L’aplicació de la llei d’amnistia ha esberlat la unitat d’acció judicial contra l’independentisme, però Carles Puigdemont continua sent el principal objectiu. Un cop la Fiscalia General de l’Estat va consolidar el posicionament després d’una dura batalla interna, ha arribat l’hora de la judicatura. Majoritàriament, l’amnistia es va aplicant en desenes de processos, però en els procediments més mediàtics i més simbòlics poden quedar entrebancats en les escletxes que els magistrats aprofiten per fer interpretacions restrictives de l’aplicació de la llei penal. La intenció és intentar per totes les vies, encara que sigui amb víctimes col·laterals, aïllar Carles Puigdemont de l’aplicació de l’amnistia amb l’excusa de la malversació i la traïció.
Per una banda, el Tribunal Suprem, amb Manuel Marchena com a ideòleg i el seu subaltern instructor, Pablo Llarena, amb una tercera interpretació del delicte de malversació per esquivar l’amnistia per al gruix de l’exili. En un segon nivell, el més destacat és l’entrada en el joc del titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, redibuixant la llei processal per fer passar el clau per la cabota i reconvertir una investigació majoritàriament arxivada sobre els fons de la Diputació de Barcelona en una peça de delicte de traïció.
Traïció i TJUE
El delicte de traïció, molt greu penalment, queda exclòs formalment de l’amnistia, i serviria a Aguirre per mantenir lligats els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas. Una decisió que ha fet posar en guàrdia les defenses, pel silenci de la Fiscalia catalana respecte a aquesta aposta d’Aguirre i per les maniobres del jutge per mantenir viva la causa. Fonts judicials indiquen que Aguirre declararà la causa secreta en els pròxims dies: algunes fonts puntualitzen que podria ser aquest dimecres. A tot això cal afegir la porta oberta pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per la Secció Tercera de l’Audiència Nacional, que han obert el procés per portar l’amnistia al Tribunal Constitucional i al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Per altra banda, cal destacar la decisió de Manuel García Castellón d’arxivar provisionalment la causa del Tsunami Democràtic després del clatellot de la sala penal de l’Audiència Nacional que ha invalidat els tres darrers anys d’instrucció. La resolució que signa el magistrat Félix Alfonso Guevara ha permès a García Castellón tancar la causa sense aplicar l’amnistia. Una llei que repudia des que van començar les negociacions polítiques entre el PSOE i l’independentisme.
Aguirre en fa de les seves i la Fiscalia no diu res
Però anem a pams. La decisió d’Aguirre de remetre al Tribunal Suprem la causa de la trama russa té una doble intencionalitat. En primer terme, el truc legal d’enviar el gruix de la instrucció a Manuel Marchena i evitar respondre la quantitat ingent de recursos de reforma i apel·lació interposats pels encausats arran de la interlocutòria d’imputació del passat 21 de juny. De fet, les defenses temen que el magistrat aprofiti l’enviament de la causa al Suprem per evitar respondre els recursos fins que la sala penal decideixi.
Una jugada que ja han previst, d’aquí que hagin demanat la certificació de la data d’entrada dels seus recursos, per intentar bloquejar la maniobra dilatòria del jutge. En concret, poder certificar que els recursos són anteriors a la remissió de les actuacions a Madrid, per tal que no pugui posar al calaix els recursos i s’embussi el camí processal de l’amnistia i de la causa en si.
En aquest punt, també s’entén la intenció de declarar la peça secreta. Una decisió que només té el sentit de continuar investigant una trama sense haver de donar compte de què fa a cap dels implicats. Però aquesta declaració ha de passar per les mans del fiscal Ricardo Sáenz Gadea, del qual les defenses encara no han tingut cap notícia. Un fet inèdit perquè la Fiscalia, com ha vingut fent el ministeri fiscal, hauria d’haver sol·licitat l’aplicació de la llei d’amnistia. Ara com ara, les defenses estan a l’espera del pròxim pas d’Aguirre per evitar que la causa s’allargui i enquisti la situació dels processats.
La batalla de l’Audiència Nacional i, de retruc, la traïció
A més de la figura d’Aguirre, cal tenir presents les tres darreres resolucions. En primer terme, la decisió de la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional, presidida pel magistrat Félix Alfonso Guevara, amb què ahir es va carregar, d’una tacada, tota la instrucció de la causa del Tsunami Democràtic per un defecte de forma demolidor: prorrogar fora de termini una instrucció. La segona és la reacció del jutge instructor, Manuel García Castellón, titular del jutjat central número 6 de l’Audiència Nacional, tot i estar de vacances, va ser immediata: declarar l’arxivament provisional de la causa. Un detall tècnic perquè amb aquest sobreseïment provisional, García Castellón evita aplicar l’amnistia i, per tant, exonerar els implicats definitivament de responsabilitat penal amb un sobreseïment lliure, com sí que ha passat en els casos en què fins ara s’ha acordat admetre la llei de l’oblit penal.
La tercera resolució a no perdre de vista és la de la magistrada Susana Polo, del Tribunal Suprem, que ha decidit arxivar la causa de Tsunami Democràtic per a Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. Una resolució que permet al diputat republicà tornar a Catalunya, igual que a la resta de processats a l’Audiència Nacional no acusats de malversació, com seria el cas de Marta Rovira, Oleguer Serra o Jesús Rodríguez. Però la resolució del Suprem també dona arguments a les defenses de la trama Volhov, en el sentit que la magistrada Polo recorda que cal arxivar la instrucció del Tsunami Democràtic per una errada material contra les garanties dels drets dels investigats: un argument calcat del de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona que va anul·lar tot el que s’investiga al jutjat 1 de Barcelona des del juliol del 2023, en l’afer de la suposada la trama russa. Una decisió que Aguirre va esquivar obrint una peça separada amb un altre delicte per continuar una investigació aturada per un tribunal superior. Una tècnica batejada com a “clonació processal” absolutament prohibida per la Llei d’Enjudiciament Criminal.
El TJUE i el TC a l’horitzó
Si en un primer moment, la tesi era que la magistratura podria aturar l’aplicació de l’amnistia amb la presentació de qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea o qüestions de constitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, ara semblava que quedaven en un segon pla. Però finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Audiència Nacional ja ho han posat sobre la taula, en el cas de Josep Maria Jové, Natàlia Garriga i Lluís Salvadó per la malversació i els seus efectes davant els fons europeus i en el cas de l’operació Judes.
La maniobra d’aquests dos tribunals en aquests dos casos, però, té una explicació. En primer terme, en tots dos casos hi ha acusacions particulars o populars. Un element clau a la vista que ni Fiscalia ni l’Advocacia de l’Estat esperonaran cap de les dues vies. Per tant, el tribunal que les presenti no tindrien cap part que defensés els seus posicionaments si no fos per l’existència d’aquestes acusacions que farien de fiscalia a l’ombra. Però aquest supòsit també seria un greuge de cara a Europa, perquè qui defensaria davant el TJUE la no aplicació de l’amnistia serien entitats polítiques –en el cas dels CDR– o bé el partit d’extrema dreta Vox, en el cas Jové.
