La CUP ha aconseguit una nova victòria judicial que ha obert un segon capítol de la crisi interna a l’Audiència Nacional arran d’unes diligències secretes contra l’independentisme que el tribunal va obrir fa sis anys. El diputat cupaire Xavier Pellicer ha tornat a aconseguir que la sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional toqui el crostó al magistrat del Jutjat Central d’Instrucció número 6, Manuel García Castellón, a qui ha obligat a compartir amb les defenses les diligències prèvies 99/2018. Amb aquestes diligències es va investigar Pellicer i 37 independentistes amb l’ús de programari instal·lat als seus mòbils.
La defensa de Pellicer, que porta Alerta Solidària, ha acusat García Castellón de denegar el dret d’accés a les diligències amb “clara voluntat obstruccionista”. L’accés a les diligències 99/2018 han seguit el mateix recorregut judicial que les anteriors –104/2017–, que també van ser sobresegudes després de cinc anys de secretisme i que acumulen tota la investigació a l’independentisme. Primer van presentar un recurs de reforma, que va resoldre negativament el mateix magistrat, i després un d’apel·lació, que en tots dos casos ha acabat amb García Castellón desautoritzat.
El magistrat que porta el cas, un habitual de les apel·lacions per obstrucció
Segons expliquen des d’Alerta Solidària, el dret d’accés de l’investigat a les diligències que l’afecten “està reconegut en la llei d’enjudiciament criminal espanyola, i també per la normativa de referència europea de drets humans”. Per això acusen el magistrat del Jutjat Central d’Instrucció número 6 de posar bastons a les rodes del procés tot i saber que la sala d’apel·lacions l’obligaria a rectificar “perquè l’han hagut de corregir fins a 15 vegades, durant el darrer any i mig, per la mateixa actitud obstruccionista” en la causa contra els CDR en l’operació Judes del 23 de setembre del 2019.
La defensa del diputat de la CUP lamenta que l’actitud del magistrat no tingui conseqüències. “Què passa quan una vegada i una altra el magistrat es nega a aportar la informació requerida malgrat els retrets dels seus superiors? Res de res”. En el cas de l’operació Judes, acusen García Castellón de fer arribar “informació incompleta” a les defenses just abans de tancar la instrucció per garantir que no poguessin al·legar res o demanar proves noves. També critiquen que la interlocutòria de la sala d’apel·lacions es “limita el dret d’accés a allò que el jutge instructor consideri que és oportú”.
3
10
