrius del cas a l’Audiència Nacional. Curiosament, a Villalba l’investiga la Guàrdia Civil, quan normalment, quan un membre d’un cos policial està imputat, l’investiga un altre cos.
El secret oficial apareix
L’informe 207/2024 de l’UCO analitza la participació del comandant Villalba en la presumpta trama de corrupció investigada. Però, això sí, l’informe, de 86 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, deixa clar que no hi ha tota la informació, per obra i gràcia de la llei de secrets oficials, que protegeix les activitats de la Unitat Central Especial 2 del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil. Precisament, segons aquest atestat -i també segons el cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón-, els àudios s’havien gravat amb uns telèfons que havia proporcionat el comandant investigat a altres investigats, com ara Víctor de Aldama.
El mateix atestat indica que el comandant Villalba va acabar investigat per haver cobrat diners per aquests telèfons. Segons les conclusions dels investigadors, “el simple subministrament formava part d’una investigació ordinària de la Unitat Central Especial (UCE)-2, de què formava part el comandant. “Si el subministrament dels telèfons és una operació dels serveis d’intel·ligència de la Guàrdia Civil, tan sovint connectats amb el mateix CNI, caldria poder fer comprovacions i les investigacions pertinents sobretot aquest operatiu”, reclama la defensa, que veu com el jutge instructor del Suprem els veta aquesta via d’investigació.
Un “troià”
La queixa va més enllà, perquè, si bé la defensa ha pogut accedir a l’atestat de Villalba, el jutge no els permet conèixer el motiu i la dimensió de les investigacions de la UCE-2 en el moment de proporcionar els telèfons a García i De Aldama i, sobretot, en el moment que es generessin els fitxers d’àudio base de la investigació. I aquí es troba un altre punt de connexió amb l’ús indiscriminat de Pegasus, perquè la defensa ha detectat que, en les mateixes dates que l’UCE-2 subministrava els telèfons, els serveis d’informació policials utilitzaven “la infiltració de sistemes de troians en telèfons d’interès policial”. De fet, és el cas que ara investiga el Jutjat d’Instrucció dos de Barcelona o el cas de la infiltració en el mòbil del president espanyol, Pedro Sánchez, investigat a glops per l’Audiència Nacional.
En aquest sentit, un dels dos advocats de la defensa, Benet Salellas, va tenir coneixement directe d’aquesta pràctica en el cas Tsunami Democràtic, que va dirigir el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional quan la instrucció estava en mans del magistrat de suport, Fernando Abascal. Una investigació de la UCE-3 del Servei d’Informació de la Guàrdia, Civil que va utilitzar un programa, batejat com a “troyano”, que definien en els atestats com “un software que permet, de manera remota i telemàtica, l’examen [de les comunicacions] a distància o sense coneixement del seu titular o usuari”.
Amb aquest sistema, segons el sumari del cas Tsunami, es van captar, de desenes de terminals intervinguts,“l’agenda de contactes, els registres de videotrucades, el compte de correu electrònic de cada terminal, accés a les comunicacions, historial de navegació, comunicacions en xarxes socials, aplicacions de missatgeria i xats, així com el seu històric -WhatsApp o Signal–, arbre d’arxius i fitxers emmagatzemats al sistema d’arxiu del terminal mòbil en qualsevol format que es presentin”. A més, l’autorització judicial d’Abascal, amb el suport de la fiscalia, permetia “l’activació del micròfon instal·lat al dispositiu, amb la finalitat de captar i gravar les comunicacions orals”.
Tres elements clau
En definitiva, de l’atestat i de la resistència del jutge Puente a ampliar les perquisicions sobre l’origen de les principals proves incriminatòries se’n dedueixen diverses coses. Per una banda, hi ha un comandant de la Guàrdia Civil imputat que va lliurar telèfons als principals implicats en la virtual trama de corrupció a través de Koldo García i Víctor de Aldama, dos col·laboradors de l’institut armat que fins i tot van ser condecorats.
En segon terme, els àudios els van trobar en els telèfons que els havia lliurat el comandant Villalba, i al mateix informe 207/2024 es recullen converses on el comandant Villalba detalla al seu cap -anomenat “A1”- que havia vist l’aleshores ministre de Transports José Luis Ábalos “amb algun dels telèfons” que els “demanava Koldo”. Així mateix, els mateixos informes d’acústica lliurats al jutge aquest setembre per part de la Guàrdia Civil admeten que els àudios han estat editats.
La sospita de l’ús d’un sistema de gravació extern, amb la connivència de García i De Aldama, es veu reforçada per aquests tres elements. L’informe de la Guàrdia Civil sobre Villalba subratlla aquesta possibilitat, per a la defensa, com a “elements objectius”. Per això, ara la tasca de la defensa serà aclarir com es van gravar o preparar els àudios que són el punt de partida de la imputació de Cerdán. En concret, reclamen saber qui, com, quan i per què va procedir a gravar aquests àudios i, si escau, a editar-los i, sobretot, amb quina finalitat. Un nou cas Pegasus contra el PSOE?
