L’entrada en vigor de la llei d’amnistia també té un protagonista col·lateral, els cossos i forces de seguretat. I, entre aquests, els Mossos d’Esquadra, sobretot després que el jutge instructor de la causa del Procés, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, hagi mantingut vigents les ordres de detenció estatals per al president a l’exili Carles Puigdemont, l’eurodiputat de Junts, Toni Comín, l’exconseller Lluís Puig i per la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Una decisió que topa amb l’esperit de la llei de l’oblit penal per l’independentisme que preveu l’aixecament de les ordres de detenció, un cop el text entrés en vigor.
Llarena, de moment, les manté vigents fins que el tribunal decideixi si aplica o no l’amnistia. Una situació d’impàs que obliga els Mossos d’Esquadra prendre mesures i prevencions. Així, el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, ha volgut treure pressió a la tropa de la policia de la Generalitat assumint que sigui directament la Prefectura dels Mossos la que ordeni als agents si s’ha de procedir a una detenció de qualsevol investigat, amb una ordre pendent, però que fos objecte clar de la llei d’amnistia. Per exemple, els quatre casos que té Llarena, entre els que s’hi compta Puigdemont, qui ja ha apuntat la seva voluntat de tornar al Principat per sotmetre’s al seu debat d’investidura. Sallent vol mantenir i establir el procediment que es va produir amb la detenció de l’exconsellera Clara Ponsatí.
Una ordre interior de pàgina i mitja
Amb aquesta intenció, Sallent, un comandament convençut que la millor improvisació és la que està preparada, ha emès una ordre interna de pàgina i mitja, a la que ha tingut accés El Món, amb què detalla les instruccions dirigides “a totes les unitats”. El document amb numeració PREP 2448-2024 de data 11 de juny, recorda que s’ha aprovat la llei d’amnistia que té per objectiu “superar la crisi política i social viscuda en la darrera dècada i contribuir a la millora de la convivència”. Així mateix, el comissari en cap fa una explicació sintètica del que suposa la llei per extingir responsabilitats penals, administratives o civils al voltant del procés sobiranista.
En aquest context, Sallent recorda que com a policia amb funcions integral en el territori de Catalunya, l’entrada en vigor de la llei “podria comportar que en determinats supòsits se suscitessin dubtes respecte de la seva aplicació en l’exercici de l’activitat operativa, com podrien ser els casos, per exemple, d’haver de donar compliment a determinades ordres administratives o judicials”. És a dir, a complir una ordre de detenció com les que sosté Llarena. “En aquest sentit”, alerta Sallent, “es fa avinent a totes les unitats i membres del Cos de Mossos d’Esquadra concernits que quan es tingui coneixement, per raó de l’exercici de la seva funció policial, de qualsevol fet o acció que sigui susceptible d’enquadrar-se en l’àmbit objectiu de la llei d’amnistia ho han de comunicar a la Prefectura de Policia“.
Això vol dir, que qualsevol agent, quan estigui fent de policia, que es topi amb la presència de Puigdemont haurà de contactar amb la Prefectura per rebre les ordres pertinents. Una manera de descomprimir els agents de base de la policia davant una virtual entrada de Carles Puigdemont. Segons la comunicació interna, la Prefectura dels Mossos farà les “comprovacions en el sentit de validar-les amb els òrgans administratius, judicials o comptables competents d’acord amb la llei”. En aquest sentit, indica que “de manera subsegüent es realitzaran les comunicacions i d’adoptaran les ordres pertinents adreçades a les unitats policials que corresponguin”. Al capdavall, la responsabilitat operativa de la detenció serà sempre a càrrec de la Prefectura.
