Sense escrúpols. La Sala Penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, ha acordat per unanimitat obrir una causa contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets en relació amb la difusió de dades relatives a la investigació per delictes de defraudació tributària i falsedat documental contra la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
El tribunal també ha declarat la seva competència per investigar la fiscal en cap provincial de Madrid, Pilar Rodríguez Fernández, implicada en la difusió de la nota de premsa que ha generat la causa. La Sala ha estat formada pels magistrats Manuel Marchena (president), Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Susana Polo, que en serà la ponent i Carmen Lamela. Ha designat instructor d’aquesta causa, d’acord amb el torn establert, el magistrat Ángel Luis Hurtado. És el primer cop que s’investiga un Fiscal General en el càrrec.
Una interlocutòria que veu indicis de criminalitat
Els magistrats, en la seva interlocutòria de 21 pàgines, detallen que l’exposició raonada enviada per l’instructor del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), així com de les querelles i denúncies presentades, es desprèn la imputació al fiscal general de l’Estat i de la fiscal en cap de la fiscalia provincial de Madrid d’un delicte de revelació de secrets, a conseqüència de la divulgació d’una nota informativa amb capçalera de la Fiscalia provincial el 14 de març de 2024, en què es detallava la cronologia de les diligències penals d’investigació relatives a un particular.
Una nota posterior a la suposada filtració de correus electrònics de l’advocat de la parella d’Ayuso que reconeixia els delictes fiscals i es comprometia a liquidar el deute amb hisenda així com els interessos de demora. El tribunal precisa que la qüestió primordial és determinar si la conducta atribuïda pels querellants es pot subsumir a l’article 417 del Codi Penal, que castiga l’autoritat o el funcionari públic que revelés secrets o informacions de què tingui coneixement per raó d’ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats. Una autoritat que sí que veu reconeguda, i ara només cal veure si la informació que es va filtrar tenia caràcter de secret o reservat una negociació que podria perjudicar el dret a la presumpció d’innocència. Per tant, ara el Tribunal examinarà si els indicis de criminalitat que ha trobat poden ser qualificats de delictes.
